Resultats de la cerca

Comte de Torroella de Montgrí i marquès pontifici de Robert, fou una de les figures dels anys seixanta de la motonàutica catalana i espanyola Formà part de l’escuderia Los Tiburones del Reial Club Marítim de Barcelona, que assolí un gran prestigi internacional a mitjan segle XX Establí el rècord d’Espanya de velocitat en CU de 500 cc 1960 Guanyà el premi internacional Pantano El Burguillo Àvila en CU 1962, el Gran Premio Costa del Sol i el Gran Premio Internacional de España en CIU 1963 i el Trofeu Costa Brava 1963 Fou segon en el Gran Premi Internacional de Barcelona en CIU 1963

Vinculat al Club Natació Barcelona, després de la Guerra Civil Espanyola fou clau en el reconeixement del patí de vela com a modalitat Ocupà el càrrec de president comodor de la International Patin Saling Association Fou campió d’Espanya en la classe MFI i subcampió en snipe Tingué diferents responsabilitats al CN Barcelona i a la Federació Espanyola de Vela i exercí de secretari de la classe finn Al marge de la vela, fou directiu del Reial Club Deportiu Espanyol i un dels fundadors del Saló Nàutic Internacional de Barcelona L’any 1982 publicà Cómo organizar una regata Collaborà en revistes…

Comencà a competir el 1985, any que guanyà la Copa Catalunya, i fou campió d’Espanya júnior 1988 en la categoria SA Com a sènior, es proclamà campió del món 1992 i d’Espanya 1993 en la categoria T-550 També assolí quatre subcampionats estatals i un tercer lloc al Campionat del Món El 1996 abandonà la competició Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1994

Es proclamà campió d’Espanya en més de trenta ocasions en diferents disciplines i categories Assolí el títol estatal absolut en figures, eslàlom i salts 1984 Participà en set Campionats del Món i en més de quinze Campionats d’Europa La millor classificació mundial fou el cinquè lloc 1979 En l’àmbit continental, conquerí cinc medalles de bronze dues en figures 1975, 1976, dues en combinada 1975, 1976 i una en salts 1976 L’any 1980 fundà l’escola d’esquí nàutic Estadi Màgic a Sant Pere Pescador Durant més d’una dècada ha estat el responsable tècnic de la federació espanyola Membre de l’equip…

Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de La Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Excursionista de Barcelona, també fou cofrare del Grup Cavall Bernat del Monestir de Montserrat Realitzà el disseny del 15è aniversari del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a illustrador collaborà en diversos llibres de muntanya Diccionario de la Montaña 1963, d’Agustí Faus i Costa Escalada 1948-54, d’Ernest Mallofré i finalitzat per Estanislau Pellicer en morir el primer, i Primera ayuda en accidentes de montaña y esquí 1952, escrit conjuntament…

També destacà en l’esquí nàutic de velocitat, fent equip amb les seves filles Es proclamà campió d’Espanya offshore 3 1976, subcampió d’Europa en 3D a Sant Feliu de Guíxols 1979, campió d’Espanya en 3C amb Jaume Minet 1981, en 3D amb Esteve Melendo 1983 i subcampió d’Espanya en 3D amb Minet un altre cop 1983 Assolí el Campionat de Catalunya els anys 1982, 1983 i 1984 Era soci del Club Nàutic El Balís, tot i que també representà el Club Nàutic Mataró en diverses curses

Guanyà dos Campionats d’Europa en la categoria Runabout Stock dos Campionats d’Espanya en la categoria 1200 cc, i dos més en la categoria 785 cc També obtingué posicions destacades en diferents Mundials Fou vicepresident de la Federació Catalana de Motonàutica Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la federació catalana en dues ocasions la de bronze el 2001 i la d’argent el 2005 Feu d’entrenador del seu fill Ignasi Armillas i Guardiola, campió del món júnior 2008 i d’Europa 2010 en Ski F2

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya el 1988 en la categoria SR S550 amb Eduard Sánchez

Destacà durant la Copa del Rei del 1999, on guanyà la prova de circuit i fou subcampió en raids Guanyà també quatre Campionats d’Espanya de circuit 1999, 2000, 2001, 2003 Fou, a més, campió de la Copa del Món de raids en categoria 1220 cc 2000, 2002 i medalla de bronze 1999 i aconseguí la cinquena posició al Campionat del Món de circuit 2001, 2002 Rebé la medalla de bronze 2000 i plata 2002 al mèrit motonàutic i la distinció al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Motonàutica 2001 També practicà motociclisme i ciclisme

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, establí el rècord d’Espanya en C-Stock el 1960 Guanyà dos Campionats d’Espanya en la categoria IT 1969 i en la categoria SD 1970