Resultats de la cerca

Extrem dret, començà a la Salle Bonanova, passà a l’Adrianenc i el 1998 entrà en el planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria el 2003 Amb el Barça guanyà tres Copes d’Europa 2005, 2011, 2015, una Copa EHF 2003, cinc Mundials de clubs 2013, 2014, 2017, 2018, 2019, una Supercopa d’Europa 2004, dotze Lligues 2003, 2006, 2011-20, onze Copes del Rei 2004, 2007, 2009, 2010, 2014-20, deu Copes Asobal 2010, 2012-20, dotze Supercopes d’Espanya 2004, 2007, 2009, 2010, 2013-20 i catorze Lligues dels Pirineus 2004, 2006, 2007, 2008, 2010-13, 2015-20 Amb la selecció…

Jugà amb el CD Sabadell Handbol els anys cinquanta i seixanta durant quinze temporades Internacional amb la selecció espanyola absoluta en dotze ocasions, es retirà el 1970 Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu de l’Ajuntament de Sabadell

Pioner de l’handbol català, desenvolupà tota la seva carrera al BM Granollers Fou campió d’Espanya i de Catalunya d’handbol d’onze 1956, 1959 També destacà en l’handbol de set, en què fou dotze vegades internacional Jugà la Copa d’Europa de ciutats 1957 a Barcelona i la Copa Llatina del mateix any i formà part de la primera selecció espanyola que competí en un Campionat del Món 1958 També participà en la primera Copa d’Europa que jugà el BM Granollers 1958

Jugà al Club Joventut Handbol Mataró durant dotze anys Fou entrenador ajudant de Ferran Raga al Club Balonmano Granollers a l’inici de la dècada dels vuitanta El 1985 aconseguí el títol estatal juvenil amb l’equip vallesà Debutà com a primer entrenador en la categoria sènior al Club Handbol Palautordera 1988-89 i tot seguit passà al Granollers 1989-93, on retornà en una segona etapa entre el febrer del 1998 i el novembre del 1999 Ha dirigit el Palautordera durant sis temporades en dues etapes, i el Joventut Mataró en diverses etapes

Es començà a jugar el 1997, només en la categoria masculina, en substitució de la Lliga Catalana Coorganitzada per la Federació Catalana i la Lliga del Llanguedoc-Rosselló, enfronta els dos millors equips adscrits a cadascuna d’aquestes entitats, malgrat que en alguna edició hi han participat sis equips El FC Barcelona és el gran dominador, amb dotze títols El BM Granollers també n’ha guanyat una edició La competició femenina es començà a disputar l’any 2000, i els clubs catalans que l’han guanyat són l’Associació Lleidatana 2004, 2006, el BM Montcada 2001 i el CH Amposta 2009

Jugà al BM Granollers, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya al principi de la dècada de 1960, i fou internacional amb la selecció espanyola Com a tècnic, fou campió de la Lliga en dotze ocasions Assolí set títols dirigint el Granollers 1966, 1967, 1968, 1970, 1971, 1972, 1974, amb el qual també obtingué dues Copes d’Espanya 1970, 1974 Fitxà pel Calpisa d’Alacant, i aconseguí quatre Lligues consecutives 1975-78 i dues Copes més Finalment, guanyà la seva darrera Lliga amb el FC Barcelona 1980 Fou gerent i director tècnic de la federació catalana i membre de la junta directiva de la…

Jugà al FC Barcelona 1971-83 i guanyà tres Lligues 1973, 1980, 1982, tres Copes d’Espanya 1972, 1973, 1983 i dues Lligues Catalanes 1982, 1983 Es retirà el 1983, però continuà lligat al Barça com a tècnic fins el 2003 Accedí al càrrec a mitjan temporada 1983-84 substituint Sergi Petit i el mateix curs guanyà la Recopa, el primer títol europeu de la secció Posteriorment forjà l’equip d’handbol hegemònic de la dècada dels noranta, conegut com Dream Team , que obtingué sis Copes d’Europa 1991, 1996-2000 En el seu palmarès com a tècnic barcelonista, també hi figuren quatre Recopes d’Europa 1985,…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…