Resultats de la cerca

Es formà al Club Natació Sant Andreu i s’especialitzà en proves de velocitat Assolí el Campionat de Catalunya de 50 m lliure 2004 En l’àmbit estatal guanyà quatre medalles de bronze en aquesta prova una a l’estiu 2002, dues a l’hivern 2002, 2003 i una a l’Obert 2004, i fou sis cops campió d’Espanya en proves de relleus quatre en 4 × 50 m lliure estiu 2005 i 2006, i hivern 2006 i 2007 i dues en 4 × 100 m lliure hivern 2006, 2007 Formà part de la selecció espanyola absoluta en vuit ocasions

Membre del Club Natació Sabadell Guanyà el Campionat de Catalunya de 50 m lliure 1996, 1998 i de 4 × 100 m lliure 1996 Aconseguí els títols de campiona d’Espanya de relleus 4 × 100 m lliure d’estiu 1995, 1996 i d’hivern 1996

Realitzà tota la seva trajectòria esportiva en el Reial Club de Polo de Barcelona Amb el primer equip aconseguí sis Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1962, sis Copes del Generalísimo 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga 1958 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, en què aconseguí diploma olímpic en perdre la final de consolació i quedar en quarta posició

El 1994 s’installà a Catalunya després d’haver aconseguit el títol mundial de 50 km 1993 Entre el 1996 i el 2000 s’entrenà a les ordres de Jordi Llopart Aconseguí quatre títols catalans de marxa en ruta 2009-12, en la distància de 20 km, i sis més de pista, en 10000 2002, 2003, 2004 i 5000 m 2009, 2010, 2011 En l’àmbit estatal assolí quatre títols en 50 km 1997, 2000, 2007, 2012, la seva autèntica especialitat Competí en dotze Mundials d’atletisme, entre el 1993 i el 2015, fita que el convertí en l’atleta internacional en categoria masculina amb més participacions A més del títol del 1993,…

Tota la seva carrera estigué vinculada amb el Centre Gimnàstic Barcelonès, primer amb Miquel Consegal d’entrenador i les tres últimes temporades amb Miquel Àngel Torralba Encara en edat júnior, guanyà el primer títol estatal absolut en llançament de disc 1977, guardó que tornà a aconseguir tres anys després 1980 En Campionats de Catalunya assolí tres títols un de pes 1979 i dos de disc 1979, 1984 Fou internacional deu vegades Participà en la Copa d’Europa amb la selecció estatal i també en els Campionats Iberoamericans de Barcelona 1983, tot i que fora de concurs

Format al planter del FC Barcelona, passà per la Unió Esportiva Figueres i el Club Esportiu l’Hospitalet, abans d’arribar al RCD Espanyol, amb el qual debutà a primera divisió el 1984 Fou cedit al Melilla i, quan tornà a l’equip blanc-i-blau, hi jugà durant quatre temporades 1987-91 com a davanter Posteriorment, passà pel Sant Andreu, l’Alavés i el Gavà, on es retirà l’any 2003 Formà part d’un combinat català l’any 1990 en un partit benèfic a Sabadell

Jugà a voleibol i es formà com a professora d’educació física i esport Creà el Collegi Professional de Llicenciats en Educació Física de Catalunya i fou secretària d’esport i lleure al Congrés de Cultura Catalana 1975-76 Professora de l’INEFC des del 1980, ha realitzat estudis sobre el paper de la dona en l’esport Dirigí la revista especialitzada Apunts Educació Física i Esports , i els vídeos La mujer y el deporte i Franquismo y actualidad Ha publicat La coeducació en l’educació física 1995, Activitats físiques per a adults manual de la dona surt, i mou-te 2003, entre d’altres Junt amb…

Jugà a l’Espanyol-Cornellà 1982-87 abans de retirar-se Guanyà una Lliga 1985 i dues Copes de la Reina 1984, 1985 i participà en la Copa d’Europa la temporada 1985-86 Compartí equip amb jugadores com Marta Galceran i la peruana Cecilia del Risco Formà part de la selecció cubana que guanyà el Campionat del Món 1978 i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980

Davanter format al Club Vasconia, es proclamà campió d’Espanya amb Emili Oliveres 1991 i amb Aitor Mirapeix 1999 Amb ells i Fausto Sánchez ha estat diverses vegades campió de Catalunya per equips Jugà com a professional als EUA 2001-08

Soci del Club Vasconia, jugava de davanter i es proclamà cinc vegades campió de Catalunya per equips amb Carmelo Ezpeleta, Josep Lluís Pedragosa i Joaquim Vidiella, amb el qual assolí també el Campionat d’Espanya 1979, que ja havia aconseguit com a juvenil amb Daniel Pujol 1975 També fou campió del món amb Ton Garcia 1978 i Ramon Arrien 1982 Jugà com a professional als EUA 1982-98 i obtingué els trofeus Most Wings, al jugador que ha guanyat més partits al llarg de l’any, i el de Millor Jugador de l’Any 1987 Amb Carmelo Ezpeleta treballa a l’empresa Dorna, organitzadora del Mundial de…