Resultats de la cerca

A nou anys guanyà el premi Santa Cecília de Terrassa, amb un jurat presidit per Frederic Mompou, i als onze anys feu el seu primer recital a Sitges Format al Conservatori de Música de Barcelona, del qual fou catedràtic de piano 1968-2001, es perfeccionà amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Stefan Askenase i Wilhelm Kempff A divuit anys guanyà el primer premi del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona i també fou distingit pel conservatori amb el premi extraordinari, el premi d’honor de virtuosisme i el premi Ònia Farga La seva carrera concertística es desenvolupà a escala internacional…

S’inicià com a porter el 1932 en el tercer equip del Luna i després passà a l’Skating Club Catalunya, mentre compaginava l’hoquei amb el futbol Posteriorment, jugà a l’equip Piscines i Esports, passada la Guerra Civil s’incorporà a la Unió, a continuació al Pàtria, del qual fou president, i també arribà a jugar al segon equip del FC Barcelona Entre el 1941 i el 1948 compaginà la tasca de jugador amb la d’àrbitre Després passà als despatxos i durant els anys cinquanta presidí el comitè d’àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge, de la qual fou vicepresident en…

Format en el FC Barcelona, jugà al primer equip 1968-73 i guanyà la primera Copa d’Europa de l’entitat 1973 i una Copa d’Espanya 1972 Després marxà una temporada al Femsa de Madrid, a la primera divisió, i una altra al Sabadell, a la divisió d’honor Finalitzà la carrera esportiva al Sentmenat 1975-80, on es retirà després de ser subcampió de la Recopa d’Europa 1980

Fundat el 1955, la temporada 1979-80 es proclamà campió de la primera divisió estatal i pujà a la divisió d’honor masculina, en la qual es mantingué durant onze temporades consecutives La temporada 1988-89 disputà la Copa de la CERS, màxima fita del club vallesà Del seu planter sorgí Joan Ramon Bordas, que fou internacional amb la selecció espanyola absoluta

Jugà amb el Maricel Sporting Club i la Unió Universitària, equip amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1933 Al principi dels anys quaranta esdevingué àrbitre internacional i presidí el collegi d’àrbitres de la federació catalana També exercí tasques directives en aquesta federació, que presidí interinament durant uns quants mesos el 1944 Parallelament feu d’entrenador, posà en marxa l’Escola Nacional de Preparadors i, el 1947, es convertí en el preparador de la selecció espanyola dirigida per Joan Antoni Samaranch, que aconseguí el primer títol mundial de la seva història…

Es mantingué en antena entre el 1974 i el 1988 en diverses emissores catalanes, entre les quals cal esmentar Radio Juventud de Barcelona, Radiocadena Española i Ràdio Sabadell

S’inicià a l’HC Palau de Plegamans Després jugà a l’HC Sentmenat sis temporades, al Cerdanyola HC 2000-05, al CH Mataró 2005-08, al CP Vilanova 2008-11, a l’Igualada HC 2011-12, al CP Vic 2012-14 i al CP Vilafranca 2014-16 La temporada 2016-17 fitxà pel CE Vendrell Ha estat subcampió de la Copa CERS 2011, 2013 i de la Copa del Rei 2010 Fou internacional tant amb Catalunya com amb Espanya Amb la selecció catalana conquerí una Copa Amèrica 2010 i tres Golden Cups 2009, 2010, 2011 i amb la selecció espanyola fou subcampió del…

Format al CE Arenys de Munt, en edat júnior fitxà pel FC Barcelona Després la seva carrera esportiva transcorregué al CH Mataró 2003-04, 2007-09, el CP Vilanova 2004-05 i 2010-11, el CP Tordera 2005-06, el CP Voltregà 2006-07 i el SHUM Maçanet 2009-10, 2011-13 Amb el Mataró guanyà la Copa de la CERS 2009

S’inicià en el CH Santa Perpètua, jugà quatre temporades al CP Vic, amb el qual aconseguí l’ascens a la primera divisió la temporada 2005-06, i fitxà pel PHC Sant Cugat Fou internacional tant amb Catalunya com amb Espanya, selecció amb la qual guanyà dos Campionats d’Europa sub-19

Jugà a l’equip sub-23 del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la divisió d’honor el 1980 La seva primera temporada completa en la màxima categoria fou la 1982-83 al Sentmenat Després jugà en el Molins de Rei 1983-84 el Noia 1984-89 i 1990-91, amb el qual guanyà la Lliga 1988, la Recopa d’Europa 1988, la Copa d’Europa 1989 i la Supercopa d’Europa 1989 el Piera 1989-90, i el Vilafranca 1991-92 Acabà la seva carrera a l’Andorra Defensà la samarreta de la selecció andorrana, amb la qual guanyà el Mundial B 1992 i disputà dos Campionats del Món A 1993, 1995