Resultats de la cerca

Organitzat per la Federació Catalana de Lluita, fou el torneig de lluita més rellevant de Catalunya i tingué la presència de diversos equips estatals i de la selecció catalana Els participants competien per categories de pes en les modalitats de lluita grecoromana i lluita lliure olímpica

Professor de taitxí i txikung a la seva escola Wudang de Figueres Practicà arts marcials japoneses des del 1975 fins al 1982, especialment goshindo, karate shotokan, judo i iaido, fins que descobrí les arts marcials xineses wushu el 1979 Posteriorment, estudià yangshi i taitxí D’altra banda, es llicencià en Medicina tradicional xinesa, i exercí de traductor d’articles de taitxí i d’altres d’arts marcials del xinès al castellà

Guanyà la medalla d’or en el Campionat de Catalunya de full-contact 1980 i en el Campionat d’Espanya 1981 Un cop retirat de l’alta competició es dedicà, fins el 1996, a l’organització d’esdeveniments relacionats amb les arts marcials i els esports de contacte

Cinturó negre setè dan de taekwondo, fins el 2004 ocupà el càrrec de director d’arbitratge de la Federació Espanyola de Taekwondo També fou jutge internacional de tècnica, jutge olímpic i codirector europeu d’arbitratge El 1973 fundà el Club Taekwondo Molero a Sant Feliu de Llobregat, on exercí d’entrenador És autor de Reglamento de competición Técnica y Pumse Examen de grados, dan y pum

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès i es proclamà en set ocasions campió d’Espanya de lluita grecoromana 1960-63, 1968, 1969, 1972 en la categoria de 52 kg Disputà els Jocs Mediterranis 1963 i el Campionat d’Europa 1968, 1972 de la modalitat Exercí d’entrenador del mateix club fins el 2003 i també fou entrenador de la Federació Catalana de Lluita durant les dècades dels anys vuitanta i noranta

Cinturó negre vuitè dan de karate, tercer dan de taekwondo, segon dan de hapkido i primer dan de kendo Compaginà els entrenaments de hapkido i taekwondo fins que el 1970 començà a disputar competicions oficials de karate, i fou el capità de la selecció espanyola Ocupà el càrrec de director tècnic i seleccionador estatal 1975-80 Durant vint anys dirigí la seva pròpia escola d’arts marcials a Madrid Publicà, entre altres obres, Enciclopedia de las artes marciales 1981 i Formalización del karate deportivo 1982 També collaborà en publicacions especialitzades

Cinturó negre quart dan de karate, primer dan de kobudo i tercer dan de goshindo En el seu palmarès destaquen el títol de campió d’Espanya en categoria de menys de 80 kg 2000, els quatre títols consecutius de campió de Catalunya 1995-98, el de campió de Catalunya per equips 2006 i el de subcampió d’Espanya en la categoria open 2006 Fou seleccionador català absolut 2005-07 i àrbitre de la Federació Catalana de Karate Exercí d’entrenador en diferents centres fins el 2005, que obrí el Club Karate Cantero de Navàs, on imparteix classes de karate, kobudo i defensa personal

Format al Club Lluita Sant Adrià, també s’entrenà al CAR de Sant Cugat Es proclamà campió d’Espanya en les categories de fins a 85 kg 1997-99, 2001, 90 kg 1995, 1996 i 97 kg 2000 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa, en els Jocs Mediterranis i en nombrosos torneigs internacionals Un cop retirat, l’any 2001, fou un dels impulsors del Club de Lluita Olímpica La Mina, d’on sorgiren diversos campions d’Espanya És entrenador de lluita grecoromana, vicepresident de la Federació Catalana de Lluita, seleccionador estatal en categoria cadet i regidor d’esports a l’…

El 1969 fundà un club de judo a Olesa de Montserrat, i el 1971 obrí el Toledo Dong Yang a Sabadell, on forjà campions com Ireno Fargas i els seus fills Antonio i Miguel El 1976 disputà el Campionat d’Europa de Barcelona, però una lesió provocà la seva retirada de la competició Cinturó negre novè dan, fou el primer i únic mestre de l’Estat que aconseguí la màxima categoria del taekwondo Fou seleccionador català i espanyol fins que el 1989 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Taekwondo És àrbitre de categoria internacional Rebé la medalla d’or 2010 al mèrit esportiu de…

Competí com a representant del Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i als d’Atenes 2004 en la modalitat de lluita grecoromana en la categoria de menys de 74 kg, i en els Campionats del Món 1991 i d’Europa 2001 Guanyà la medalla de bronze als Jocs Mediterranis en la categoria de 74 kg 2005 i la medalla d’or al Trofeu Internacional del Caire 2005 Fou dotze vegades campió d’Espanya, set en la categoria de 74 kg 1993, 1994, 1995, 2002-05, tres vegades en la categoria de fins a 76 kg 1998, 1999, 2000 i dues en la de menys de 82 kg…