Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Atlètic, guanyà la travessia del port de Cartagena 1951 i fou dues vegades subcampió d’Espanya de waterpolo 1959, 1961 en una època en què el CN Barcelona dominava la competició El 1960 debutà com a entrenador i el club es proclamà campió d’Espanya de segona categoria També preparà nedadors destacats com Josep Bas El 1978 fitxà pel Club Natació Martorell Així mateix, entrenà la selecció espanyola juvenil, formà part de la secretaria del Collegi Català d’Entrenadors, collaborà amb el comitè estatal d’àrbitres i formà part del comitè de competició del waterpolo estatal…

Començà a jugar a l’equip del Club Esportiu INEF Barcelona el 1988 en la posició de segona línia Passà a l’RC l’Hospitalet 1995-2002, on acabà jugant com a tercera clau, i al BUC la temporada 2002-03 En el seu palmarès, hi figuren tres Campionats d’Espanya 1988, 1994, 1997 i dues Copes de la Reina 1998, 2002 Formà part de la selecció espanyola en trenta-tres ocasions i disputà la Copa del Món 2002 a Barcelona

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà en les competicions catalanes de tir a mitjan dècada de 1960 Entre el 1969 i el 1973 ocupà el càrrec de president de l’entitat, que en aquella època feia les funcions de federació catalana de tir olímpic Posteriorment hi seguí vinculat en la junta directiva Durant la seva etapa com a president organitzà l’encontre Barcelona-Munic a les installacions del club 1971 També fou directiu de la Federació Catalana de Llebrers

Membre del Club Deportiu Sant Joan de Barcelona, destacà durant la dècada de 1970 Fou campió d’Espanya 1974 Amb la selecció espanyola participà en diversos encontres internacionals Guanyà la medalla d’or per equips en el Campionat del Món de salvament aquàtic de Barcelona 1974 i la medalla de bronze 1972 En l’àmbit individual aconseguí la medalla de plata en la prova de 150 m de salvament amb embarcació en el Campionat del Món 1978 També defensà la selecció de Barcelona, amb la qual aconseguí el Campionat d’Espanya en nombroses ocasions Destacà el seu paper en els encontres internacionals…

Formà part de la junta directiva del FC Barcelona 1916-17, amb Gaspar Rosés de president Posteriorment exercí com a vicepresident 1918, i accedí a la presidència del club 1919-20 quan Joan Gamper deixà el càrrec per tercera vegada Durant el seu mandat el Barça guanyà una Copa d’Espanya i un Campionat de Catalunya, s’elaboraren uns nous estatuts i el club augmentà en nombre de socis Fou rellevat per Gaspar Rosés

S’especialitzà en la modalitat hípica de salt d’obstacles Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona Aconseguí la medalla de bronze al Gran Premi del concurs de salts del seu club 2010 Participà en diverses competicions, com la Ruta de la Cerdanya Integrà l’equip espanyol de salts

Davanter del FC Espanya 1908-12, també reforçà l’Espanyol en la seva participació al Torneig de l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i al FC Barcelona en la primera edició del Campionat dels Pirineus Orientals, que l’equip blaugrana guanyà al maig del 1910

Guanyà la medalla d’or al Campionat del Món natural 1996 També assolí el títol de campió 2006 i subcampió 1995 d’Espanya

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya en diferents ocasions, sempre com a timoner en quatre amb timoner 1933, 1934, en dos amb timoner 1935 i en vuit amb timoner 1948

Fou un davanter reconvertit en lateral esquerre que jugà amb el juvenil del Gavà, el Barça amateur i l’Espanya Industrial abans d’ingressar al primer equip del FC Barcelona, on fou considerat un dels millors defenses de la història Hi jugà durant 14 temporades, des de l’edició 1952-53 fins a la 1965-66, en què es retirà Disputà 437 partits i marcà 17 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1953, 1959, 1960, quatre de Copa 1953, 1957, 1959, 1963 i tres de la Copa de Fires 1958, 1960, 1966 Disputà la final de la Copa d’Europa del 1961 i també fou finalista de la Copa de Fires 1961-62 Amb la…