Resultats de la cerca

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el primer equip del qual guanyà vuit Campionats de Catalunya 1918, 1920-25, 1929 i sis Copes del Rei 1916, 1917, 1922, 1924, 1925, 1929 Disputà els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928

En l’esquí nàutic les fixacions estan situades una al darrere de l’altra, i en l’esquí, una al costat de l’altra en parallel amb la planxa La modalitat d’esquí utilitza pals i es practica especialment en pistes de neu pols o fora pista La primera planxa de monoesquí fou inventada per Jacques Marchand l’any 1961 El pioner d’aquesta nova modalitat d’esquí fou el surfista estatunidenc Mike Doyle, que a partir del 1969 feu diverses modificacions en les planxes i protagonitzà alguns vídeos promocionals A mitjan anys setanta les planxes de monoesquí començaren a comercialitzar-se als Estats Units,…

Es proclamà campió de Catalunya de llançament de javelina 1952, 1953, 1956, 1958 i salt de perxa 1957 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola d’atletisme Posteriorment, fou entrenador d’hoquei sobre herba del Reial Club de Polo i del Futbol Club Barcelona 1972-81, on creà l’escola d’aquest esport També fou preparador físic de la selecció espanyola d’hoquei sobre herba

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, on jugà gran part de la seva trajectòria esportiva, i guanyà sis Campionats de Catalunya 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1976, 1979-83, 1989 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on aconseguí la medalla de plata, i Los Angeles 1984

Es formà a l’Atlètic de Terrassa, club on jugà durant tota la seva trajectòria esportiva Amb el club aconseguí guanyar vuit Campionats de Catalunya 1995, 1996, 1997, 2003-06, 2010, cinc Copes del Rei 1994, 1995, 1997, 2006, 2010 i vuit Lligues 1994, 1995, 1997, 2004, 2005, 2006, 2009, 2010 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, en els quals assolí la medalla de plata Es retirà l’any 2010

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, s’imposà al Gran Premi Costa del Sol en categoria CU 1961, on també fou segon 1962 i tercer 1963 en DU Fou també segon en DU en el Trofeu Costa Brava 1963 Guanyà el II Ralli Motonàutic de Sant Jaume 1964 i un Campionat en la II Gran Prova de Resistència del Marítim 1965 Posteriorment s’especialitzà en proves de resistència i participà en campionats europeus

Fou campió d’Espanya dels 400 m llisos 1936, i establí els rècords catalans de pentatló 1935, 800 m 1936 i 300 m 1937 Jugà a hoquei amb el Futbol Club Barcelona, i participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 amb la selecció espanyola

Fou campió d’Europa, quatre vegades d’Espanya i nou de Catalunya en diferents modalitats, a més de tres vegades subcampió del món i dues d’Europa Fent parella amb Norberto Mallo, guanyà el Campionat d’Europa d’altura i de resistència en classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011 –la prova més antiga i llarga del món–, i dos cops la Centomiglia del Lario 2011, 2012 Com a director d’equip ha guanyat cinc Mundials dos en T-850 i els altres en SR-550, T-550 i T-750

Destacà en curses d’embarcacions semirígides, i es proclamà nou vegades campió d’Espanya 1988, 1990, 2001, 2002, 2004, 2006, 2007, 2009, 2010 Guanyà el I Rally Barcelona-Saragossa 1987, juntament amb Pere Egea Fent parella amb David Téllez, assolí quatre títols mundials 2007, 2008, 2009, 2011 i un europeu 2010 en la categoria PR-550 Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana en bronze 2007, plata 2008 i or 2009 També practicà la vela i realitzà diverses travessies de l’Atlàntic