Resultats de la cerca

Fou campiona de Catalunya en l’especialitat estàndard 2005, 2006, 2007, i d’Espanya en estàndard, llatí i deu balls 2006, 2007, 2008, sempre amb la seva parella de ball, Maximinio García

Migcampista, jugà tres temporades al Futbol Club Barcelona 1979-82 procedent del Rayo Vallecano Amb l’equip blaugrana disputà 117 partits i marcà 36 gols Guanyà una Copa del Rei 1981 i una Recopa 1982 Amb la selecció espanyola, fou una vegada internacional

Defensa, la temporada 1973-74 fou cedit pel Real Madrid al Nàstic de Tarragona, on jugà 34 partits Posteriorment, fitxà pel RCD Espanyol 1977-82, on jugà 91 partits de Lliga Fou internacional amb Espanya en una ocasió

Format al Centre Gimnàstic Barcelonès, fou campió de Catalunya 1986, 1987, 1991, 1992 i d’Espanya 1994, 1995 dels 110 m tanques, i subcampió estatal 1986, 1991 Disputà la mateixa prova en el Campionat del Món 1987 i els Jocs Mediterranis 1987 En pista coberta, fou campió de Catalunya 1992 i d’Espanya 1994 dels 60 m tanques

Fou campió d’Espanya 1961 i de Catalunya 1962, i establí tres vegades el rècord català 1962, 1963 en una època en què mantenia una dura pugna amb Alfons Vidal-Quadras Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla d’or en els Jocs Iberoamericans 1962

Fill d’un jugador olímpic brasiler, el 2009 fitxà pel FC Barcelona provinent del Volley Città di Terlizzi italià Dues temporades després fitxà pel Nuevos Gigantes de Carolina, de Puerto Rico Com a receptor, fou internacional amb la selecció brasilera

Central provinent del Modugno de la sèrie A2 italiana, el 2007 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona, però la temporada següent marxà a França per jugar amb el Narbonne Volley Al març del 2011, retornà a la Superlliga espanyola, aquesta vegada per defensar els colors del FC Barcelona Acabada la temporada fitxà pel Nuevos Gigantes de Carolina, de Puerto Rico Fou inclòs dins l’equip de les estrelles de la temporada 2011-12 Juga com a internacional per França

S’inicià en aquesta especialitat l’any 2002, a través de les assignatures de piragüisme a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya de Lleida Ràpidament aprengué les tècniques de l’estil lliure i l’eslàlom i obtingué bons resultats en competicions estatals i internacionals En estil lliure, es proclamà campió de Catalunya 2005 i aconseguí la medalla de bronze en el Cam-pionat d’Espanya 2008 Formà part de l’equip estatal i participà en el Campionat del Món 2007 Es llicencià en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i obtingué les titulacions d’entrenador de piragüisme i guia de…

S’installà a Lleida, on s’entrena sota les ordres d’Antonio Cánovas, i el 2007 aconseguí la nacionalitat espanyola En Campionats de Catalunya assolí un títol de 5000 m 2008 i un de cros 2009, i en l’àmbit estatal, dos de 10000 m 2007, 2010 i dos de cros 2011, 2014 i un subcampionat de cros 2017 El 2010 establí el rècord català de 10 km en ruta Competí en diversos mundials de cros i es proclamà subcampió d’Europa 2010, 2012 de cros i campió d'Europa per equips 2015 En les proves de pista, disputà els 10000 m dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 i Londres 2012, d’un…

S’inicià a la Sala d’Armes Montjuïc i debutà en competició d’espasa l’any 1991 Guanyà dotze Campionats d’Espanya consecutius 1991-2002 Participà en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i Sydney 2000, i aconseguí la medalla de bronze en espasa individual en aquests últims També guanyà la medalla d’or en floret a la Copa del Món 2000 i la medalla d’or individual i la de bronze per equips al Campionat d’Europa 2001 Es retirà l’any 2002 Fou president de la Federació Catalana de Minusvàlids Físics 2007-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 2009