Resultats de la cerca

situat a l’Estadi Olímpic de Montjuïc Inaugurat al juliol del 1993, fou impulsat per la Fundació Barcelona Olímpica L’exposició permanent incloïa, entre altres coses, la fletxa que va encendre el pebeter, la torxa olímpica o la figura del Cobi Estigué oberta al públic fins al setembre del 2006 Posteriorment es traslladà al Museu Olímpic i de l’Esport

Fou inaugurat l’any 2007, situat a l’anella olímpica de Montjuïc, al costat de l’estadi olímpic En certa manera va tenir un precedent en la Galeria Olímpica, i pretén mostrar tots els aspectes del món de l’esport, tant des del vessant competitiu com del que es practica com a forma de lleure Conté peces exposades i alhora permet al visitant participar-hi amb múltiples elements interactius Disposa d’espais específics amb materials dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i la collecció Samaranch També té una sala per a exposicions temporals i una sala d’actes

El seu fons inclou, entre altres objectes, embarcacions, trofeus, fotografies i altres documents que preserven una part de la memòria històrica dels esports marítims catalans vela, rem, activitats subaquàtiques i motonàutica També participa en projectes de recerca sobre els esports de mar

Fou inaugurat al setembre del 2004, impulsat per Manel Mayoral i tancà el 2013 Disposava d’una collecció de més de mil peces i tenia quatre àmbits temàtics el poble i el camp, les fires i les atraccions, els vehicles de pedal i sobre rodes, i el món del futbol

Fou inaugurat al setembre del 1984, i ocupa la part posterior de la tribuna del Camp Nou Pioner entre els museus de temàtica esportiva, exposa una àmplia collecció d’objectes, entre els quals destaquen els trofeus i l’equipació esportiva, però també peces artístiques El 1998 es va ampliar, i el 2010 es va remodelar completament, amb la incorporació de múltiples elements interactius La visita del Museu, que molts anys és el que acull més visitants de Catalunya, es completa amb el Camp Nou Experience, recorregut que permet visitar diversos espais de l’estadi barcelonista

Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…

Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social  des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis…

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…

El 1936 fou voluntari a l’exèrcit franquista Durant la Guerra Civil Espanyola rebé dues ferides de bala i fou condecorat per mèrits en combat Conegut com Paco Godia , competí en diverses especialitats Debutà en competicions l’any 1946 al Circuit de Montjuïc En plena postguerra optà per anar a córrer a l’estranger, primer a Itàlia i després arreu d’Europa, competint en tot tipus de modalitats També participà en curses a l’Argentina, on fou company d’equip del pluricampió mundial Juan Manuel Fangio L’any 1949 aconseguí la quarta posició a les 24 Hores de Le Mans, al volant d’un Delage, fent…

Fill de Josep Maria Lopez-Picó Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes 1954 i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques 1961 També presidí la Federació Catalana de Tennis de Taula 1957-61 abans de ser tancada i aleshores fou dos anys més president de la federació de Barcelona També fou president del Club Ariel en tres ocasions La federació de Barcelona el distingí amb la insígnia d’or