Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Martorell, fou campió de Catalunya de 200 m i 400 m braça 1939 i d’Espanya de 400 m braça 1940 Durant el servei militar 1941-43 nedà i jugà a waterpolo amb el Club Natació Palma, i guanyà el Campionat d’Espanya de 400 m lliure En acabar-lo, tornà al Martorell per dedicar-se exclusivament al waterpolo, i el 1948 assolí el subcampionat d’Espanya i disputà els Jocs Olímpics de Londres amb la selecció estatal

Dirigí en diverses etapes el Reial Club Deportiu Espanyol En la seva primera temporada 1952-53, l’Espanyol fou líder durant la major part de la Lliga i acabà en quart lloc Continuà a la banqueta de Sarrià fins la penúltima jornada de la Lliga 1954-55 i hi retornà a mitjan campanya 1960-61 En l’edició 1963-64 tornà a l’Espanyol formant tàndem amb Pere Areso, però fou cessat abans d’acabar la primera volta de la Lliga

Ha competit representant els clubs Maguila Team i la Surfera Gironina Obtingué la quarta posició dels Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 dins de la cursa de cros i una lesió no li permeté acabar la mànega de classificació dels Jocs de Vancouver 2010 Guanyà cinc vegades consecutives el Campionat d’Espanya d’eslàlom gegant i quatre el Dual El 2005, aconseguí la trenta-dosena posició de la Copa del Món i la quarta de la North American Cup i l’any 2006 obtingué l’onzena posició en la mateixa cursa

S’inicià al Club Esportiu Farners Fou campió d’Espanya juvenil dels 1500 m 1981 i campió de Catalunya juvenil 1981 i jú-nior 1982, 1983 tant de cros com de pista En categoria sènior, guanyà la prova dels 5000 m del Campionat d’Espanya 1986 En cros, guanyà el Campionat de Catalunya 1990, 1992, i el subcampionat d’Es-panya 1992 Participà en cinc Campionatsdel Món sènior 1985, 1992, 1993, 1994, 1996, en els quals aconseguí dos cops acabar entre els 20 primers Es retirà el 1999

Pivot, fitxà pel Club Joventut de Badalona 1990-94 procedent del Palacanestro Varese italià Amb la Penya disputà 172 partits de Lliga ACB, competició que guanyà dues vegades 1991, 1992 En el primer títol fou nomenat el jugador més valuós de la final El 1992 fou subcampió de la Copa d’Europa, títol que conquerí l’any 1994 després d’anotar un triple en la final quan mancaven dinou segons per acabar el partit i que donà la victòria al Joventut per 59-57 contra l’Olimpiakós grec

Es formà al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1981 Aquell any fou subcampió de Lliga amb el Noia i campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola El 1987, després de ser subcampió de la Copa de la CERS, marxà a l’Igualada Hoquei Club, on jugà durant tres temporades i formà part de l’equip que guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 Després, fitxà pel Piera 1990-91 i tornà al Noia per acabar la seva trajectòria esportiva la temporada 1991-92

Començà la seva vinculació amb aquest esport com a delegat del Reus Deportiu durant els anys cinquanta i el 1962 passà a ser l’entrenador del primer equip Sota la seva direcció, el Reus guanyà sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, sis Lligues estatals 1966, 1967, 1969-72, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971 i un Campionat de Catalunya 1967 Deixà el càrrec en acabar la temporada 1971-72 i uns quants anys després tornà al club com a delegat També fou ajudant d’August Serra en la selecció espanyola júnior que guanyà l’europeu del 1964

En acabar la Guerra Civil Espanyola fundà l’Agrupació Excursionista la Garriga, de la qual fou el tresorer L’any 1976 fundà el Centre Excursionista Garriguenc i en fou el primer president 1976-84 Fou un dels primers a portar la Flama del Canigó des de Setcases a la pica d’Estats i a Sant Martí Participà en la collocació de la Moreneta al cim del Cavall Bernat Collaborà durant més de quaranta anys en els Aplecs del Matagalls Fou secretari de l’Associació d’Amics de Tagamanent, amb la qual collaborà des del 1986 L’any 1993 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Porter que jugà sempre al CP Voltregà Primer ho feu en els equips inferiors, després en el filial Inriva, amb el qual fou campió d’Espanya de segona divisió 1965, i finalment en el primer equip, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i tres Copes del Rei 1969, 1974, 1977 També fou internacional amb la selecció espanyola juvenil, amb la qual es proclamà campió d’Europa 1963, i amb l’absoluta, amb la qual guanyà una Copa de les Nacions de Montreux 1971 Es retirà en acabar la temporada 1976-77 i tres anys després ocupà durant una temporada el…

S’inicià al Club Natació Reus Ploms, jugà amb el Club Patí el Pla de Santa Maria i el Club Hoquei Vila-seca i el 2003 fitxà pel Futbol Club Barcelona Debutà amb el primer equip el 2006 i la temporada 2007-08 intervingué en alguns partits de l’OK Lliga i de la Lliga Europea que guanyà el Barça, i en acabar marxà al CP Tenerife A continuació jugà al Lleida Llista Blava 2009-10, al Club Patí Vilafranca 2010-12 i al Club Patí Calafell des del 2012-13 Fou campió d’Europa juvenil 2004 i júnior 2006 amb la selecció espanyola i guanyà el Mundial sub-20 2007