Resultats de la cerca

A nou anys guanyà el premi Santa Cecília de Terrassa, amb un jurat presidit per Frederic Mompou, i als onze anys feu el seu primer recital a Sitges Format al Conservatori de Música de Barcelona, del qual fou catedràtic de piano 1968-2001, es perfeccionà amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Stefan Askenase i Wilhelm Kempff A divuit anys guanyà el primer premi del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona i també fou distingit pel conservatori amb el premi extraordinari, el premi d’honor de virtuosisme i el premi Ònia Farga La seva carrera concertística es desenvolupà a escala internacional…

Mestre Internacional 1994 i Gran Mestre 2004, s’inicià a la secció d’escacs del Foment Martinenc En categories inferiors obtingué diversos títols de Catalunya i d’Espanya i quedà cinquè en el Campionat del Món cadet 1988 En categoria absoluta, fou campió de Catalunya individual 1990, 1992 i per equips 1998 L’any 2000 es traslladà al GEVACEA andorrà i el 2003 guanyà el Campionat d’Espanya També guanyà el Campionat d’Andorra en sis ocasions 2000, 2001, 2007, 2012, 2014, 2015 Fou guardonat amb la insígnia de plata de la federació catalana 1989

Pioner dels escacs a Catalunya, fou un dels fundadors, juntament amb Carles Bosch de la Trinxeria, del Cercle d’Escacs, al Cafè del Liceu de Barcelona, al final del segle XIX També fou fundador de la revista mensual d’escacs El Ajedrez 1862, juntament amb Hilari Soler Alomà

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà al principi del 1930 com una de les primeres tiradores de Catalunya Guanyà el primer títol al concurs de segona categoria del Tiro Nacional 1931, gràcies al qual aconseguí l’ascens de categoria Fou la primera dona que obtingué una medalla d’or del club, amb una tirada de noranta punts sobre cent trets 1931 El 1932 aconseguí el mestratge amb revòlver a 20 m i el 1933, amb arma curta de guerra Participà en Campionats internacionals com el de Versalles 1932 o el del Món 1933

Membre del Club d’Escacs Barcelona, començà els seus èxits amb dos subcampionats de Catalunya 1959, 1961, als quals seguiren deu títols de campiona 1965-74 Posteriorment, aconseguí encara dos subcampionats més 1975, 1978 En l’àmbit estatal fou tercera al Campionat d’Espanya 1965

Mestre Nacional, s’inicià al FC Martinenc i al Foment Martinenc, i també estigué vinculat al Casal Catòlic de Sant Andreu Fou seleccionat per a l’Olimpíada d’escacs del 1928 i el 1930 El 1933 guanyà el Campionat de Catalunya i jugà al Club d’Escacs Barcelona Després de la Guerra Civil participà en diversos torneigs internacionals, com el de Santander, on s’imposà, o el de Berga, on fou subcampió 1951 El 1958 fou subcampió de Catalunya i d’Espanya Posteriorment s’implicà en tasques organitzatives i de promoció i el 1970 organitzà el primer campionat escolar de Catalunya Com a jugador veterà,…

Membre del Club de Tir amb Arc Caldes de Montbui, guanyà dos Campionats d’Espanya de tir de camp 2006, 2007, un d’arc nu a l’aire lliure 2009 i un altre d’arc nu en sala 2009 També fou tres vegades campió de Catalunya d’arc nu en sala El 2009 aconseguí la millor marca catalana de l’any en 18 m i en 30 m Participà en diverses competicions internacionals, entre les quals cal destacar els Campionats del Món del 2006 i el 2008 Forma part de la junta directiva del club

Membre del Tir Arc Olesa, del Club de Tir amb Arc La Conxorxa i de l’Arc Sant Celoni S’inicià en arc nu i guanyà la Lliga Catalana 2007 i el Campionat d’Espanya en sala 2008 de l’especialitat Posteriorment practicà l’arc estàndard i l’any 2009 es proclamà campiona d’Espanya a l’aire lliure, ja que aconseguí una marca de 1189 punts, màxima puntuació no assolida mai abans per una dona en un Campionat d’Espanya També aconseguí diversos premis en el Campionat d’Espanya de clubs i baté diversos rècords catalans

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer arquer català que assolí l’Estrella FITA 1000 en arc recorbat 1966 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir amb arc 1965 i tres Campionats de Catalunya 1965, 1966, 1968 Entre els anys seixanta i setanta guanyà nombroses tirades, com el Torneig de Barcelona, el Trofeu Miquel Boadella, el Concurs de Sant Sebastià, el Trofeu Enric Tarragó, la Fleche d’Or National de Carcassona o la Ronde du Midi Participà en el Campionat del Món 1967 i superà el rècord de Catalunya de 70 m 1967

Fundà el Club d’Escacs Egara que el 1933, arran de la fusió amb el Club d’Escacs Estelar, donà lloc al Club d’Escacs Terrassa Fou un dels principals mecenes d’aquest nou club, que presidí durant 25 anys També estigué vinculat al Terrassa Futbol Club Rebé les medalles President Macià del mèrit al treball 1993 i Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997