Resultats de la cerca

El 1950, anà a viure amb la seva família a Barcelona, on ha residit i ha treballat, tot i que ha mantingut forts vincles amb la seva ciutat natal Ha pres part en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals com a professor de català i com a membre d’Òmnium Cultural, de la junta directiva de la qual ha estat membre Molt introduït en l’excursionisme ha publicat nombrosos llibres d’excursionisme, entre els quals destaquen  El noms de lloc de Tremp i els seus agregats , que el 1966 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, de la qual ha estat membre durant…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Fou un dels primers excursionistes catalans i soci fundador de la Societat X 1872 i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876, en la qual impulsà la secció topograficopintoresca Recorregué la nació per fer-ne un estudi directe des d’un punt de vista científic, literari i cultural Promogué la creació del mapa cartogràfic de Catalunya 1878 Fou cofundador d’una Societat Particular de Vistes, que publicà l’ Àlbum pintoresc i monumental de Catalunya 1878, amb fotogravats segons els procediments introduïts per H Mariezcurrena, on publicà fotografies i articles, que també publicà en…

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES, durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI, i amb la selecció espanyola de rugbi Actualment és entrenador del sub-14 de la UES És germà del jugador de rugbi Marc Ventura Miranda

Fou fundat el 1973, amb el nom d’Unió Esportiva Bellvitge Inicià les seves activitats en el Collegi Mare de Déu de Bellvitge, participant juntament amb uns dos-cents escolars de l’àrea de Barcelona, en un campionat escolar de rugbi En la temporada 1982-83 es formà l’equip sènior masculí, que en la temporada 1984-85 jugà ja a la primer divisió espanyola L'equip es proclamà subcampió de la Copa FER 1985, campió de Catalunya 1986 i campió de la Copa Catalana de rugbi a 15 2013, i les temporades 2002-04 jugà a la divisió d'honor A i les del 2004-05 i 2011-12 a la divisió d'honor B Des de la…

S’inicià al Club de Rugbi Sant Cugat a l’edat de 16 anys, i la temporada 2015-16 passà a la secció de rugbi del FC Barcelona Amb la selecció espanyola de rugbi de 7 aconseguí la medalla d’or al torneig preolímpic de Mònaco 2016 i participà en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016

S’inicià al Club de Rugbi Sant Cugat, i després passà a les files de la secció de rugbi del FC Barcelona Amb la selecció espanyola de rugbi de 7 aconseguí la medalla d’or al torneig preolímpic de Mònaco 2016 i participà en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016

Jugà amb els equips de la Universitat de Vic, el GEiEG gironí 2008-11 i des del 2012 i amb el Richmond FC anglès 2011-12, amb el qual fou campiona de la Lliga d’Anglaterra Amb el GEiEG fou campiona 2014 i subcampiona 2009, 2010, 2011, 2013, 2015, 2016 de la Lliga Catalana, i aconseguí la tercera posició en la Copa de la Reina 2009, 2010 i en la Lliga espanyola 2015 El 2010 debutà com a internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà els Campionats d’Europa 2010, 2011, 2012, 2013, 2015 i del Món 2013, 2014 de rugbi a 15 i a 7 Entre els èxits obtinguts destaquen el Campionat del Món…

Format a la UE Santboiana, amb la qual debutà a la màxima categoria, destacà com a tercera línia i guanyà cinc Lligues 1984, 1987, 1989, 1996, 1997, la Copa del Rei 1989, 2000 i la Copa Ibèrica 1987, 1989 Fou un dels primers jugadors catalans que marxà a Nova Zelanda per jugar en un club de primera divisió, el Freyberg, encara que anteriorment havia rebutjat ofertes de la USAP i el Dax francès Fou setanta-quatre vegades internacional amb l’equip espanyol, que capitanejà i amb el qual disputà la Copa del Món 1999 Formà part del World XV, el combinat mundial que el 1999 s’enfrontà als Pumes per…

Practicà l’atletisme al RCD Espanyol i durant la dècada de 1940 reorganitzà la secció de rugbi del club, creada l’any 1923 El 1943 participà en l’única final d’un Campionat de Catalunya que enfrontà el RCD Espanyol i el FC Barcelona Jugant com a centre, fou el capità de l’equip fins a la seva dissolució al principi dels anys cinquanta L’any 1951 jugà un partit internacional que enfrontà la selecció espanyola amb la italiana També formà part del Barcelona Universitari Club, entitat que l’homenatjà l’any 1954