Resultats de la cerca

Formà part del grup de pioners del Cerdanyola Club d’Hoquei, fundat el 1936, amb el qual guanyà el Trofeu Germans Pironti 1941, el primer títol de l’entitat El 1943 anà a l’Espanyol, on coincidí amb el seu germà Marcos, i jugant com a davanter guanyà el Campionat de Catalunya i la primera edició del Campionat d’Espanya 1944 Es retirà jove i, després de ser secretari de la junta directiva del Club Tennis Barcino, entrà en el món de la política

Sempre com a copilot de Salvador Fàbregas guanyà diverses curses automobilístiques des de la dècada del 1930 i 1940 –la Barcelona-Saragossa, el Ralli dels Alps i la Volta a Catalunya– fins al Ralli de Montecarlo per a veterans 1973 Amb Salvador Fàbregas i Sebastià Salvador com a presidents del RACC, en l’organització de proves automobilístiques arreu de Catalunya i Espanya Així, fou oficial, proveïdor logístic i d’ajuda, des de curses de Fórmula 1 a Montjuïc o del Circuit de Catalunya fins a pujades en costa, rallis, eslàloms o autocròs En fer els cinquanta anys d’activitat rebé un homenatge…

Membre del Club de Bitlles la Fuliola des del 1999, fou subcampió de Catalunya individual 2003 L’any 2004 formà part de la selecció catalana

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona El 1934 fou campió d’Espanya i de Catalunya en outrigger de quatre i de vuit amb timoner i deu anys més tard, el 1944, fou campió d’Espanya altre cop en totes dues especialitats

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, després de passar pel Barcelona Atlètic ingressà al primer equip la temporada 1979-80 Disputà tres partits i retornà al filial, on jugà fins el 1984, exceptuant una cessió a l’Europa l’edició 1981-82 Després jugà al Calvo Sotelo 1984-85, Logronyès 1985-89, Sabadell 1989-91 i Europa 1991-92 Les dues últimes temporades amb el Logronyès actuà a primera divisió i superà l’aleshores rècord d’imbatibilitat a camp propi 9 partits que ostentava Zubizarreta

Destacà amb el Manchester United com a davanter centre i a l’estiu del 1986 el fitxà el FC Barcelona Arribà juntament amb Gary Lineker i durant la temporada 1986-87 jugà 53 partits i marcà 15 gols L’edició 1987-88 fou cedit al Bayern Munich i el 1988 el Manchester United el recomprà Amb els red devils guanyà una Recopa davant del FC Barcelona 1991, final en què marcà els dos gols del United Amb Galles fou 72 vegades internacional i marcà 16 gols Fou seleccionador gallès 1999-2004

El 1943 fou nomenat vicepresident de la Societat de Caçadors La Protectora El 1958 es proclamà campió d’Espanya novell de tir i guanyà també el gran premi de Barcelona Fou president de la Federació de Caça de Tarragona 1972-92, sotspresident del consell territorial, vocal del consell català i delegat territorial d’esports a Tarragona de la Generalitat de Catalunya 1990-94Organitzà i fou jurat de nombroses competicions de caça Fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Membre de la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, formà part de la primera expedició catalana a l’Aconcagua 1979, amb Martín Zabaleta Després coronà el pic principal del Tirich Mir Pakistan, amb l’expedició Girona Tirich Mir 1982 i fou el cap de l’expedició al Kanchenjunga 1986 Fou delegat d’esports de la Generalitat de Catalunya a Tarragona 1992 i collaborador del Servei General d’Informació de Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 2002 Publicà Karakorum Graphic Index of Mountaineering maps , amb Xavi Llongueras 1991

El 1962 es feu soci del Tir Olímpic de Girona, si bé abans ja havia practicat el tir al camp de la Caserna d’Artilleria de Girona Amb alguns companys donà empenta al club i aconseguí arribar a la xifra de 400 socis Practicà diverses modalitats de pistola Participà en el Campionat d’Espanya de pistola de gran calibre 1964, 1966, 1967, 1970 i en onze edicions del Campionat de Catalunya 1968-78 Formà part de la selecció gironina al Campionat d’Andorra, Narbona i Carcassona Fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic a Girona Fou entrenador de tir olímpic i el degà dels àrbitres…

Treballà al centre de tecnificació de la Federació Catalana de Gimnàstica, a la Foixarda, i posteriorment al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, preparant gimnastes entre els quals hi ha el doble campió olímpic Gervasi Deferr, al qual guià durant tota la carrera, i el també olímpic Andreu Vivó Fou director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica i jutge internacional Al febrer del 2010 es traslladà a Mèxic per dirigir la preparació dels gimnastes d’aquell país per als Jocs del 2012 Rebé la medalla al mèrit esportiu espanyola de bronze 2001, de plata 2006 i d’or 2009