Resultats de la cerca

Sòcia del Club Alpí Núria-Masella, formà part de la selecció espanyola 1968-71 i disputà el Campionat del Món 1971 i la Universíada 1971, 1973 Professora de sociologia de l’esport a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC de Barcelona, l’any 2000 obtingué la càtedra d’aquesta mateixa disciplina Presidí l’Asociación Española de Investigación Social Aplicada al Deporte 1990-96 Coordina el Grup d’Investigació Social i Educativa en Activitat Física i Esport GISEAFE de l’INEFC i codirigeix, des del 2006, l’Observatori Català de l’Esport Collabora en programes de gestió esportiva…

Catedràtic a l’INEFC de Lleida, és autor de la tesi doctoral Una interpretación de la cultura deportiva en torno a los orígenes del deporte contemporáneo en Cataluña 1991 Entre les seves publicacions destaquen Diccionario Paidotribo de la actividad fisica y el deporte 1999, La ciencia de la acción motriz 2004, Introducción a la praxilogía motriz 2003 i Sociología del deporte 2009, en collaboració amb altres autors

Fou campió universitari de Catalunya d’handbol d’onze 1946-49 i de set 1950-52, i també d’Espanya d’onze 1947, 1948 En atletisme fou campió de Catalunya universitari 1949 en 400 m llisos Fou director mèdic de la delegació espanyola als Jocs Olímpics de Munic 1972 i membre de la Comissió Mèdica del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Instrumentà la medicina de l’esport en l’àmbit de Catalunya i de l’Estat Fou director del Centre de Medicina de l’Esport de la Residència Blume 1962-73, on aglutinà una generació de metges que impulsaren de manera definitiva la medicina de l’…

Disputà quatre partits amb la selecció espanyola de rugbi Llicenciada en educació física per l’INEFC, és doctora en sociologia, especialitzada en feminisme i en l’anàlisi del gènere en l’esport

Fundà el primer centre de medicina de l’esport privat d’Espanya 1981 i dirigí el departament de medicina de l’esport de l’Institut Universitari Dexeus 1985-95 Fou cap del departament de medicina de l’esport a la policlínica de la Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i del departament de fisiologia i medicina de l’esport del CAR de Sant Cugat 1988-91 Treballà per a diferents federacions i seleccions rem, atletisme, natació, ciclisme, waterpolo i beisbol 1981-2010 Entre el 1988 i el 2021 fou catedràtic de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC, on coordinà …

És considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya Primer treballà a l’Hospital General de Granollers, i posteriorment fundà, i dirigí fins el 1995, el Centre de Medicina de l’Esport, també a Granollers, considerat el primer centre de medicina de l’esport d’àmbit municipal a Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Granollers 1995-2004, i posteriorment membre del Consell Assessor de l’Activitat Física i Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Posteriorment, ha estat director 2004-06 i secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut 2006…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en hematologia Amplià estudis a París 1968 i a Oxford 1970 Desenvolupà la seva carrera mèdica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on l’any 1967 creà el Departament d’Hematologia, que integrava el laboratori, la clínica i l’hemoteràpia En el camp de l’hemofília, impulsà diverses associacions de pacients a Catalunya i a la resta de l’Estat Pel que fa a l’hemoteràpia, promogué l’acreditació dels bancs de sang, el germen del CAT, i fins a la seva mort fou conseller d’administració del Banc de Sang i Teixits de Catalunya Fou …

Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm Introduí a l’Estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…