Resultats de la cerca

Fou el primer plusmarquista català de llançament de javelina, quan es canvià la distribució del pes del dard el 1986 Fou tres vegades campió de Catalunya de javelina 1982, 1983, 1986, i una vegada de decatló 1981 Una lesió l’obligà a retirar-se el 1986 Després fou entrenador al Club Atlètic Granollers i jutge estatal

Fou tretze vegades campiona de Catalunya en diverses proves 100 m 2006-09, salt de llargada 2007, 2008, 2009, salt de llargada en pista 2007, 2009 i 60 m en pista coberta 2007-10 Fou internacional amb la selecció espanyola en una Supercopa d’Europa 4 × 100 m Es retirà a vint-i-tres anys, per culpa d’una lesió

Nedà en proves de velocitat i com a jugador de waterpolo ocupava la posició de boia Amb el Club Natació Terrassa fou subcampió de la Lliga espanyola 1967, competició en què assolí el títol de màxim golejador Aquest mateix any integrà la preselecció estatal per als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, però una lesió a l’espatlla l’apartà de l’equip

Milità a les files del primer equip del Futbol Club Barcelona 1966-71 i al Centre d’Esports Sabadell 1971-72, on es retirà a causa d’una lesió Fou internacional júnior i debutà amb la selecció espanyola absoluta També fou gerent del Club Tennis de la Salut i, des del 2011, director general de la Fundació Catalana per a l’Esport

Migcampista, començà a la Colònia Güell Després jugà a la Unió Esportiva de Sants 1926-30 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1930-34 Al final del 1934 es retirà a causa d’una lesió i l’1 de gener de 1935 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Disputà 30 partits de Lliga amb el conjunt espanyolista

Expert en patologia muscular, la seva tasca professional es desenvolupà al Consell Català de l’Esport des del 1988 Fou impulsor de l’estudi ecogràfic aplicat a l’aparell locomotor i al món de l’esport Ha escrit llibres centrats en l’àmbit de la lesió muscular Dirigeix la revista Apunts Medicina de l’Esport des de l’any 2005

Debutà com a defensa central al Futbol Club Barcelona el 9 de desembre de 1951 Una greu lesió trencà de ple la seva carrera Jugà 140 partits Fou campió de Lliga 1952, 1953, 1959, 1960, de Copa 1952, 1953, 1957, 1959, de la Copa Llatina 1952, de la Copa Eva Duarte 1953 i de les dues primeres Copes de Fires 1958, 1960

Després d’una greu lesió com a jugador, obtingué el títol d’entrenador estatal 1978 La temporada 1982-83 dirigí el Gimàstic de Tarragona, a la segona divisió Fou el tècnic més jove a entrenar a primera, ja que amb vint-i-nou anys es feu càrrec del Reial Club Deportiu Espanyol 1983-86 Dirigí altres equips com el Valladolid, el Sevilla o el Tenerife

Es formà a l’ADEPAF de Figueres, amb el qual assolí l’ascens a primera divisió 1984 i jugà fins el 1989 Posteriorment passà al Caixa Tarragona, Donostia i Bàsquet Manresa Joviat, a la màxima categoria Ja a les files del CB Castellet, una lesió l’obligà a retirar-se i passà a fer d’entrenadora del mateix equip una altra temporada Fou internacional per Espanya en categories inferiors

Inicià la seva trajectòria al Vilobí, el Guíxols i la Unió Esportiva Figueres 2002-04, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on debutà a l’agost del 2004 Durant aquesta temporada disputà 30 partits de Lliga, com a migcampista de banda La temporada següent marxà al Racing de Santander, on disputà 177 partits durant set temporades 2005-12 Després d’una greu lesió s’incorporà al Llevant 2012