Resultats de la cerca

Competí amb el CN Barcelona Abans de dedicar-se íntegrament a la natació fou nou vegades internacional en waterpolo Fou deu vegades campió absolut de Catalunya en 200 m 1970, en 400 m 1967, 1968, 1972 i en 1 500 m 1966, 1967, 1968, 1970, 1971, 1972 En l’àmbit estatal ho fou vuit vegades en 200 m 1970, en 400 m 1967, 1969, 1971, 1972 i en 1 500 m 1967, 1968, 1972 Participà en els Campionats d’Europa 1970 i els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972 Amb tot, els resultats internacionals més rellevants foren als Jocs Mediterranis 1971, on aconseguí la medalla d’or de 400 m lliure i la d’argent…

Amb el CN Montjuïc fou campió d’Espanya de waterpolo com a jugador 1973 Esdevingué entrenador superior de natació i màster en alt rendiment pel Comitè Olímpic Espanyol Com a tècnic treballà al CN Molins de Rei, al CN Sant Adrià, al CE Mediterrani i fou director esportiu del Centre Crol de Calella Collaborà amb les federacions catalana i espanyola, i formà part de l’equip tècnic de la selecció estatal absoluta en diverses competicions internacionals, com en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 Entre el febrer del 2009 i el 2016 fou entrenador itinerant i corresponsable del programa de detecció i…

Adscrit a les federacions catalana i espanyola i considerat internacional per la Lliga europea 1979 i per la FINA 1987, fou directiu en els mateixos estaments arbitrals Ingressà al Collegi Català d’Àrbitres 1968 i ocupà els càrrecs de vocal de la junta directiva 1971, 1972 i de conservador 1982, 1994-97, i fou nomenat membre de mèrit el 1993 Ingressà al comitè estatal 1976 i ocupà el càrrec de vocal responsable de l’àrea de waterpolo 1994-2000 La federació espanyola el premià amb la medalla de serveis distingits de bronze 1986, argent 1991 i or 2001

Practicà l’handbol i el voleibol, però destacà sobretot en curses de velocitat Fou campió de Catalunya de 100 m 1968 i de 50 m en pista coberta 1969 Establí en dues ocasions el rècord català de 4 × 200 m 1967, 1968

Format al Centre Gimnàstic Barcelonès, fou campió de Catalunya 1986, 1987, 1991, 1992 i d’Espanya 1994, 1995 dels 110 m tanques, i subcampió estatal 1986, 1991 Disputà la mateixa prova en el Campionat del Món 1987 i els Jocs Mediterranis 1987 En pista coberta, fou campió de Catalunya 1992 i d’Espanya 1994 dels 60 m tanques

Jugà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol i la temporada 1967-68 jugà en el primer equip Tot seguit fitxà pel Sant Andreu 1968-71, el Sabadell i l’Sporting de Gijón 1971-72, i de nou pel Sant Andreu 1972-78 Actuava de defensa i, amb 332 partits, és el jugador que més vegades ha jugat amb l’equip andreuenc Fou cinc vegades internacional amateur Com a tècnic ha dirigit el Sant Andreu, l’Europa i el Mollerussa, entre d’altres

Sorgit de les files del Canaletes, fou campió de Catalunya de 800 m a l’aire lliure 1991, 1992 i de 3000 m en pista coberta 1992, quan ja competia amb el CN Montjuïc i a les ordres de Domingo López També destaca el tercer lloc en els 1500 m dels Campionats Iberoamericans 1995 Aleshores militava en el CN Poble Nou

S’inicià com a redactor a Dicen durant els anys seixanta, diari que dirigí en l’última etapa Collaborà amb el setmanari Don Balón 1975 També fou director del diari Sport 1980

Competí representant el Club de Boxa Gallego-Prada de l’Hospitalet de Llobregat Es proclamà campió d’Espanya 1992 i de Catalunya 1993 de boxa amateur en la categoria del pes semipesant

En el camp amateur , es proclamà campió de Catalunya en la categoria de pes mosca 1991 i d’Espanya en la categoria de pes lleuger 1992