Resultats de la cerca

S’inicià, durant la Guerra Civil Espanyola, fent d’enllaç motociclista per a l’exèrcit republicà Durant la dècada dels quaranta començà a treballar com a distribuïdor de motocicletes Montesa Fou pilot oficial de Montesa i de Ducson Guanyà la Pujada als Àngels i les 24 Hores de Montjuïc categoria pilot no experts Fou pioner al país del motocròs Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993, així com la medalla d’or al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Motociclisme i la de bronze de l’espanyola

Fou l’impulsor dels trofeus Viver i Blandieres a la dècada de 1930 Posteriorment treballà en el patrocini de diverses curses, tant a la ciutat com a la província de Tarragona Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Ciclisme 1963

Participà en el Torneig Internacional de Ciutats d’Europa 1936 amb la selecció catalana Jugà al CB Atlético 1939-41 i al FC Barcelona 1941-43, amb el qual fou campió de Catalunya 1942 Fou entrenador del FC Barcelona 1943-55 i dirigí tant el primer equip com els equips de promoció, i aconseguí vuit Campionats de Catalunya i sis Copes del Generalísimo També dirigí el CB Orillo Verde de Sabadell i l’equip de La Salle Josepets de Barcelona a la Lliga estatal Fou seleccionador espanyol 1948-52, assessor de les federacions catalana i espanyola i director de l’Escola Nacional d’Entrenadors Publicà…

Fou president de la primera federació provincial de basquetbol 1963-78 Treballà de redactor esportiu en diferents publicacions Rebé la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya i la distinció d’Històric del Bàsquet Català

Formà part de la junta directiva del Club Gimnàstic de Tarragona entre el 1951 i el 1953 i entre el 1960 i el 1964 Posteriorment, dirigí el club 1964-66 quan l’equip militava en la tercera divisió, i, malgrat que disputà la promoció d’ascens dues vegades en aquell període, no aconseguí l’objectiu d’assolir la segona divisió Rebé la medalla d’argent de la Federació Catalana de Futbol el 1966

President de la Unió Esportiva Lleida 1951-54 Inicià el seu mandat amb l’equip recentment descendit a segona divisió i el seu objectiu fou mantenir la ca-tegoria Promocionà l’esport base creant l’Ilerdense, equip filial Aconseguí un pacte de collaboració amb el Real Madrid, que cedí algun jugador Defensà els ideals catalanistes com també la denominació catalana de l’estadi Camp d’Esports Té un carrer a Lleida amb el seu nom

S’inicià als Maristes de Lleida, l’Antorxa de Lleida i la UE Lleida 1984-85 Fitxà pel RCD Espanyol 1985-89, i posteriorment jugà dues temporades al Granollers EB 1989-91, una al CAI de Saragossa 1991-92, tres a l’Unicaja de Màlaga 1992-95, dues al FC Barcelona 1995-97, dues al Caja San Fernando de Sevilla 1997-99, una al Cantabria Lobos de Santander 1999-2000 i tres al Lleida Bàsquet 2000-03, fins la seva retirada Guanyà dos títols de Lliga amb el FC Barcelona 1996, 1997, i la Lliga LEB 2001 i la Lliga Catalana amb el Lleida Bàsquet Fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual…

Formada al Club Medina de Lleida La temporada 1976-77 fitxà pel Real Club Celta de Vigo, amb el qual aconseguí la Lliga en dues ocasions 1977, 1979 i la Copa de la Reina 1981 La temporada 1981-82 fitxà pel Xuncas de Lugo, de segona divisió Internacional júnior i absoluta amb la selecció espanyola, disputà el Campionat d’Europa 1976

Fou una de les figures claus en el desenvolupament del bàsquet a les comarques gironines, primer com a jugador durant la dècada de 1940 i, posteriorment, en tasques directives Fou delegat de la Federació Catalana a Girona i presidí la federació provincial 1973-76 Després de la seva mort s’instituí el torneig commemoratiu Memorial Mateu Pell, que disputen els equips de les comarques gironines i serveix per a obrir la temporada

Formà part de la junta de la Federació Provincial de Lleida, de la qual fou president 1964-71 Entrenà el Medina Lleida, equip que arribà a dirigir a la primera divisió estatal a mitjan dècada de 1970 Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 1997