Resultats de la cerca

Treballà a El Periódico de Catalunya i Dicen Impulsà la creació de l’Escalada a Montjuïc i la Setmana Catalana Exercí de cap de premsa en els Campionats del Món de ciclisme de Barcelona 1984 El Tour de França el condecorà amb la seva medalla

Fou primer editor de les publicacions humorístiques Papitu i Pakitu A partir del 1922 edità i concebé, juntament amb Francesc Permanyer, Antoni Rué Dalmau i Frederic Montagut, la revista esportiva satírica Xut Aquestes revistes s’imprimiren a la impremta que ell tenia a Barcelona A Xut desenvolupà temporalment tasques de director

Establert a Catalunya, fou jugador del FC Barcelona durant la temporada 1914-15, i després del Catalònia de Manresa Posteriorment, començà la carrera periodística com a redactor de Tribuna,  Jornada Deportiva  1923, La Noche 1926 i La Vanguardia , a Barcelona, i Excelsior 1926, a Bilbao, el qual també dirigí 1928 i 1929-31 A partir del 1931, a Madrid, collaborà a El Heraldo de Madrid i al diari esportiu As 1932-33 A més, fou redactor d’ Ahora 1934-37 i redactor esportiu d’ El Imparcial 1933 Fou membre del Sindicat Professional de Periodistes de Barcelona 1926, i a Madrid de l’Associació de la…

Impulsor del vol sense motor a Catalunya El 1928 ingressà a la Lliga Aeronàutica Catalana i el 1930 dissenyà el primer planador català El 1931 fundà Falciots de Palestra, secció de vol sense motor de Palestra Introduí la pràctica de l’arrossegament amb tambor Promogué la celebració anual de les Setmanes de Vol Sense Motor, que tingueren lloc a Puigcerdà 1932, el Montseny 1933 i Sabadell 1934 El 1933 fou nomenat tècnic de la Federació Catalana de Vol a Vela i l’any següent organitzà el primer curs de vol sense motor Impartí cursos de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona i…

Treballà a Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, on des del 1952 començà les retransmissions esportives junt amb altres periodistes esportius com Joan Viñas, Josep Fèlix Pons i Juan Antonio Fernández Abajo, i fou pioner de les transmissions dels partits de futbol del Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol

Conegut amb el pseudònim Met , s’inicià com a redactor a la revista esportiva Stadium 1919 Fou fundador del Casal Nacionalista Obrer Espartacus, en el qual participà activament en el foment de la pràctica esportiva popular i fou vicepresident del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 S’exilià en acabar la guerra

Especialitzat en basquetbol, fou collaborador de la Hoja del Lunes i Dicen , entre altres publicacions A Televisió de Catalunya, on entrà el 1985, conduí el programa Basquetmania , dirigeix l’ NBACat i s’encarrega de les retransmisions de basquetbol, fent parella amb Nacho Solozábal Ha publicat els llibres A prop de les estrelles de la NBA 2009 i Basquetmania 2011

Primer gerent i propietari de Mundo Deportivo , una de les primeres publicacions esportives de Catalunya, nascuda el 1906, fundada per ell mateix i per Narcís Masferrer, amb el qual s’alternà en la direcció Fou director d’aquesta publicació en els períodes 1913-14 i 1919-21 El succeí en aquest càrrec el seu fill Ricard l’any 1922

S’inicià collaborant a La Nau dels Esports 1930-32 Durant la Guerra Civil Espanyola, passà al bàndol franquista i tornà a Barcelona amb les forces d’ocupació Fou cap de Premsa i Propaganda Sindical En mitjans radiofònics collaborà a Radio AZ 1936-39 També fou redactor de Mundo Deportivo 1940-74 i corresponsal al diari Pueblo 1942-45

Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club 1905, del Futbol Club Barcelona i del Club X 1907 Fou també promotor i publicista esportiu el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports , el 1908 dirigí Los Deportes , el 1911, Stadium , i també participà en la publicació La Rambla El 1914 esdevingué president del Sindicat de Periodistes Esportius de Catalunya i president de la Federació Catalana de Futbol, càrrec del…