Resultats de la cerca

Les proves es realitzen amb motocicletes preparades de diferents cilindrades, de dos i quatre temps, enquadrades en tres categories a partir dels anys vuitanta Enduro 1 motos de dos temps, de 100 a 125 cc, o motos de quatre temps, de 175 a 250 cc Enduro 2 motos de dos temps, de 175 a 250 cc, o motos de quatre temps, de 290 a 450 cc Enduro 3 motos de dos temps, de 290 a 500 cc, o motos de quatre temps, de 475 a 650 cc Les competicions solen estar dividides en etapes, en què es combinen trams cronometrats, punts de control, proves d’acceleració, zones de trial o rallis El hare scramble, el hare…

Pare del també pilot Jordi Lluís Boquet Miquel Apassionat del motor des de jove, fou stayer del ciclista Guillem Timoner Participà en nombrosos rallis des de l’any 1948 i fou fidel a l’històric Ralli Mataró-Girona, creat el 1951 Rebé la medalla a la constància de l’Ajuntament de Mataró 1979 i la medalla d’argent al mèrit esportiu de la Real Federación Motociclista Española 1982, entre altres distincions Fou propietari de la botiga Motos Boquet

Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, el 1982, el director de l’estació d’esquí de Núria li proposà formar part d’un grup de bombers per a rescats de muntanya i participar en una expedició a l’Himàlaia, l’ascensió amb esquís al Kedar Dome 6800 m Posteriorment feu expedicions a l’Istor-o-Nal 1986, el Broad Peak 1988, el Makalu 1991, on assolí el cim, el Nanga Parbat 1993, el Shisha Pangma 1995, el Ganesh I 2000, el Chogolisa 2006 i el Rakaposhi 2008, entre d’altres En la darrera, després de renunciar al cim, obrí la via Guilleries al cim verge del Neyzah Peak Fou soci…

Soci del Club Excursionista de Gràcia 1966, l’any 1979 participà en la fundació de l’Espeleo Club de Gràcia Ha dut a terme nombroses expedicions espeleològiques a Catalunya i arreu d’Europa L’any 1972 participà en les primeres expedicions al sistema Arañonera, a la serra de Tendeñera, on realitzà nombroses campanyes posteriorment Participà també en el descobriment de la cova Meravelles de Benifallet Ha publicat articles en la revista Exploracions de l’Espeleo Club de Gràcia En alpinisme ha pujat l’Aconcagua i el Kilimanjaro, i en esquí de muntanya dugué a terme, entre d’altres, l’alta ruta de…

S’inicià en motocròs i el 2005 començà a competir en curses de velocitat sobre asfalt El 2008 debutà al Campionat de Catalunya i al Campionat del Mediterrani de velocitat en categoria Pre125GP, i el 2010, al Campionat d’Espanya de 125 cc Fou campió d’Espanya 2011 L’any 2012 debutà al Campionat del Món de Moto3, categoria en què aconseguí la primera victòria en el Gran Premi dels Estats Units 2013, a la qual en seguiren cinc més, i acabà segon del campionat L’any següent aconseguí la tercera posició en el mateix Campionat del Món de Moto3 El 2015 debutà en Moto2, categoria en què ha assolit…

A bord d’un vaixell Ten-Ten construït per ell mateix, el 1976 es convertí en el navegant a vela dels temps moderns que ha arribat a la màxima latitud nord, en una expedició que tenia com a objectiu l’escalada d’unes muntanyes del nord de Grenlàndia només accessibles per mar

El seu origen es remunta a l’any 1944, als tallers de l’industrial barceloní Pere Permanyer Puigjaner, que començà fabricant un motor de dos temps El mateix any se sumà al projecte Francesc X Bultó , pilot experimentat L’11 de febrer de 1945 s’inscrigué el primer prototip amb marca XX en una prova de regularitat del Reial Moto Club de Catalunya, pilotat per Josep Lluís Milà Diversos pioners del motociclisme a Catalunya, com els germans Milà, JM Llobet Turuta o Joan Soler Bultó, començaren a pilotar motocicletes Montesa Turuta assolí la primera victòria per a la marca al I Premi Motociclista…

Anterior al 1990, és una de les installacions d’aquestes modalitats més antigues de Catalunya Consta d’un circuit a l’Escala i un altre a l’Estartit i acull proves del Campionat de Catalunya i de la Copa Catalana, així com competicions estatals i internacionals És també la seu de l’equip Genikart de competició i d’una escola per a joves pilots

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1983 Participà en l’obertura de la via dels Catalans al Huascarán Nord 1983, juntament amb Carles Vallès i Joan Tomàs, i de la via Estel Impossible del Bhagirathi III 1984, amb Joan Tomàs, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez, i formà part de l’expedició EPSON a l’Everest 1988 Ha realitzat un gran nombre d’escalades de dificultat, algunes de les quals primeres absolutes, a Montserrat, Vilanova de Meià, el Pedraforca, els Pirineus i els Alps