Resultats de la cerca

S’inicià al Putxet, filial del CT Barcino, i posteriorment jugà al Barcino, l’Ariel i el Mayda Guanyà vuit títols de campiona d’Espanya, dos en individual 1965, 1968, un en dobles 1964, tres en mixtos 1964, 1965, 1966 i dos per equips 1964, amb el Barcino 1965, amb l’Ariel També fou vuit cops campiona de Barcelona, amb dos títols d’individual 1964, 1966, tres de dobles 1964, 1965, 1969, dos de mixtos 1965, 1967 i un per equips 1964 Formà part de la selecció espanyola en un Campionat del Món 1967 i en dos d’Europa 1966, 1968

Es formà al Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu, on desenvolupà la seva carrera, excepte dos anys que jugà al Caja Burgos Campiona d’Espanya i de Catalunya en categories inferiors, ja com a absoluta guanyà la Superlliga estatal 2007, la Copa de la Reina 2012, el Campionat de Catalunya per equips 2006, 2007, 2010 i el de dobles 2010 i fou subcampiona de la competició europea per equips ETTU Cup 2007

S’inicià en el Club Tennis Taula Esparreguera i entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Participà en cinc Jocs Paralímpics des de Sydney 2000 fins a Rio de Janeiro 2016 Guanyà la medalla de bronze en categoria individual a Atenes 2004 i la de plata per equips a Londres 2012 En competicions individuals, fou campió 2018 i subcampió 2007 del Món, palmarès que també aconseguí als Campionats d’Europa on es proclamà campió el 2003 i subcampió el 2007 En dobles, fou campió d’Europa 2007 i subcampió del món 2006 També guanyà la medalla d’or per equips al Campionat del Món 2010 i…

És dins els límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a 2010 m d’altitud, situat al costat oriental de l’estany del mateix nom Propietat del Conselh Generau d’Aran, és un refugi guardat amb capacitat per a vuitanta persones, i dotze en absència dels guardes Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc i es troba en la ruta del GR-11, a més de servir de base per a les ascensions al massís del Besiberri i el Montardo

Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, a 1640 m d’altitud sota la Tosa d’Alp L’edifici fou una casa de pagès deshabitada, que la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà condicionà com a refugi, inaugurat el 25 de setembre de 1955 Té una capacitat de cinquanta places i és punt de pas del sender GR-150, que dona la volta a les serres del Cadí i del Moixeró

Situat a prop del torrent de la Comabona, poc abans d’arribar a les pistes d’esquí de Rasos de Peguera, a 1805 m d’altitud Impulsat pel Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, fou inaugurat el 9 de desembre de 1933 per donar servei als esquiadors que anaven als Rasos de Peguera Té una capacitat de trenta-dues places

És situat al vessant sud-est del Cap de la Gallina Pelada, dalt la serra d’Ensija, a 2157 m d’altitud Fou inaugurat el 13 de setembre de 1964 amb el nom de refugi President Delgado Úbeda, en honor del llavors president de la Federació Espanyola de Muntanyisme És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, i té una capacitat de trenta-una places És base d’ascensió al Cap de la Gallina Pelada 2321 m, punt culminant de la serra d’Ensija, i es troba a escassa distància del GR-107, anomenat Camí dels Bons Homes

El 1971 entrà a la junta directiva del CB Vic i el 1978 participà en la constitució del TT Vic com a entitat independent Al gener del 2003 assumí la presidència i sota la seva direcció el club guanyà dues Lligues, quatre Campionats d’Espanya i un subcampionat de l’ETTU Cup 2007 Fou també cofundador de la revista de la federació catalana 1978 i director executiu de la federació internacional 2004

Fou un dels fundadors del Club Tennis Taula Calella el 1968, club del qual ha estat president, entrenador i jugador Formà part de l’equip del Calella que pujà a la màxima categoria el 1983 Treballà com a tècnic de les federacions catalana i espanyola, i fou el seleccionador espanyol femení en el Mundial 1995 Posteriorment, ha estat campió d’Espanya i de Catalunya de veterans

Formada al Club Tennis Taula Calella, on jugà durant 24 temporades, el 1993 conquerí el primer títol català i estatal femení per equips de l’entitat Repetí el títol català 1995, 2003, 2004, i es proclamà campiona de Catalunya de dobles 2005, 2006 i campiona catalana per comarques 1999