Resultats de la cerca

situat a l’Estadi Olímpic de Montjuïc Inaugurat al juliol del 1993, fou impulsat per la Fundació Barcelona Olímpica L’exposició permanent incloïa, entre altres coses, la fletxa que va encendre el pebeter, la torxa olímpica o la figura del Cobi Estigué oberta al públic fins al setembre del 2006 Posteriorment es traslladà al Museu Olímpic i de l’Esport

Fou inaugurat l’any 2007, situat a l’anella olímpica de Montjuïc, al costat de l’estadi olímpic En certa manera va tenir un precedent en la Galeria Olímpica, i pretén mostrar tots els aspectes del món de l’esport, tant des del vessant competitiu com del que es practica com a forma de lleure Conté peces exposades i alhora permet al visitant participar-hi amb múltiples elements interactius Disposa d’espais específics amb materials dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i la collecció Samaranch També té una sala per a exposicions temporals i una sala d’actes

El seu fons inclou, entre altres objectes, embarcacions, trofeus, fotografies i altres documents que preserven una part de la memòria històrica dels esports marítims catalans vela, rem, activitats subaquàtiques i motonàutica També participa en projectes de recerca sobre els esports de mar

Fou inaugurat al setembre del 2004, impulsat per Manel Mayoral i tancà el 2013 Disposava d’una collecció de més de mil peces i tenia quatre àmbits temàtics el poble i el camp, les fires i les atraccions, els vehicles de pedal i sobre rodes, i el món del futbol

Fou inaugurat al setembre del 1984, i ocupa la part posterior de la tribuna del Camp Nou Pioner entre els museus de temàtica esportiva, exposa una àmplia collecció d’objectes, entre els quals destaquen els trofeus i l’equipació esportiva, però també peces artístiques El 1998 es va ampliar, i el 2010 es va remodelar completament, amb la incorporació de múltiples elements interactius La visita del Museu, que molts anys és el que acull més visitants de Catalunya, es completa amb el Camp Nou Experience, recorregut que permet visitar diversos espais de l’estadi barcelonista

Deixeble de Joaquim Pla i Janini i de Willy Zielke, a Munic, la seva primera obra s’inscriu dins del corrent pictorialista Professional des dels primers anys de la dècada de 1920, es dedicà sobretot a les fotos de casaments i esdeveniments socials, camp en el qual aconseguí renom per la rapidesa en el revelatge La música i els espectacles també foren temes que l’interessaren Treballà per a l’empresa  Leica i, com a fotoperiodista, per a La Vanguardia El 1934 es publicà una de les seves fotografies a la revista  American Photography Durant la Guerra Civil treballà com a xofer de l’exèrcit…

Conegut amb el pseudònim de Passavolant a la secció d’esports de La Veu de Catalunya Començà a la revista  D’Ací i d’Allà  1919-24 i prosseguí en la publicació esportiva Stadium 1927, La Veu de Catalunya 1927-36, L’Instant , el 1936, i com a director de la revista HP i Anuario Automovilista de España També collaborà amb les agències Fabra 1938 i EFE 1939 Fou un dels fundadors del Sindicat de Periodistes Esportius de Barcelona 1912, del qual fou president 1924-36 Vinculat als esports d’hivern i a l’aviació, participà en la creació de l’Aeroclub de Catalunya el 1915 i feu unes de les primeres…

Fill de Damià Mateu Estudià comptabilitat i dret a Barcelona, a França i als Estats Units En tornar a Catalunya s’involucrà en diverses empreses, especialment del sector vitivinícola, impulsant explotacions a Peralada, d’on restaurà el castell  que havia comprat el 1923, poc abans de casar-se amb la filla del representant de BASF a Barcelona, i del subministrament elèctric, a través de l’empresa FHASA El 1927 es feu càrrec de les empreses del seu pare, entre les quals hi havia  La Hispano Suïssa De conviccions profundament conservadores, el 1934 fou cofundador de la Lliga Anticomunista de…

Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social  des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis…

Treballà a Ràdio Girona com a programador i locutor i, posteriorment, a RNE Fou cofundador, el 1948, de la Campanya Benèfica, que perdurà durant dues dècades i esdevingué un símbol de solidaritat Dirigí l’Institut Oficial de Radiodifusió i Televisió a Barcelona Fou director de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral i vicepresident de la Fundació Missatge Humà i Cristià, promotora de Ràdio Estel, de Barcelona Impulsà el moviment per a la gent gran Vida Creixent per tot Catalunya i per Espanya Juntament amb la seva esposa, Anna Reixach i Olivar, rebé la condecoració de l’orde pontifici…