Resultats de la cerca

Jugava de davanter, de mig volant i de porter Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1914-23, a excepció de la temporada 1919-20 La seva primera temporada fou suplent del porter Pere Gibert, quan l’Espanyol guanyà el Campionat de Catalunya i fou subcampió de Copa La temporada 1923-24 passà al Club Esportiu Júpiter, amb el qual es proclamà campió d’Espanya de segona categoria 1925

Fou, juntament amb Pere Moliner i Alfonso Genchi, un dels impulsors del primer club de futbol americà de l’Estat espanyol, el Badalona Dracs, constituït el 1987 L’any següent fou escollit primer president de la Federació Catalana de Futbol Americà FCFA La temporada 1988-89 organitzà la primera edició de la Lliga Catalana, que també fou la primera competició de futbol americà de tot l’Estat espanyol Les dues temporades següents aquesta competició es convertí en el Campionat d’Espanya de facto Fou substituït per Francisco Javier Quintana al final del 1991

Presidí el BM Granollers 1974-80 i durant el seu mandat el club vallesà, entrenat per Joaquín Crespo, Quini , obtingué la Recopa d’Europa 1976, el primer títol europeu de la història de l’handbol català

Membre del Club de Billar Barcelona, s’especialitzà en billar a tres bandes i fou campió d’Espanya en cinc ocasions 1947, 1948, 1953, 1955, 1957 Posteriorment, fou vicepresident de la Federació Espanyola de Billar i de la Confederació Europea de Billar, i membre de la Federació Internacional de Billar

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES, durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI, i amb la selecció espanyola de rugbi Actualment és entrenador del sub-14 de la UES És germà del jugador de rugbi Marc Ventura Miranda

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI Amb la selecció espanyola disputà 28 partits i anotà 10 punts 1993-2003 Des del 2012 exercí d’entrenador assistent del primer equip del Futbol Club Barcelona de la divisió d’honor B La temporada 2016-17 fitxà com a segon entrenador de la Unió Esportiva Santboiana, equip amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei 2017 És germà del jugador de rugbi Rafel Ventura Miranda

Ocupà la presidència de la Federació Universitària de Judo durant els anys vuitanta fins el 1984 També presidí el Club de Judo Ventura de Barcelona

L’any 1963 ja formà part dels equips de natació i waterpolo del CE Mediterrani, amb una dedicació preferent a aquesta última modalitat Amb l’equip absolut assolí la màxima categoria i el títol de subcampió de Catalunya de primera divisió 1974 En l’àmbit estatal, jugà amb la selecció juvenil que el 1967 disputà a Nàpols el torneig de Pasqua, precursor dels Campionats d’Europa d’aquesta categoria, que començaren a disputar-se el 1970 El 1979 fou distingit amb el títol de soci d’honor del club En el vessant directiu fou membre de la junta directiva del CE Mediterrani…

Començà jugant al collegi Claret de Barcelona com a porter, després anà al CT Barcino, al CP Roser i al Picadero JC, i la temporada 1970-71 debutà a la màxima categoria amb el CE Vendrell Fitxà pel CH Mataró 1971-72, el FC Barcelona 1972-74, amb el qual guanyà una Lliga 1974 i dues Copes d’Europa 1973, 1974, el CP Vic 1974-75 i 1976-77 i el Cerdanyola CH 1975-76 Finalment tornà al Mataró, on es retirà a trenta-quatre anys Després tingué una llarga trajectòria com a entrenador, en la qual destacà com a tècnic dels equips júnior i sub-23 del FC Barcelona, en el qual fou segon de Josep Lorente,…

Practicà altres esports com la vela, el tir, la natació, el tennis i el waterpolo, i fou pioner de la medicina de l’esport a Catalunya Cinturó negre segon dan de judo, ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Judo, que deixà en ser designat, el 1971, vicepresident primer de la Federació Espanyola de Judo Fou membre numerari de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport