Resultats de la cerca

Aconseguí el títol de pilot el 1952 amb l’Aeroclub de Sabadell El 1953 s’incorporà al nou Aeroclub Barcelona-Sabadell Participà en festivals i rallis aeris, entre els quals hi ha el Festival Aeri Internacional de Barcelona El 1971 fundà l’Aeroclub de la Cerdanya Fou un dels impulsors de la refundació de la Federació Aèria Catalana 1982 i formà part de la junta directiva També fou patró i soci fundador de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya 1997 Destacà per la seva faceta de constructor de rèpliques d’avions d’època Dirigí 1986-94 un equip d’experts…

Durant la joventut freqüentà l’aeròdrom de Ca n’Oriac 1928-33 i l’aeròdrom Canudas 1934-36 Fou membre de la secció de vol sense motor de l’Aeroclub de Catalunya i participà en diverses jornades de vol a vela, com la Setmana de Vol sense motor de Sabadell 1935 Obtingué el títol de pilot sense motor 1935 i el de pilot civil 1936 Als anys quaranta inicià la seva collaboració amb l’Aeroclub de Sabadell, tot i que no rebé una nova llicència de pilot del Ministeri de l’Aire fins el 1954 A partir de llavors començà a exercir com a professor de l’Aeroclub…

L’especialitat esportiva de vol amb motor inclou competicions de precisió, localització, regularitat i navegació Els rallis i les voltes aèries es combinen amb les de navegació i les d’habilitat o precisió Els prolegòmens de l’aviació sorgeixen en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols –dels quals hi ha constància a Europa des del principi del segle XI–, demostren l’interès de…

Propietat de l’empresari agrícola José Irigoyen, fou inaugurat el 20 de maig de 1955 S’hi feu un ralli aeri organitzat per l’Aeroclub de Saragossa en què resultaren vencedors Josep Picas i Núria Centellas, de l’Aeroclub de Barcelona-Sabadell Disposava d’una pista de 600 m, torre de control, hangars, installacions de combustible i edificacions annexes L’empresa feu fallida els anys seixanta i el nou propietari tancà l’aeròdrom

Organitzat per l’Aeroclub de Catalunya, fou la prova aèria esportiva més important celebrada fins aleshores a Catalunya Hi participaren trenta avions provinents de Madrid, València, Saragossa, Lleida, Figueres, Perpinyà, Tolosa i Marsella Es realitzà una cursa entre les avionetes franceses i les de l’Aeroclub de Catalunya que partí de l’aeròdrom de Figueres i que tingué com a destinació l’aeròdrom Canudas del Prat de Llobregat També es disputaren proves de velocitat, d’envolada i d’aterratge

Figura destacada de l’aviació catalana, el 1919 començà a freqüentar l’aeròdrom de la Volateria i poc després es feu soci de l’Aeroclub de Catalunya Rebé una beca per a fer un curs a l’Escuela Militar de Getafe i el 1921 obtingué el títol de pilot Fou vocal de l’Aeroclub de Catalunya 1923 i de la Penya de l’Aire 1924, però retornà a l’aviació militar El 1928 ingressà de nou a l’Aeroclub de Catalunya i fou un dels impulsors de l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Collaborà amb Josep Canudas en l’aviació publicitària i participà en festivals aeris per tot…

Fou construït el 1916 per l’Aeroclub de Catalunya en uns terrenys prop de l’estany del Remolar, al costat d’una granja avícola anomenada la Volateria, d’on prengué el nom, al Prat de Llobregat El 1916 s’hi inaugurà l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, que depenia dels Tallers Pujol, Comabella i Cia, més tard Tallers Hereter S’hi provaren els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i s’hi disputaren els primers concursos i competicions esportives Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de…

Professor de vol de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, obtingué el títol de pilot sense motor l’any 1934 L’any següent obtingué el de pilot amb motor a l’aeròdrom Canudas, essent un dels pilots més joves de Catalunya El 1949 s’incorporà a l’Aeroclub de Sabadell, on el 1952 començà a exercir de professor de vol Amb 15738 h de vol, instruí més d’un miler d’alumnes Fou distingit amb el diploma Paul Tissander 1982 i amb el guardó Perfil d’Or 1998

Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, començà a volar el 1965 El 1968 adquirí l’aeròdrom de Sant Pere Sallavinera-Calaf i en fou el principal impulsor Guanyà, acompa-nyat de Gabriel Rosselló, la Volta Aèria a Catalunya en dues ocasions 1971, 1972 El 1973 realitzà l’expedició Barcelona-Bali Indonèsia en 29 etapes amb Lluís Malagarriga També fou membre de la Junta Directiva de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Rebé la creu de l’Orde al Mèrit Aeronàutic de l’exèrcit de l’aire

Precursor de l’aviació catalana i estatal, l’any 1908 fundà juntament amb Josep Comas Solà l’Associació de Locomoció Aèria Dirigí el butlletí de l’associació i el 1910 creà Aviación , la primera revista d’aviació de Catalunya Fou secretari de l’aeroclub, un dels organitzadors de la Primera Exposició d’Aviació de Barcelona i formà part de la comissió organitzadora del primer vol de Catalunya, protagonitzat per Julien Mamet al febrer del 1910 També participà en la constitució de l’Aeroclub de Catalunya el 1916