Resultats de la cerca

Actuà set vegades amb Hongria, on fou una de les estrelles del Ferencvaros 1928-32 Jugà dues temporades al Racing de París i ingressà al Futbol Club Barcelona En les seves dues temporades com a blaugrana 1934-36 disputà 58 partits i marcà 7 gols La seva posició habitual era de mig centre La temporada 1936-37 fou contractat pel club francès Le Havre, on penjà les botes Com a entrenador, dirigí, entre d’altres, el Reial Club Deportiu Espanyol 1957-58 i el Sabadell 1958

Comodor del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, del qual també formà part de la junta directiva Disputà les proves de quatre remers júniors i quatre remers sèniors dels Jocs Olímpics de París 1900 Guanyà tres Campionats d’Espanya al principi del segle XX, el darrer en la categoria de vuit amb timoner 1924 Presidí la Federació Espanyola de Societats de Rem 1918-25 i, després de la seva mort, el RCMB instituí el 1925 un trofeu internacional de regates amb el seu nom

S’inicià a l’Sporting Boxing Club a través del mànager Pepe Comas i formà part del Catalunya Atlètic Club Es proclamà campió de Catalunya 1923, 1924 i d’Espanya 1924 de boxa amateur en la categoria de pes mosca Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 El 1925 passà al camp del professionalisme i competí en les categories de pes gall i ploma El 1934 abandonà l’alta competició, però continuà participant en exhibicions fins que amb l’esclat de la Guerra Civil s’exilià a França

El 1933 guanyà la Cursa dels Pallaresos abans de fitxar per la Penya Nicolau l’any següent La temporada 1935, vestint els colors de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la Pujada a Montjuïc i fou segon en el Campionat de Catalunya i tercer a la Volta a Galícia L’any següent fou segon a la Tarragona-Madrid i tercer en el Campionat d’Espanya de fons El 1936 disputà la París-Niça, entre altres curses internacionals, i fou segon en el Critèrium d’Asos i en el Campionat d’Espanya de velocitat

Format a l’Escola Farman d’Etampes de París, aconseguí el títol de pilot el 15 d’octubre de 1912 És considerat com el primer pilot català Amb vincles familiars a França, participà i fou ferit en la Primera Guerra Mundial Retornà a Catalunya i se centrà en projectes relacionats amb l’aviació L’any 1916 fou un dels membres fundadors de l’Aeroclub de Catalunya, juntament amb Josep Canudas o Josep Maria Co de Triola Posteriorment es dedicà a la promoció de la pintura, el teatre i espectacles musicals

Membre del Club Natació Barcelona, al gener del 1921 esdevingué president del comitè tècnic de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA en representació del seu club El 1924 renovà el càrrec a títol personal, fet que disgustà el seu club, a qui tampoc no agradà la seva actuació en els Jocs Olímpics de París 1924, en què fou el cap de waterpolo de la delegació espanyola Fou rellevat de tots els seus càrrecs i expulsat de l’entitat Anteriorment, havia estat cofundador i nomenat membre d’honor del Collegi Català d’Àrbitres 1922

Format al Club Natació Atlètic, s’especialitzà en proves de mig fons Com a integrant dels relleus 4 × 200 m lliure, intervingué en els encontres SCUF de París-Selecció Catalana, que serviren per a inaugurar la piscina de Montjuïc 1929, i Espanya-França 1932 Fou subcampió d’Espanya d’aquesta prova 1931 i tercer a la travessia del port de Barcelona 1929 El 1935 marxà al CN Barcelona amb els seus germans i més tard feu d’entrenador de clubs com el CN Terrassa o el CN Manresa

S’inicià en la lluita grecoromana fins que a setze anys començà a practicar judo a París amb el mestre Mikonosuke Kawaishi El 1951 fundà la primera escola d’arts marcials de Catalunya, anomenada Judo Barcelona Fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Judo 1952-68, professor numerari en la formació de mestres de la Federació Catalana i cap de l’organització tècnica dels Campionats d’Europa celebrats a Barcelona 1958 Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1961 i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Judo i Disciplines Associades

Fou campió d’Espanya de velocitat 1911, 1915 i guanyà diverses competicions de pista en l’àmbit internacional, principalment a París Deixà la competició el 1926 i un any després començà a treballar com a auxiliar i massatgista Gestionà la trajectòria de ciclistes com José Cebrián i exercí de preparador als equips del FC Barcelona i el Neumáticos Galindo, on coincidí amb Miquel Poblet, ciclista que auxilià durant els anys posteriors Morí durant un viatge a França per treballar com a massatgista de Miquel Poblet en el Campionat del Món del 1958

Estudià a la facultat de periodisme Treballà en el diari Sport al començament dels anys vuitanta i a Televisió de Catalunya des de l’inici de la cadena Fundador de Motor a fons hi> , ha estat presentador de tots els Telenotícies en diferents etapes i dels programes esportius Gol a Gol , Tot l’esport , Esports 33 i Km 0 , el qual actualment dirigeix Ha fet retransmissions de diferents esports, especialment de motor, i ha cobert sobre el terreny cinc edicions del ralli París-Dakar 1985-90, grans premis de Fórmula 1 2005-08 i altres competicions de motociclisme