Resultats de la cerca

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi Ernest Mallafré,…

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, fou campió d’Espanya 1999, 2000 i d’Europa 2002 júnior en piragüisme acrobàtic K-1 i guanyà dos cops el Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa 1999, 2000 En categoria absoluta, aconseguí dos Campionats d’Espanya de la mateixa especialitat 2010, 2011 i un de squirt 2001, prova en la qual també fou subcampió d’Europa 2004

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, participà en diverses edicions del Campionat d’Espanya d’eslàlom i d’estil lliure en K1 Guanyà el Campionat d’Espanya d’estil lliure 2007 i aconseguí diversos podis en algunes proves de la Copa d’Espanya d’ambdues especialitats Participà al Campionat del Món d’estil lliure 2009 És professora de l’Escola de Piragüisme de Sort

Format al planter del RCD Espanyol, jugà cedit al Club Atlètic Ibèria 1973-74, el Lloret CF 1974-75 i la UE Lleida 1975-76, abans de debutar amb el primer equip de l’Espanyol el 1976 La temporada següent anà cedit al Cadis Retornà novament a l’equip espanyolista i posteriorment fou traspassat al FC Barcelona, en el qual estigué dues temporades 1979-81 Jugà de nou a l’Espanyol 1981-82 i, posteriorment, al Real Betis 1982-84, el Saragossa 1984-85, i l’Os Belenenses portuguès 1985-86 Finalitzà la seva carrera al Lloret, a tercera divisió, i a la Gimnàstica Iberiana Jugà 197 partits a primera…

La seva acció al voltant del joc tradicional es remunta a 1988, quan va realitzar un vídeo del joc de les bitlles al Pallars Collaborà en l’organització del primer Campionat comarcal de bitlles al Pallars els anys vuitanta

Formà part de l’AD Antorxa de Lleida, el FC Barcelona, la JA l’Hospitalet, l’AE l’Hospitalet i el CA Vic Guanyà el Campionat d’Espanya en la prova de relleus 4 × 100 m amb l’AD Antorxa 1982 Fou campió de Catalunya dels 200 m en pista coberta 1984 i a l’aire lliure 1985 i dels 400 m a l’aire lliure 1986 Compaginà la pràctica de l’esport amb la carrera d’entrenador, dirigint els clubs CA Xafacamins, CECELL, CA Lleida, UA Lleida, Collegi Dominiques i CEACAT Ocupà diversos càrrecs tècnics a la Federació Catalana d’Atletisme

Formà part de la Companyia d’Esquí del Regiment Pirinenc de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola Realitzà ascensions i travesses amb esquís pels Pirineus i els Alps Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, participà en diverses competicions d’esquí en l’àmbit català i estatal 1940-59 Fou capità de l’equip del CEC la temporada 1942-43, i es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de descens Fou un dels iniciadors de l’Escola d’Esquí de la Molina 1944-45, junt amb Lluís Pedrerol, Ernest Mullor i Ezequiel Giró Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola d…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, entitat de la qual fou president 1935-40 El 1943 s’inaugurà a la vall de Peguera Pallars Sobirà un nou refugi del Centre Excursionista de Catalunya, que porta el seu nom

Pujà al podi en diverses ocasions, tant del Campionat de Catalunya com del d’Espanya, en les especialitats d’estil lliure, extrem i descens Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat d’Europa 2010 i el Campionat del Món 2011 d’estil lliure Monitor d’esquí alpí i piragüisme, treballà com a guia de riu al Pallars Sobirà

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i membre de la secció catalana del GAME 1973 Participà en l’expedició mataronina al Noshaq Central 1976 i assolí el cim del Broad Peak 1981, juntament amb Manuel Hernández, en la que fou la primera ascensió catalana, i morí en el descens El 1984 la FEEC inaugurà el refugi bivac del Mont-roig, al Pallars Sobirà, que duu el seu nom