Resultats de la cerca

L’any 1959 fou campiona d’Espanya d’eslàlom, eslàlom gegant i combinada, i primera del Derby Internacional de la Molina d’eslàlom i combinada En diverses ocasions fou campiona de Catalunya en les especialitats alpines d’eslàlom i eslàlom gegant En la categoria de veterans guanyà en nou ocasions la Copa del Món i en vuit el Critèrium Internacional També guanyà la Marxa Beret d’esquí de fons en la distància de vuit quilòmetres 1978 Fou membre del Club d’Esquí Val d’Aran, del qual arribà a ser vicepresidenta els anys seixanta També formà part del comitè infantil d’esquí alpí de la federació…

Com a guia de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern 1999-2002, guanyà el Campionat del Món 2000 Fou també entrenador d’esquí alpí de la Federació Catalana i l’equip espanyol en els Jocs Paralímpics de Salt Lake City 2002, on obtingué dues medalles d’or i dues de plata L’any 2002 fou guardonat amb el premi ARC

Vinculat al CN de Mataró, assolí dos Campionats d’Espanya de curses 1974, 1975 amb seu pare Josep Maria Diamant Bertrán com a patró També fou subcampió en dues ocasions més 1973, 1976 Feu la Travessia d’Esquí Nàutic Palma-Barcelona el 1974 amb Víctor Montaner i amb el seu pare com a patró

Membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Núria, practicà l’esquí alpí i de fons Guanyà diverses proves individuals i de relleus de Catalunya, entre els anys 1947 i 1963 Participà en diverses ocasions a la travessa d’esquí de Núria a la Molina Disputà els Campionats d’Espanya d’esquí de fons formant equip amb Jordi Pons, Joan Mill, Aquilino Ubeira i Mingo Martínez

Membre del Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya, competí en proves d’esquí alpí durant el anys setanta i vuitanta Formà part de la selecció espanyola en competicions internacionals

El 1912 la Fédération des Sociétés Pyrénéistes confià a la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya l’organització dels Campionats Internacionals d’Esports de Neu, que posteriorment canvià la denominació El 9 de febrer de 1912, una doble caravana es dirigí a la collada de Toses des de Ribes de Freser i Puigcerdà, però el mal temps es girà en contra i només es pogueren dur a terme les proves d’esquí de fons per a guies francesos i la carrera d’aficionats La falta de neu obligà a suspendre les curses que s’havien de celebrar a Ribes de Freser, el 1913 i el 1914 També s…

Organitzat pel Consell Internacional de Competicions d’Esquí de Muntanya ISMC, és compost de curses individuals, per equips, de relleus i curses verticals, en categoria masculina i femenina La primera edició tingué lloc a Serre Chevalier França l’any 2002 La segona edició es disputà a la Vall d’Aran entre l’1 i el 6 de març de 2004 Suïssa es proclamà vencedora en ser el país que aconseguí la puntuació més alta En les proves individuals guanyà set medalles d’or

Membre del Centre Excursionista del Penedès i del Centre Excursionista de Catalunya, en el qual exercí com a vicepresident primer, formà part del grup de pioners catalans de l’himalaisme participà en l’expedició penedesenca al Tukuche 1987, un parell de vegades a l’Everest 1983, 1985, una expedició amb Conrad Blanch al Gasherbrum II 1980, un intent fallit al K2 1988 i l’ascensió al Broad Peak amb Carles Vallès, pel costat del Pakistan 1988 En l’àmbit de l’esquí de muntanya, ha realitzat travesses, ascensions i curses pels Pirineus, els Alps i l’Himàlaia És jutge àrbitre d’esquí de muntanya de…

Especialista en esquí alpí, l’any 1971 participà en els Mundials d’esquí alpí Fou segona classificada en el Trofeu Nescafé d’esquí 1975 Participà en els Campionats d’Espanya d’esquí alpí de Sierra Nevada 1976 Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí, formà part de l’equip femení de la Federació Catalana d’Esquí El 1972 fou designada millor esportista gironina per la Diputació de Girona

S’inicià a l’estació de la Molina i fou campió d’Espanya juvenil –escolar i federat 1969, 1970– en combinada El 1971 s’incorporà a la selecció espanyola absoluta d’esquí alpí Fins el 1976 participà en proves de la Copa d’Europa i de la Copa del Món de descens Es classificà pels Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1976 en descens, però una malaltia li impedí disputar la cursa després d’haver participat en els entrenaments oficials Es retirà el 1977 Posteriorment, fou entrenador de la federació catalana i de diferents clubs