Resultats de la cerca

És dins els límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a 2010 m d’altitud, situat al costat oriental de l’estany del mateix nom Propietat del Conselh Generau d’Aran, és un refugi guardat amb capacitat per a vuitanta persones, i dotze en absència dels guardes Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc i es troba en la ruta del GR-11, a més de servir de base per a les ascensions al massís del Besiberri i el Montardo

Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, a 1640 m d’altitud sota la Tosa d’Alp L’edifici fou una casa de pagès deshabitada, que la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà condicionà com a refugi, inaugurat el 25 de setembre de 1955 Té una capacitat de cinquanta places i és punt de pas del sender GR-150, que dona la volta a les serres del Cadí i del Moixeró

Situat a prop del torrent de la Comabona, poc abans d’arribar a les pistes d’esquí de Rasos de Peguera, a 1805 m d’altitud Impulsat pel Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, fou inaugurat el 9 de desembre de 1933 per donar servei als esquiadors que anaven als Rasos de Peguera Té una capacitat de trenta-dues places

És situat al vessant sud-est del Cap de la Gallina Pelada, dalt la serra d’Ensija, a 2157 m d’altitud Fou inaugurat el 13 de setembre de 1964 amb el nom de refugi President Delgado Úbeda, en honor del llavors president de la Federació Espanyola de Muntanyisme És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, i té una capacitat de trenta-una places És base d’ascensió al Cap de la Gallina Pelada 2321 m, punt culminant de la serra d’Ensija, i es troba a escassa distància del GR-107, anomenat Camí dels Bons Homes

Fou pioner i especialista del billar de fantasia S’inicià a la seva població natal i al cafè de l’Aliança del Poblenou, un cop es traslladà amb la família a Barcelona El 1932 es proclamà campió del món de billar de fantasia per primera vegada, títol que revalidà fins l’any 1965, i es convertí en el billarista més cotitzat del món El 1937 s’installà a l’Argentina, on feu una gran quantitat d’exhibicions, i el 1947 retornà a Barcelona

Soci del Club Billar Vic, disputà diverses edicions de la Lliga espanyola de tres bandes, però també jugà a les modalitats de lliure, quadre 47/2 i banda Posteriorment, passà a ocupar la presidència del seu club, des de la qual organitzà competicions com el Campionat d’Espanya de billar artístic i l’homenatge a Miquel Espona

Fou campió d’Espanya de billar a tres bandes en vuit ocasions 1929, 1931-35, 1943, 1946 i guanyà el Campionat del Món de la modalitat 1934 Fou un dels fundadors del Club de Billar Barcelona, que presidí 1940 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Billar, i president de l’espanyola També formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona dirigida per Agustí Montal Galobart

Jugà al Club de Billar Sants, al Billar Club Olesa i al Club de Billar Montmeló Especialitzat en el billar a tres bandes, fou campió d’Europa sub-21 1997, campió de Catalunya absolut en tres ocasions 1995, 1996, 2006 i guanyà, entre altres premis, el Memorial Joaquim Domingo 2010, el Trofeu Ciutat de Mataró 2012 i el Trofeu Vila de Llinars 2012 També fou un dels referents de la selecció catalana, amb la qual aconseguí el Campionat d’Espanya sub-25 2001 i absolut 2013, juntament amb Sergi Jiménez 2013, i un subcampionat estatal 2007 Al final dels anys noranta creà la seva pròpia escola de…

Fou campió d’Espanya de l’especialitat de xapó 1977

Fou un dels pioners del billar a Catalunya i com a jugador aconseguí ser campió d’Espanya en categoria lliure en tres ocasions 1927, 1928, 1929 i una en quadre 47/2 1930, entre altres modalitats D’altra banda, impulsà la creació del Club de Billar Barcelona 1927 i fou el primer president de la Federació Catalana de Billar 1928-29 També presidí, els mateixos anys, la Federació Catalana d’Escacs