Resultats de la cerca

S’inicià en l’arbitratge l’any 1956 Debutà a la primera divisió en un partit Vendrell-Espanyol i el 1967 assolí la categoria internacional En total, dirigí 60 partits internacionals i participà en quatre Campionats d’Europa i dues Copes de les Nacions de Montreux Es retirà i rebé un homenatge durant l’Europeu que se celebrà al Palau Blaugrana de Barcelona 1979

S’inicià en el Reus Deportiu, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1999-2000 Després jugà al Tenerife 2001-03, 2004-08, el Blanes 2003-04, l’Igualada 2008-10, el Vilanova 2010-13 i el Vendrell 2013-17 La temporada 2017-18 fitxà pel CE Lleida Llista Blava Guanyà dos Copes CERS 2008, 2017, una Copa del Rei 2014 i una Lliga catalana 2016

Format com a jugador al Club de Golf de Sitges, fou quatre vegades campió de Catalunya 1966, 1968, 1969, 1970 També guanyà l’Obert de Portugal 1961 i, juntament amb el seu germà Àngel, Sebastián Miguel i Valentín Barrios, guanyà tres anys seguits la Copa d’Europa per equips El 1970 fou subcampió d’Espanya Fou entrenador del Club de Golf Vallromanes i del Centre de Golf el Vendrell

Davanter format a la UE Horta i als equips de base del Futbol Club Barcelona, fou campió d’Europa juvenil i júnior Com a sènior jugà al Vigo Stick una temporada i mitja i al CP Vilafranca, mig any Fitxà pel CE Vendrell 2010-12, i el 2012 s’integrà al CP Vic Amb la selecció espanyola absoluta, es proclamà campió del món el 2011 També fou internacional amb Catalunya

Començà a jugar als Maristes de Barcelona – CE Sant Joan, on guanyà el Campionat d’Espanya juvenil en tres ocasions Es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola, essent el porter menys golejat del campionat La seva trajectòria professional transcorregué en el CT Barcino, el CE Noia, el CE Vendrell, el CP Mollet i el CP Vilanova Com a sènior, fou internacional absolut onze cops En categoria de veterans, guanyà cinc Campionats de Catalunya amb el CT Barcino

S’inicià al Club Avenida del Prat de Llobregat Fou jugador del Club de Dards el Prat, amb el qual guanyà quatre Lligues i quatre Copes de Catalunya, i del Vendrell Club de Dards Individualment, fou primer del rànquing català i campió d’Espanya en una ocasió També competí en l’àmbit internacional, com l’Open de Bèlgica, el German Open o el Dutch Open Des del 2003 és seleccionador i capità de la selecció catalana, amb la qual disputà la Copa del Món 2011

Desenvolupà tota la seva carrera com a porter al CP Calafell Com a entrenador, començà als equips de base del mateix club fins arribar al primer equip, amb el qual ascendí a la divisió d’honor També dirigí el CE Vendrell, el Reus Ploms, el Reus Deportiu, el CH Piera i el CP Vilafranca Els seus millors èxits els obtingué a la banqueta del Reus, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1983, la Recopa d’Europa 1984 i la Supercopa d’Espanya 1984

Format al Club Patí Voltregà, debutà en la màxima categoria quan només tenia setze anys El 2009 marxà al Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei 2012 La temporada 2013-14 fitxà pel CE Vendrell, amb el qual aconseguí una Copa del Rei 2014, i des de la següent temporada 2014-15 jugà amb amb la União Desportiva Oliveirense Portugal Amb la selecció espanyola es proclamà campió d’Europa juvenil 2003, júnior 2006, absolut 2012 i dels World Roller Games 2017 També ha format part de la selecció catalana

Inicià la seva carrera el 1980 Fou campió de Catalunya i Espanya en categoria promoció i campió de Catalunya júnior En categoria sènior, guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Formà part de l’equip català, amb el qual guanyà en cinc ocasions el Campionat Interregions El 1987 aconseguí el subcampionat d’Europa Un any després s’inicià com a mànager de pilots i preparador de karts El seu primer client fou Pedro Martínez de la Rosa És copropietari del Karting El Vendrell amb el seu germà Narcís

Regidor de l’Ajuntament del Vendrell i diputat provincial a la Diputació de Tarragona 1979-87, formà part de la comissió Cultura i Esports, i fou president de la de Sanitat i Serveis Socials Al mateix temps, fou portaveu de Convergència i Unió Posteriorment fou diputat al Parlament de Catalunya 1995-97, al Congrés dels Diputats 2000-08 i senador a les Corts Espanyoles des del 2008 També fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2002-03 i directiu de la Fundació d’Exjugadors del FC Barcelona 2002-04