Resultats de la cerca

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el primer equip del qual guanyà vuit Campionats de Catalunya 1918, 1920-25, 1929 i sis Copes del Rei 1916, 1917, 1922, 1924, 1925, 1929 Disputà els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928

És dins els límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a 2010 m d’altitud, situat al costat oriental de l’estany del mateix nom Propietat del Conselh Generau d’Aran, és un refugi guardat amb capacitat per a vuitanta persones, i dotze en absència dels guardes Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc i es troba en la ruta del GR-11, a més de servir de base per a les ascensions al massís del Besiberri i el Montardo

Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, a 1640 m d’altitud sota la Tosa d’Alp L’edifici fou una casa de pagès deshabitada, que la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà condicionà com a refugi, inaugurat el 25 de setembre de 1955 Té una capacitat de cinquanta places i és punt de pas del sender GR-150, que dona la volta a les serres del Cadí i del Moixeró

Situat a prop del torrent de la Comabona, poc abans d’arribar a les pistes d’esquí de Rasos de Peguera, a 1805 m d’altitud Impulsat pel Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, fou inaugurat el 9 de desembre de 1933 per donar servei als esquiadors que anaven als Rasos de Peguera Té una capacitat de trenta-dues places

És situat al vessant sud-est del Cap de la Gallina Pelada, dalt la serra d’Ensija, a 2157 m d’altitud Fou inaugurat el 13 de setembre de 1964 amb el nom de refugi President Delgado Úbeda, en honor del llavors president de la Federació Espanyola de Muntanyisme És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, i té una capacitat de trenta-una places És base d’ascensió al Cap de la Gallina Pelada 2321 m, punt culminant de la serra d’Ensija, i es troba a escassa distància del GR-107, anomenat Camí dels Bons Homes

Es proclamà campió de Catalunya de llançament de javelina 1952, 1953, 1956, 1958 i salt de perxa 1957 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola d’atletisme Posteriorment, fou entrenador d’hoquei sobre herba del Reial Club de Polo i del Futbol Club Barcelona 1972-81, on creà l’escola d’aquest esport També fou preparador físic de la selecció espanyola d’hoquei sobre herba

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, on jugà gran part de la seva trajectòria esportiva, i guanyà sis Campionats de Catalunya 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1976, 1979-83, 1989 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on aconseguí la medalla de plata, i Los Angeles 1984

Es formà a l’Atlètic de Terrassa, club on jugà durant tota la seva trajectòria esportiva Amb el club aconseguí guanyar vuit Campionats de Catalunya 1995, 1996, 1997, 2003-06, 2010, cinc Copes del Rei 1994, 1995, 1997, 2006, 2010 i vuit Lligues 1994, 1995, 1997, 2004, 2005, 2006, 2009, 2010 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, en els quals assolí la medalla de plata Es retirà l’any 2010

Fou campió d’Espanya dels 400 m llisos 1936, i establí els rècords catalans de pentatló 1935, 800 m 1936 i 300 m 1937 Jugà a hoquei amb el Futbol Club Barcelona, i participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 amb la selecció espanyola

Es formà a l’Atlètic de Terrassa, tot i que també jugà al Club Egara Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Mont-real 1976