Resultats de la cerca

Començà a practicar el beisbol el 1961 i jugà al Picadero JC, al RCD Espanyol, al FC Barcelona i a La Ruleta El 1971 fundà el Club de Beisbol i Softbol Cinc Roses, que el 1983 passà a denominar-se CBS Sant Boi La temporada 1977-78 impulsà la construcció de les installacions actuals al barri de Camps Blancs de Sant Boi, de les quals ocupà el càrrec de gerent Jugà amb el primer equip fins que es retirà el 2011 Guanyà dues Lligues 2003, 2010, tres Copes del Rei 2002, 2003, 2006, i aconseguí un subcampionat de la Recopa d’Europa 2007 Fou internacional amb la selecció espanyola en 27 ocasions i…

S’inicià el 1986 al Club Nàutic Mig Segre de Ponts Es proclamà en diverses ocasions campió de Catalunya i d’Espanya en la modalitat olímpica d’eslàlom Formà part de la selecció espanyola 1990-2000, amb la qual disputà sis Campionats del Món, diversos Campionats d’Europa i totes les edicions de la Copa del Món Fou olímpic en els Jocs d’Atlanta 1996 en la prova de canoa simple, i a Sydney 2000 en canoa doble amb Marc Vicente Després d’aquest període deixà la competició d’alt nivell, però continuà vinculat al piragüisme com a tècnic del CN Mig Segre, en el qual coordina les activitats de…

Pertanyia al collegi català i dirigí partits de primera divisió durant tres temporades Debutà a la màxima categoria en un València-Granada disputat al novembre del 1966 Es retirà en acabar la temporada 1968-69 després de fer de jutge de línia en la final de la Copa d’Europa

Essent directiu del Club Natació Sabadell, l’abril del 1950 fou designat tresorer de la junta directiva de la Federació Catalana de Natació Romangué en aquest càrrec durant vint-i-tres anys, aleshores passà a ser-ne administrador durant catorze anys més i es retirà el 1987 També fou àrbitre de natació collegiat el 1951 i nomenat membre d’honor del collegi català el 1994 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1958 i l’espanyola, la de serveis distingits d’argent 1966 i d’or 1972

Especialitzat en crol, es formà al Club Natació Palma de Mallorca i el 1982 marxà a Barcelona, on s’afilià al Club Natació Montjuïc El 1985 passà al Club Natació Catalunya Fou campió de Catalunya de 100 m lliure 1982 i d’Espanya d’hivern d’aquesta mateixa prova 1985 També fou campió de Catalunya en 4 × 100 m estils 1982, en 4 × 100 m lliure 1982, 1983, 1985 i en 4 × 200 m lliure 1982, 1983, i d’Espanya en 4 × 100 m estils hivern del 1985, en 4 × 100 m lliure hivern del 1982 i en 4 × 200 m lliu-re hivern i estiu del 1982 i del 1984

Adscrit al collegi català 1958 i al comitè espanyol 1960, el 1971 començà a arbitrar partits internacionals de waterpolo i el 1978 fou reconegut per la Lliga europea de natació LEN i per la Federació Internacional de Natació Amateur FINA Estigué vinculat al Club Natació Catalunya ja que havia estat jugador de waterpolo els anys quaranta El collegi català el nomenà membre de mèrit 1983 i la federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits de bronze 1973, d’argent 1980 i d’or 1986

Interior esquerre, fou un dels grans jugadors del futbol espanyol d’abans i de després de la Guerra Civil Actuà sempre amb l’Oviedo exceptuant la temporada 1939-40 que jugà amb el FC Barcelona, quan la ciutat asturiana estava malmesa a causa del conflicte bèllic Fou sis vegades internacional per Espanya

Abans de perdre la vista, practicà l’esquí de muntanya Fou la primera persona a Europa que practicà l’esquí nàutic amb ceguesa En aquesta modalitat assolí quatre medalles d’or als Campionats d’Europa 1988, 1990, 1991, 1993 en categoria B1 i es proclamà campiona del món 1991, amb rècord mundial inclòs, en la categoria de cecs totals

Membre del Club Natació Barcelona especialitzada en crol, fou quatre cops campiona de Catalunya en 400 m lliure 1945 i tres cops en relleus 4 × 100 m lliure 1945, 1946, 1947 També fou tres cops campiona d’Espanya de relleus en 4 × 100 m lliure 1945, 1946, 1947

S’inicià al Club de Tennis de Múrcia i posteriorment fou jugador del Club Tennis de la Salut de Barcelona Fou campió de Catalunya individual 1970 La posició més alta que assolí en el rànquing de l’ATP fou la 180 1974