Resultats de la cerca

Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, el 1982, el director de l’estació d’esquí de Núria li proposà formar part d’un grup de bombers per a rescats de muntanya i participar en una expedició a l’Himàlaia, l’ascensió amb esquís al Kedar Dome 6800 m Posteriorment feu expedicions a l’Istor-o-Nal 1986, el Broad Peak 1988, el Makalu 1991, on assolí el cim, el Nanga Parbat 1993, el Shisha Pangma 1995, el Ganesh I 2000, el Chogolisa 2006 i el Rakaposhi 2008, entre d’altres En la darrera, després de renunciar al cim, obrí la via Guilleries al cim verge del Neyzah Peak Fou soci…

Soci del Club Excursionista de Gràcia 1966, l’any 1979 participà en la fundació de l’Espeleo Club de Gràcia Ha dut a terme nombroses expedicions espeleològiques a Catalunya i arreu d’Europa L’any 1972 participà en les primeres expedicions al sistema Arañonera, a la serra de Tendeñera, on realitzà nombroses campanyes posteriorment Participà també en el descobriment de la cova Meravelles de Benifallet Ha publicat articles en la revista Exploracions de l’Espeleo Club de Gràcia En alpinisme ha pujat l’Aconcagua i el Kilimanjaro, i en esquí de muntanya dugué a terme, entre d’altres, l’alta ruta de…

S’inicià al Putxet, filial del CT Barcino, i posteriorment jugà al Barcino, l’Ariel i el Mayda Guanyà vuit títols de campiona d’Espanya, dos en individual 1965, 1968, un en dobles 1964, tres en mixtos 1964, 1965, 1966 i dos per equips 1964, amb el Barcino 1965, amb l’Ariel També fou vuit cops campiona de Barcelona, amb dos títols d’individual 1964, 1966, tres de dobles 1964, 1965, 1969, dos de mixtos 1965, 1967 i un per equips 1964 Formà part de la selecció espanyola en un Campionat del Món 1967 i en dos d’Europa 1966, 1968

A bord d’un vaixell Ten-Ten construït per ell mateix, el 1976 es convertí en el navegant a vela dels temps moderns que ha arribat a la màxima latitud nord, en una expedició que tenia com a objectiu l’escalada d’unes muntanyes del nord de Grenlàndia només accessibles per mar

Es formà al Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu, on desenvolupà la seva carrera, excepte dos anys que jugà al Caja Burgos Campiona d’Espanya i de Catalunya en categories inferiors, ja com a absoluta guanyà la Superlliga estatal 2007, la Copa de la Reina 2012, el Campionat de Catalunya per equips 2006, 2007, 2010 i el de dobles 2010 i fou subcampiona de la competició europea per equips ETTU Cup 2007

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1983 Participà en l’obertura de la via dels Catalans al Huascarán Nord 1983, juntament amb Carles Vallès i Joan Tomàs, i de la via Estel Impossible del Bhagirathi III 1984, amb Joan Tomàs, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez, i formà part de l’expedició EPSON a l’Everest 1988 Ha realitzat un gran nombre d’escalades de dificultat, algunes de les quals primeres absolutes, a Montserrat, Vilanova de Meià, el Pedraforca, els Pirineus i els Alps

S’inicià en el Club Tennis Taula Esparreguera i entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Participà en cinc Jocs Paralímpics des de Sydney 2000 fins a Rio de Janeiro 2016 Guanyà la medalla de bronze en categoria individual a Atenes 2004 i la de plata per equips a Londres 2012 En competicions individuals, fou campió 2018 i subcampió 2007 del Món, palmarès que també aconseguí als Campionats d’Europa on es proclamà campió el 2003 i subcampió el 2007 En dobles, fou campió d’Europa 2007 i subcampió del món 2006 També guanyà la medalla d’or per equips al Campionat del Món 2010 i…

El 1971 entrà a la junta directiva del CB Vic i el 1978 participà en la constitució del TT Vic com a entitat independent Al gener del 2003 assumí la presidència i sota la seva direcció el club guanyà dues Lligues, quatre Campionats d’Espanya i un subcampionat de l’ETTU Cup 2007 Fou també cofundador de la revista de la federació catalana 1978 i director executiu de la federació internacional 2004

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, està especialitzat en medicina de muntanya Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, al Karakoram Gasherbrum II, 1980, i K2, 1988, als Andes del Perú 1981 i a l’Himàlaia Manaslu, 1982 Everest, 1983, 1985 Lhotse Shar, 1984, 1987 Cho Oyu, 1992, Annapurna I, 1999 Subdirector de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya, formà part del comitè organitzador del Congrés Mundial de Medicina de Muntanya i Fisiologia d’Altitud Barcelona, 2002

Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, participà en les expedicions al Lhotse 1980, el Payu 1984, l’Everest 1988, 2000, que assolí el segon any, el Manaslu 1991 i el Thalay Sagar 1993