Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Club Atlètic Alpicat
Futbol
Club de futbol d’Alpicat.
Fundat l’any 1976, competí en categories territorials fins que desaparegué el 1999 Fou refundat l’any 2000 La màxima categoria en què competí fou a primera territorial, en què jugà en tres etapes 1992-94, 1997-99 i 2006-10 Disposa d’equips en categories inferiors Juga al camp municipal d’Alpicat
Juan Carlos Usandizaga Grasset
Altres esports nàutics
Pilot i directiu de motonàutica.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, aconseguí el Campionat d’Espanya en classe turisme 1960, establí el rècord estatal del quilòmetre llançat en FU entre 850 cc i 1000 cc i guanyà el Gran Premi del RCMB en categoria X Posteriorment, creà un trofeu de motonàutica d’embarcacions de gran turisme, que portà el seu nom També presidí el Club Nàutic Costa Brava
Champion Horse Club
Hípica
Centre eqüestre d’Alpicat.
Regentat pel genet Marc Boncompte, organitza activitats per fomentar l’hípica, classes d’equitació i d’aprenentatge amb ponis Les seves installacions, reconegudes amb el primer premi d’arquitectura esportiva de la Generalitat de Catalunya 2002, disposen de 105 quadres, 110 pàdocs individuals, un caminador cobert illuminat de terra de goma i sis pistes d’entrenament de sorra de silici
L’Opus Dei
A Catalunya, els membres de l’Opus Dei han reproduït l’estructura jeràrquica piramidal que ha caracteritzat aquesta organització des del seu naixement i que l’ha convertit en una sòlida estructura d’influència i poder L’oficina d’informació de l’Opus Dei a Barcelona estima en 10 000 el nombre de persones que reben assistència espiritual a través de l’Obra, encara que assegura que només 6 000 d’aquestes són membres reals, la gran majoria supernumeraris, una de les tres categories en què es classifiquen els laics que formen part de l’organització A tot Catalunya existeixen també uns cinquanta…
Molins, forns i fàbregues
Tant a la Catalunya Vella com a la Catalunya Nova els senyors s’esforçaren per establir el seu control sobre installacions com els molins, els forns furnos, clibanos i les fàbregues fabricas Aquest control, que es basava en la capacitat del senyor de manar distringere , podia adquirir formes diverses Hi havia, per exemple, el ban sobre les fàbregues fargues, que imposava als camperols d’un terme determinat la reparació de les seves eines de treball a la fàbrega senyorial El ban sobre els forns obligava tots els habitants d’un terme a coure el pa al forn del senyor Aquest control…
Les lluites socials
El context Com a arreu d’Europa, en els països de la Corona d’Aragó la freqüència dels conflictes socials va fornir un dels aspectes més visibles de l’anomenada crisi baix-medieval o crisi del feudalisme Al llarg del segle XIII, i especialment durant el darrer terç, es començà a notar que l’expansió comportava greus contradiccions Es podria destacar, entre altres factors que cal considerar, la precarietat en què vivia una població que havia crescut considerablement i que, a la llarga, no comptà amb un nivell de producció ni de recursos tècnics suficients, a causa del caràcter extensiu d’…