Resultats de la cerca

Fou un del impulsors del setmanari Illuro Sport 1965-78 i de Tot esport , publicació que es convertí en el suplement esportiu de Tot Mataró Collaborà amb les revistes Lean i Dicen 1951-83, el diaris Sport i El Periódico i les emissores Ràdio Miramar de Barcelona 1965-78 i Ràdio Mataró 1978-87 Esdevingué un dels cronistes destacats de l’actualitat esportiva de Mataró Publicà Història del Iluro Sport Club de Mataró 1970 En record seu s’ha instituït el Memorial Josep Gomà Carol, que s’atorga al millor periodista esportiu de Mataró Rebé les medalles de la Delegación Nacional de Deportes, del…

Format al CH Caldes, hi jugà fins a la temporada 1982-83 Posteriorment formà part del CH Sentmenat 1983-84, amb el qual debutà en la màxima categoria, i el FC Barcelona 1984-92, amb el qual guanyà una Lliga 1985, tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987, una Copa d’Europa 1985, una Recopa 1987 i dues Supercopes d’Europa 1985, 1986 Una vegada retirat fou entrenador de porters de l’equip blaugrana i gerent de la secció d’hoquei sobre patins 1993-2003, fins que passà a l’àrea de gestió esportiva de futbol del mateix club També ocupà càrrecs directius en l’EuroHockey Committee, la Unió de Clubs…

Soci de la Societat de Caçadors l’Alzina de Palau-solità i Plegamans i del Club Esportiu de Catalunya, al qual representa en els campionats de caça menor Des de l’any 2000 compagina la competició en les especialitats de recorreguts de caça i Compak Sporting Fou campió de Catalunya de la primera 2000, 2001, 2005 i de la segona tres anys consecutius 2001, 2002, 2003 També guanyà la Copa Generalitat d’ambdues disciplines 2002 i de Compak Sporting 2003

Treballà com a mecànic en diferents edicions del Ralli Dakar, en el Mundial de superbike, en el Campionat d’Europa i d’Espanya de velocitat, en les 24 Hores de Montmeló i en el Ralli dels Faraons L’any 1990, com a mecànic de l’equip Camper i amb el pilot Carles Mas, assoliren la segona posició al Dakar Disputà onze edicions del Dakar, sis com a mecànic i cinc pilotant un quad El 2005 disputà el Dakar amb el Quads& Bikes Team i Joan Puig de copilot

S’inicià al Club Hoquei Caldes, jugà dues temporades al Club Patí Vic i dues més al Club Patí Voltregà, abans de fitxar per l’Sferic de Terrassa En l’àmbit de club conquerí una Lliga Catalana amb el CP Voltregà 2009 Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb la selecció espanyola Amb Espanya guanyà dos Campionats d’Europa júnior, i amb Catalunya, la Copa Amèrica 2011

Formada al Club Natació Caldes, el 2004 passà al Club Natació Sabadell Es proclamà dues vegades campiona de Catalunya en 50 m 2004, 2005, 2006 i 100 m 2005, 2006 i una vegada en 4 × 100 m estils 2005 En aquest relleu també fou campiona d’Espanya 2006

Entrà a la directiva de l’Igualada Hoquei Club la temporada 1976-77, i en fou el president 1987-92 En el segon any de la seva presidència l’Igualada guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 i en l’últim 1992 conquerí la Lliga, la Copa del Rei i la Lliga Catalana i inicià una etapa daurada que el portaria a ser el millor club d’Europa Els millors anys els visqué com a gerent 1993-2001, etapa en la qual l’Igualada guanyà sis Copes d’Europa, cinc Supercopes d’Europa, tres Lligues, tres Lligues Catalanes, una Copa del Rei i una Supercopa d’Espanya

Es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mitjà 1962, 1963 Fou el darrer deixeble del preparador Àngel Artero

Començà com a pilot de trial en bicicleta amb el Club Devils Mountain El 1999 entrà al Club Ciclista Montcada i passà a la bicicleta tot terreny Fou campió d’Espanya sènior i subcampió en sub-23 Deixà la competició a causa d’un accident Obrí un negoci de bicicletes

S’inicià al Club Hoquei Caldes i en la seva primera temporada de sènior, la 1968-69, fitxà per l’Hoquei Club Sentmenat i debutà a la màxima categoria Entre el 1969 i el 1970, mentre feia el servei militar, jugà al Brotitel de Múrcia i el Rayo Vallecano de Madrid Es mantingué en el Sentmenat fins el 1974, amb el qual fou subcampió de Lliga 1973 Després tornà al Caldes, visqué una segona etapa al Sentmenat i acabà la seva carrera a l’Arenys de Munt 1978-80 La seva capacitat golejadora el portà a la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió de la Copa de les Nacions de Montreux 1973