Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista Penedès i del Grup Excursionista Puig Cúgul de Torrelavit, escalà les 782 agulles de Montserrat ressenyades al mític llibre Montserrat pam a pam operació Montserrat 1977 Fou la segona persona a aconseguir-ho, després de Josep Barberà, però, a més, trobà 117 agulles més que també escalà i establí una nova fita en l’escalada montserratina

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1983 Participà en l’obertura de la via dels Catalans al Huascarán Nord 1983, juntament amb Carles Vallès i Joan Tomàs, i de la via Estel Impossible del Bhagirathi III 1984, amb Joan Tomàs, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez, i formà part de l’expedició EPSON a l’Everest 1988 Ha realitzat un gran nombre d’escalades de dificultat, algunes de les quals primeres absolutes, a Montserrat, Vilanova de Meià, el Pedraforca, els Pirineus i els Alps

Membre del Centre Gimnàstic Barcelonès, en els Campionats d’Espanya del 1988 fou or en les categories de corda i cèrcol, i plata en la de pilota Fou subcampiona en els Jocs Iberoamericans del 1989 en la classificació general Fou seleccionada per a participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, però una lesió li impedí competir-hi

S’inicià l’any 1972 al gimnàs Eurytmia i posteriorment passà al Patronat de Promoció Cultural i Esportiva de Vilanova i la Geltrú, al Grupo Cultura Covadonga de Gijón i al Club Natació Granollers, sempre entrenada per Jaume Miró Fou campiona d’Espanya juvenil 1976, 1977 i absoluta 1979 Guanyà l’or als Jocs Mediterranis 1979 i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on fou finalista Abandonà la competició l’any 1981 a causa d’una lesió i passà a ser entrenadora del CN Granollers

Fou soci del Club Excursionista de Gràcia i membre del Grup Especial d’Escalada GEDE Publicà Roques, parets i agulles de Montserrat 1972-82, una guia d’escalades en cinc volums feta juntament amb Ferran Labraña, La escalada deportiva , Era una vegada el sisè grau , Escalades al Cadí, Escalades a Ordesa , Orienting i Esquí de fons Traduí al català el llibre de Roger Frison-Roche, El primer de la cordada 1941 En memòria seva, el Club Excursionista de Gràcia organitza, des de l’any 2006, el Cicle de Pellícules Josep Maria Rodés

Membre del Club Esportiu Eulàlia Castañé de Sabadell, fou subcampiona mundial d’aeròbic esportiu 2001 i campiona d’Espanya sis anys consecutius 1996-2001 Arribà a ser primera del rànquing mundial d’aeròbic per parelles, juntament amb Xavi Torres 2002 Posteriorment deixà la competició per dedicar-se professionalment al món del circ

Fou campiona d’Espanya per parelles 1998 amb Antoni Torres El mateix any disputà el Campionat del Món amb el mateix Torres

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual formà part de la seva junta directiva 1977-84 i presidí la Comissió de Catalogació de Cartells i Exposició de Material de l’Arxiu Impulsà la conservació del patrimoni del CEC També fou membre de la Comissió de Refugis del CEC, a la dècada de 1980 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Vinculat al Centre Excursionista del Penedès i membre del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, és tècnic superior d’Alta Muntanya i instructor de l’Escuela Nacional de Alta Montaña ECAM en escalada i descens de barrancs Realitzà nombroses ascensions i escalades als Pirineus i als Alps, i formà part d’expedicions a l’Himàlaia Tukuche, 1987 Makalu, 1989 i 1998 Everest, 1993, i Cho Oyu, 1996, al Karakorum Broad Peak Central, 1992, i Torre del Baltoro, 1994 i a l’Aconcagua 2000 Fundà i dirigí l’empresa Les Deus Aventura