Resultats de la cerca

Membre del club Badalona Orientació, entre el 1994 i el 2009, ha estat vuit vegades campió de Catalunya de relleus i nou d’Espanya 2001-08, 2010 En l’àmbit individual, es proclamà campió català d’esprint 2004, 2006, mitja distància 1998, 2004, 2006, llarga distància 1998, 2004 i BTT-O 2004, 2009 També aconseguí et títol estatal de marató-O 2010, formant equip amb Jordi Sales Formà part de la selecció catalana 1996-2009 i de l’espanyola 2001-08

Competí en els camps amateur i professional Es proclamà campió d’Espanya de boxa professional en la categoria del pes mitjà 1950 Guanyà el Campionat de Catalunya de boxa en vèncer José Arrufat 1944 Disputà el títol de campió d’Europa del pes wèlter contra l’argelí nacionalitzat francès Marcel Cerdan Participà en diverses vetllades pugilístiques al Gran Price, l’Olímpia i les places de braus de les Arenes i la Monumental Després de 250 combats penjà els guants El 1972 obrí el seu propi club de boxa al barri de Sants de Barcelona

Fou conegut com Pico Ferrer S’inicià al collegi Claret de Barcelona El 1958, juntament amb el seu germà Humbert, fitxà pel CP Voltregà, amb el qual al cap de dos anys debutà a primera divisió i guanyà tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa La temporada 1966-67 jugà en el Deportivo de la Corunya, mentre feia les Milícies Universitàries Les tres temporades següents jugà al FC Barcelona i les quatre últimes de la seva trajectòria al CH Sentmenat, en el qual es retirà 1974 Com a dirigent, fou vicepresident de la Federació Catalana de…

S’inicià a l’excursionisme el 1934 amb un grup de l’Escola del Treball de Barcelona L’any 1941 s’associà a la delegació de Gràcia de la Unió Excursionista de Catalunya UEC Durant aquests primers anys dedicà la seva activitat a recórrer el Montseny, les Guilleries i el Pirineu Oriental A partir del 1943, juntament amb els companys de la UEC, amplià les seves ascensions cap al Pirineu aragonès, els Pics d’Europa i els Alps suïssos i italians Exercí de vocal de muntanya i de president de la UEC de Gràcia, presidí el Consell General de la Unió Excursionista de Catalunya 1969-76 i formà part del…

Membre del Club Natació Badalona, impulsà el patí de vela català amb el seu germà Lluís En aquesta especialitat assolí dos Campionats d’Espanya 1947, 1949 i un subcampionat 1945 També fou un dels fundadors de l’ADIPAV 1944 Competí fins el 1964 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987, honor que es feu extensiu pòstumament als seus germans Lluís i Vicens

El 4 de juny de 1916, guanyà la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona, organitzada pel Motoclub Barcelona Fou vicesecretari segon de la junta directiva de la Penya Rhin Fou cosí dels pilots Josep Maria i Frederix Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Ferrer

Ha competit representant els clubs Maguila Team i la Surfera Gironina Obtingué la quarta posició dels Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 dins de la cursa de cros i una lesió no li permeté acabar la mànega de classificació dels Jocs de Vancouver 2010 Guanyà cinc vegades consecutives el Campionat d’Espanya d’eslàlom gegant i quatre el Dual El 2005, aconseguí la trenta-dosena posició de la Copa del Món i la quarta de la North American Cup i l’any 2006 obtingué l’onzena posició en la mateixa cursa

Competí amb el CE Vilardebò Considerada la jugadora més important de la història dels escacs catalans, fou campiona de Catalunya quatre anys consecutius 1956-59 i campiona d’Espanya en nou ocasions entre el 1961 i el 1976 Obtingué el títol de Mestre Internacional l’any 1974 en el Torneig Internacional de Cala Galdana Menorca També participà en les Olimpíades d’Escacs de Medellín, Buenos Aires, Haifa, Lucerna, Dubai, Malta i Tessalònica, com a capitana i primer tauler de la selecció femenina d’Espanya Realitzà una magnífica tasca d’ensenyament a les escoles de les comarques tarragonines

Fou membre del club Joventut Atlètica Sabadell, on practicà atletisme i voleibol En edat juvenil jugà amb l’equip de voleibol del Club Natació Sabadell, del qual arribà al primer equip També jugà amb el Club Voleibol Benidorm 1993, el Club Voleibol Sant Cugat 1995-96 i el CN Sabadell 1996-2000 Posteriorment fitxà pel Club Voleibol Barcelona per disputar la Superlliga Fou internacional de voleibol per Catalunya en diversos torneigs nacionals i internacionals El 1995 començà a jugar a voleibol de platja fent parella amb Susana Gómez-Espinosa, compaginant les dues espe-cialitats fins el 2001 A…

Fou soci i president 1984-91 del Grup d’Espeleologia de Badalona GEB Efectuà exploracions a diferents cavernes de Catalunya, l’Aragó i les Balears, i immersions a les galeries sifonants de les coves Forat de l’Or, a la Noguera Cova del Freixes i Font de Rivert, al Pallars Antiguo Bajo, a l’Aragó, i a cavernes submarines del litoral català Encapçalà els equips d’espeleòlegs del GEB que assoliren diversos rècords de fondària al massís d’Escuaín, al Pirineu central, i el rècord del món de travessada integral al Sobrarb –1151 m el 1980 Escriví Escuaín 1986 i morí fent espeleobusseig a la mar