Resultats de la cerca

Resident a Sant Boi de Llobregat, l’any 2000 començà a entrenar Agustí Roc, campió del món de curses de muntanya També ha entrenat Laia Andreu, campiona d’Europa de raquetes de neu, i els atletes Abdeslam Louah, diverses vegades campió de Catalunya en 800 m i 1500 m, Elena Congost, medallista paralímpica 2004 i altres campions de Catalunya en categories inferiors Fou seleccionador català de curses de muntanya i responsable del centre de tecnificació per a joves, juntament amb Kiku Soler

Extrem esquerre, fitxà pel FC Barcelona l’estiu del 1967 procedent del Badajoz Al final de la temporada 1967-68 fou cedit al Comtal Tornà al primer equip i al desembre del 1968 fou cedit al Celta, amb el qual ascendí a primera divisió i després fou traspassat Amb el Barça disputà 32 partits i marcà 12 gols Fou campió de Copa 1968

Format al 21 canvi 5 de Girona, participà en dos Campionats d’Europa juvenils 1987, 1988 i fou campió d’Espanya sub-21 També jugà al Calella, el Ciervo de Sabadell, la General de Granada, amb el qual guanyà la Lliga 1992 de divisió d’honor, el Caja Badajoz, el Mèrida i el CER l’Escala Fou campió de Catalunya de dobles 1990

Migcampista, es formà a la Damm i jugà dues temporades al CE Sabadell a segona divisió 1972-74 Després actuà amb l’Sporting de Gijón, el Llevant i el Badajoz Jugà en una ocasió amb la selecció catalana 1973 Com a entrenador destacà el càrrec de segon de Rafa Benítez al Liverpool quan l’equip anglès guanyà la Lliga de Campions 2004-05 Fou director esportiu del RCD Espanyol 2006-09

Conegut com Juanjo Díaz , s’inicià com a tècnic el 1980 en les seccions inferiors del RCD Espanyol, on es mantingué durant catorze temporades També entrenà el Mollerussa 1990-91, el Palamós 1991-93 i el primer equip espanyolista 1993-94 Després ha dirigit el Huesca, l’Andorra, l’Águilas, el Cornellà, el Cartagena i el Badajoz, fins la seva retirada el 2003 Posteriorment tornà al RCD Espanyol, on feu de coordinador de la Ciutat Esportiva

Germà de Joan Creus, jugà en la posició de base al CB Ripollet L’any 1977 fitxà pel CB l’Hospitalet, amb el qual jugà fins el 1981 Després de passar una temporada a Granollers 1981-82, fitxà pel Manresa, on jugà fins el 1991 Jugà encara dues temporades més, una amb el Caja Badajoz i una altra de nou al CB Ripollet Ja retirat com a jugador exercí com a entrenador del CB Montcada i del CB Ripollet en les categories inferiors

Es formà al planter del Centre d’Esports Sabadell i entre les temporades 1982-83 i 1987-88 jugà en el primer equip Migcampista, l’edició 1985-86 ascendí a primera divisió Després ingressà en el Mallorca 1988-93, l’Albacete 1993-95, 1998-2000, el Badajoz 1995-98 i de nou el Sabadell 2000-03 Sumant les dues etapes, amb l’equip arlequinat disputà 241 partits de Lliga i marcà 22 gols Jugà una vegada amb la selecció catalana

S’inicià com a professional la temporada 1993-94 al Premià de Mar, en la segona divisió La temporada 1994-95 jugà al Mataró, en la mateixa categoria, i les dues següents 1995-97 a la UER Pineda de Mar, en la categoria Lliga EBA i Lliga LEB, respectivament El 1997 passà al Caja Rural Melilla, i el 1998, al Círculo Badajoz, en la mateixa categoria Finalment, l’any 1999 fitxà pel CB Lleida de la Lliga ACB, on seguí fins el 2008 La temporada 2008-09 jugà al CB Sant Josep Girona Lliga LEB Bronze i des del 2009 és jugador del Club Bàsquet el Prat Lliga LEB plata Amb el Lleida fou…

Entre el 1984 i el 1989 fou intern de La Masia , l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona Migcampista, jugà en les categories inferiors de l’equip 1984-90, i, successivament, al Figueres, al Celta, al Badajoz, al Mallorca, al Lleida, a l’Elx i a la Unió Esportiva Gramenet Retirat com a jugador l’any 2002, inicià una carrera com a tècnic al Palafrugell, el Figueres i el Terrassa L’any 2007, en ser designat tècnic del primer equip del FC Barcelona, Josep Guardiola el nomenà segon entrenador, i en aquest càrrec fou copartícip dels trofeus de l’etapa 2007-12 3 lligues espanyoles…

La guarnició de Barcelona, la més important dels Països Catalans, tenia una tradició conservadora i anticatalanista, parcialment transformada arran dels enfrontaments amb Primo de Rivera, que portaren al republicanisme i a la francmaçoneria força militars, entre ells Pérez i Farràs, Frederic Escofet i Vicenç Guarner L’aixecament militar del 1936 va tenir el suport de la majoria de l’oficialitat de guarnició a Barcelona, però ja s’havia consolidat un grup de republicans, minoritari però significatiu Així, a l’estiu del 1936, a la colpista Unión Militar Española UME, els militars republicans…