Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Torneig de la Mercè d’Esgrima
Esgrima
Torneig d’esgrima que se celebrà a Barcelona des de principi de la dècada de 1950 fins al 1981.
El seu precedent data del 1918, any en què l’Associació Barcelonesa celebrà un torneig d’esgrima durant les festes de la ciutat Fou durant molts anys el torneig de més prestigi organitzat per la Federació d’Esgrima de Catalunya Hi participaren els millors tiradors catalans i espanyols, i fins i tot alguns campions olímpics i mundials Es competí en categoria masculina, en les tres armes, i de vegades en floret femení Tingué diversos noms Torneig Verge de la Mercè, Torneig Internacional Nostra Senyora de la Mercè, etc i als anys vuitanta, amb la recuperació del Trofeu Ciutat de…
Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona d’Esgrima
FEDERACIÓ CATALANA D’ESGRIMA
Esgrima
Competició d’esgrima que se celebrà per primera vegada al novembre del 1957 a Barcelona.
La primera edició tingué lloc al Club de Tennis Barcino, sota el nom de Copa Ciutat de Barcelona –amb la collaboració de l’Ajuntament de Barcelona i organitzat per la Federació d’Esgrima de Catalunya FEC–, i es disputà a espasa individual La victòria fou per al suís Umberto Menegalli, però el primer espasista que aconseguí el trofeu en propietat fou el francès Gabriel Lassalle, gràcies a dues victòries 1959, 1961 Després de vint anys de no disputar-se, la FEC recuperà el trofeu el 1981 i se’n disputà la cinquena edició, tot i que només en floret i amb participació estatal L’any 1982 recuperà…
Luigi Merlini Janetti
Esgrima
Mestre d’armes.
Obrí sala a Barcelona L’any 1900 participà en el primer certamen estatal d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de la Sala Círculo Militar de Barcelona
Joan Baptista Grau Solé
Esgrima
Mestre d’esgrima.
Al principi del segle XX, tingué sala oberta al Gimnàs Solé, Esgrima i Banys de Barcelona Participà en el primer certamen nacional d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia 1900, com a representant de l’Associació Catalana de Gimnàstica
Ferruccio Giurovich Fortuna
Esgrima
Mestre d’esgrima.
D’origen italià, al principi del segle XX tingué una sala d’armes a Barcelona, amb el seu nom Participà en el primer Certamen Nacional d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia 1900, com a representant de la Sala Ferruccio de Barcelona
Eusebio García Campos
Esgrima
Tirador.
Deixeble d’Eduard Alesson, fou mestre del Círculo del Ejército y de la Armada, al Gimnàs García Alsina i, possiblement, al Gimnàs Tolosa i Círculo del Liceo Al 1900 participà en el primer Certamen Nacional d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de la Sala Casino de Barcelona
Silvio Migliozzi Brusco
Esgrima
Mestre d’armes.
D’origen italià, al començament del segle XX fou mestre de l’Associació Catalana de Gimnàstica L’any 1900 participà en el primer certamen estatal d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de l’Associació Catalana de Gimnàstica, en què finalitzà en primera posició en la modalitat de sabre
Artemi Bordas Vidal
Esgrima
Tirador i dirigent esportiu.
Practicà tant el tir com l’esgrima Fou secretari general de la representació de Barcelona del Tir Nacional i principal responsable de la seva sala d’armes Fou el primer president de la Federació Catalana d’Esgrima 1922-23 El 1960 i el 1964 la Federació Espanyola d’Esgrima celebrà un trofeu per a juvenils i debutants amb el seu nom
esgrima
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…