Resultats de la cerca

Començà a l’Espanya Futbol Club 1916-19, amb el qual guanyà el primer Campionat de Catalunya Després jugà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1919-20 i el Futbol Club Barcelona 1920-26 Guanyà el Campionat de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925, 1926 i d’Espanya 1922, 1925, 1926

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya i del Foment Excursionista de Barcelona Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME, ha estat instructor d’esquí i d’alpinisme de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i de l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya EEAM Ha dirigit expedicions al Kurdistan 1973, Kenya 1974, als Andes del Perú 1976, Saraghrar Hindu Kush, 1975 i 1977, i ha format part d’expedicions al Dhaulagiri Himàlaia, 1979, a l’Ama Dablam Himàlaia, 1981, a l’Ahaggar 1983 i a Grenlàndia 1985

S’inicià en El 9 Nou  1978-80 i, posteriorment, esdevingué cap d’esports del diari Avui  1980-84 Des del 1987 treballa a El País , del qual és redactor en cap d’esports També ha collaborat a la ràdio, especialment a Catalunya Ràdio des del 1984 i Ràdio Barcelona 1987 És professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull, i vicedegà del Collegi de Periodistes Ha publicat diversos llibres, entre els quals cal esmentar Maradona, una història efímera  1998 i Del genio al malgenio  1999 Amb motiu del centenari del FC Barcelona promogué i prologà el volum Amb blau sofert i grana intens  1999…

Defensa format en el Club Patí Tordera, debutà a la divisió d’honor amb el primer equip d’aquesta entitat la temporada 1993-94, després d’un breu pas quan era júnior pel Blanes Hoquei Club 1991-92 Jugà al CP Vic 1995-99 i guanyà la Copa del Rei 1999 La temporada 1999-2000 arribà al FC Barcelona, on visqué la millor etapa de la seva carrera esportiva, al llarg de la qual assolí cinc Copes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, una Copa CERS 2006, cinc Supercopes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, dues Copes Ibèriques 2000, 2001, una Copa Intercontinental 2006, set Lligues 2000-06, quatre…

Competí pel Club Esportiu Mediterrani i guanyà el Gran Premi Pasqua 1956 Fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1957 i campió del Nedador Complet 100 m de cada estil el 1959 Establí el rècord català absolut de 100 m papallona 1956 i de 400 m estils 1957 En l’àmbit estatal fou dues vegades campió d’Espanya de 4 × 200 m lliure 1957, 1958 amb la selecció catalana i recordista de 4 × 100 m i 4 × 200 m lliure amb la selecció espanyola 1956 S’integrà a la junta directiva del CE Mediterrani 1961-62 Esdevingué entrenador i, el 1969, fou contractat pel Club Natació Barceloneta, amb el qual conquerí…

Formà part del Futbol Club Barcelona i guanyà un Campionat de Catalunya de cros en categoria individual i per equips 1931 A la seva localitat natal li dedicaren unes installacions esportives i un memorial d’atletisme

Davanter format al Club Hoquei Girona, jugà també al GEiEG de Girona i al Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Participà amb la selecció espanyola en tots el Campionats del Món i d’Europa entre el 1947 i el 1951, i guanyà els Campionats d’Europa 1951 i el Món 1951 Al final dels anys vuitanta es vinculà amb el món de la pilota i fou delegat a Girona de la Federació Catalana de Pilota

Durant la dècada dels anys vuitanta, com a membre de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, participà en l’organització dels Campionats del Món d’esgrima 1985, de bàsquet 1986 i de taekwondo 1987, i de les Copes del Món d’atletisme i escacs 1989 El 1991 fou nomenat director de la competició d’hoquei sobre patins dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, integrat en el programa oficial en qualitat d’esport d’exhibició L’any següent s’incorporà com a gerent a la Federació Catalana de Patinatge i el 1996 passà a ocupar el mateix càrrec a la federació espanyola El 1999 tornà a la…

El 1976 participà en la fundació del Club Ciclista Berguedà El 1989 començà a practicar bicicleta tot terreny en la modalitat de cros El 1993 creà l’equip de BTT en camp a través de l’Sport Bike Berga amb Jordi Riera, Joan Freixa i el seu fill Pau El 1996 començà la seva trajectòria com a mecànic i treballà per als equips JVC de descens i cros, Buff OF3, Liberto, Specialized International, Megamo, K2, Tau Ceràmica i la selecció espanyola als Campionats del Món

Competí en categoria ploma els anys vint i trenta del segle XX Integrà l’anomenada Escola de Gràcia de boxa i fou un dels deixebles destacats del preparador Àngel Artero Disputà diverses vetllades pugilístiques en locals barcelonins com el Luna Park o l’Olímpia