Resultats de la cerca

Jugà en la posició de mig centre El 2004 fitxà pel Barcelona Universitari Club-USAP, on romangué dues temporades en la divisió d’honor Després s’incorporà al FC Barcelona, on també jugà dues temporades Ha estat internacional amb l’URSS, Ucraïna i Espanya

Començà a jugar als anys cinquanta al FC Barcelona, equip en el qual ocupà la posició de central Més endavant també jugà a l’equip de la Maquinista Amb el FC Barcelona fou en tres ocasions campió de Copa 1955, 1956, 1965 Fou nomenat president de la Federació Catalana de Rugbi el 1974, rellevant Lluís Sentís Fou tres cops internacional amb la selecció espanyola

Formà part de l’equip del Futbol Club Barcelona que guanyà tres Campionats de Catalunya 1950, 1952, 1953, dues Lligues 1953, 1954 i sis temporades seguides la Copa del Generalísimo 1951-56 El 1955 rebé la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu

Començà a jugar als anys vuitanta a l’INEFC de Barcelona i al CN Barcelona El 1986 fundà el Lleida Rugby Club Als anys noranta fou director tècnic de la federació catalana i el 1995 feu de seleccionador català en el Catalunya-República Txeca que es jugà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys Continuà l’activitat esportiva com a docent a l’INEFC de Lleida

Format a la UE Santboiana, amb la qual debutà a la màxima categoria, destacà com a tercera línia i guanyà cinc Lligues 1984, 1987, 1989, 1996, 1997, la Copa del Rei 1989, 2000 i la Copa Ibèrica 1987, 1989 Fou un dels primers jugadors catalans que marxà a Nova Zelanda per jugar en un club de primera divisió, el Freyberg, encara que anteriorment havia rebutjat ofertes de la USAP i el Dax francès Fou setanta-quatre vegades internacional amb l’equip espanyol, que capitanejà i amb el qual disputà la Copa del Món 1999 Formà part del World XV, el combinat mundial que el 1999 s’enfrontà als Pumes per…

Practicà l’atletisme al RCD Espanyol i durant la dècada de 1940 reorganitzà la secció de rugbi del club, creada l’any 1923 El 1943 participà en l’única final d’un Campionat de Catalunya que enfrontà el RCD Espanyol i el FC Barcelona Jugant com a centre, fou el capità de l’equip fins a la seva dissolució al principi dels anys cinquanta L’any 1951 jugà un partit internacional que enfrontà la selecció espanyola amb la italiana També formà part del Barcelona Universitari Club, entitat que l’homenatjà l’any 1954

Fill de Joan Garrigosa, un dels grans jugadors de la Unió Esportiva Santboiana dels anys trenta, començà a jugar a futbol, però als vint anys es passà al rugbi, esport en què ocupà múltiples posicions i en el qual fou considerat un dels millors jugadors catalans de la dècada de 1960 Amb la UE Santboiana fou campió d’Espanya quatre cops de forma consecutiva 1959-62 i un cop fou internacional

L’any 1921 fou un dels fundadors de la Unió Esportiva Santboiana, de la qual fou secretari i comptador de la primera junta directiva Posteriorment presidí el club 1950-52 i fou en diverses etapes directiu Com a jugador participà en el primer partit de la selecció espanyola, el 1923, contra França També exercí d’àrbitre i durant molts anys fou el documentalista de l’entitat

Es formà a la Unió Esportiva Santboiana on es guanyà el sobrenom de Garri savi Jugà a l’equip de Sant Boi sorgit tot just després de la fundació i durant les dècades de 1920, 1930 i 1940 fou un dels jugadors catalans més destacats La seva posició era la de centre i mig d’obertura Guanyà la Copa d’Espanya 1931, 1933 i quatre cops la de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1955 Fou cinc cops internacional amb la selecció espanyola Jugà molts anys al costat del seu germà Joan, conegut com Garri boig

Fou jugador del Barcelona Universitari Club durant la dècada de 1960 i directiu de l’entitat a la de 1990 Fundà l’Agrupació de Veterans de Barcelona, associació que presidí 1983-2002, i que representava els interessos del collectiu de veterans de tots els clubs de la ciutat