Resultats de la cerca

S’inicià en la Société Patrie i, el 1939, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà la Copa d’Espanya 1941 Seguidament passà al Futbol Club Barcelona 1941-50, club amb el qual guanyà set Campionats de Catalunya i cinc Copes d’Espanya Disputà dotze partits amb la selecció catalana i quatre amb l’espanyola Una vegada retirat com a jugador, exercí d’entrenador durant deu anys en diferents equips Club Esportiu Laietà, Club Esportiu Hispano Francès i Club Bàsquet Sant Josep de Badalona, entre d’altres Fou considerat històric del bàsquet català 1998

Dins del seu palmarès destaca la participació en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 en què aconseguí una plata i una de bronze en els 50 i 100 m de braça, respectivament

Dissenyà i construí embarcacions de lleure i el pavelló flotant de l’RC de Barcelona, després Club de Mar del CADCI Impulsà la casa Drassanes Cardona, que destacà en el desenvolupament de la vela i el rem a Catalunya fins al punt d’esdevenir l’empresa emblemàtica de la construcció naval a Barcelona En començar la Guerra Civil fou segrestat i assassinat

Format al CA Manresa, també fou atleta del FC Barcelona Fou el gran dominador del llançament de javelina a Catalunya al final dels anys setanta i inici dels vuitanta es proclamà cinc vegades campió de Catalunya 1978-81, 1984 També acumulà dos títols de campió d’Espanya 1978, 1980 i dos subcampionats 1981, 1982

El 1989 començà a competir amb el Club Ciclista Raids de Salt i el 1992 passà a l’equip Megamo Guanyà el Trofeu Caixa Girona 1992, 1994, 1995 Fou campió de Catalunya 1998 L’any 2000 abandonà la competició professional

Començà a jugar amb el Frente de Juventudes de Barcelona i després passà al FC Barcelona, equip amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1949, 1951 La seva posició al camp era la de lateral El 19 de març de 1949 disputà, com a suplent, el primer partit internacional de la selecció espanyola, al camp de les Corts davant el combinat de França

Porter que jugà sempre al CP Voltregà Primer ho feu en els equips inferiors, després en el filial Inriva, amb el qual fou campió d’Espanya de segona divisió 1965, i finalment en el primer equip, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i tres Copes del Rei 1969, 1974, 1977 També fou internacional amb la selecció espanyola juvenil, amb la qual es proclamà campió d’Europa 1963, i amb l’absoluta, amb la qual guanyà una Copa de les Nacions de Montreux 1971 Es retirà en acabar la temporada 1976-77 i tres anys després ocupà durant una temporada el càrrec d’…

En el Campionat de Catalunya de velocitat, fou primer 1970, segon 1975 i tercer 1972 En el Campionat de Catalunya de muntanya fou tercer 1972, lloc que també assolí en el Campionat d’Espanya de Muntanya 1974 El 1981 fou subcampió del Campionat de Catalunya de rallis Fou soci de la Penya Motorista 10 × Hora

Entrà a la Unió Ciclista Sabadell com a secretari 1958 i en fou president 1969 Sota el seu mandat arrencà la història del Trofeu Joan Escolà 1969 i es continuà la trajectòria del Campionat de Sabadell competitiu des del 1924 Fou responsable dels Campionats d’Espanya de carretera 1977 Simultàniament collaborà en el muntatge d’arribades de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya a Sabadell Rebé l’escut d’or de la Federació Catalana de Ciclisme

S’inicià en el triatló l’any 2000 amb el Club Natació Sabadell Aconseguí diversos podis en l’àmbit estatal, entre els quals destaca el tercer lloc en el campionat de llarga distància 2010, i representà la selecció catalana diverses vegades i l’espanyola en tres ocasions Es dedica també a l’entrenament El 2007 participà en el Campionat del Món de llarga distància i el 2011 el guanyà