Resultats de la cerca

S’inicià fent de cadi al Reial Club de Golf del Prat L’any 1971 es professionalitzà i el 1979 guanyà el Campionat d’Espanya Participà durant disset anys consecutius en el Tour Europeu i en vuit ocasions en el British Open Destacà durant els anys vuitanta participant en nombrosos torneigs internacionals i aconseguint un resultat meritori al Màster Europeu del 1980 Quedà entre els cinc millors jugadors d’Espanya El 1993 s’incorporà com a professor al Club de Golf Vallromanes Ha participat en el Campionat d’Espanya sènior PGA Associació de Professionals del Golf

Ha competit pel Club Nàutic Calafell, Club Nàutic l’Escala 2002-06 i Reial Club Nàutic de Barcelona des del 2007 El 1996 es proclamà campió de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del món júnior en la classe hobie cat 17 i el 2000 subcampió d’Europa absolut En classe A de catamarans fou campió d’Europa júnior 1999 i com a absolut, campió d’Europa 2007, 2008, d’Espanya 1998, 1999, 2004-07, 2010-11 i de Catalunya 2005, 2006 També fou subcampió mundial 2006 i guanyà el bronze al Campionat del Món 2009 En la classe tornado, pujà al podi en dos Campionats d’Espanya 2001, 2003 i fou tripulant reserva…

Iniciat com a entrenador al Naranco d’Oviedo 1986-89, posteriorment passà pel Club Balonmano Cantabria 1989-91, CB Valladolid 1991-95, CB Ademar León 1995-2007, FC Barcelona 2007-09 i CB Granollers des del 2010 Guanyà una Copa del Rei 2002, una Lliga Asobal 2001 i tres Recopes d’Europa 1990, 1999, 2005

Començà en el juvenil del Silla i, posteriorment, jugà amb el Mestalla a segona 1962-63 La temporada 1963-64 debutà amb el València i la temporada següent fou cedit al Sabadell Tornà al València 1965-66 i de nou actuà en el Sabadell 1966-67, aquesta vegada a primera Després jugà amb l’Alcoià, el Racing de Santander 1968-72 i l’Alzira

Afiliat a l’ONCE, debutà a l’Europeu de l’any 1991 Disputà els Jocs Paralímpics d’Albertville 1992, on guanyà la medalla de plata en supergegant, de Lillehammer 1994, on aconseguí tres plates en eslàlom, eslàlom gegant i supergegant i un bronze en descens, i de Nagano 1998, abans de retirar-se condicionat per les lesions

Jugà al Futbol Club Barcelona 1918-22 com a defensa esquerre Disputà un total de 21 partits i obtingué dues Copes d’Espanya 1920, 1922 També guanyà el Campionat de Catalunya en cadascuna de les quatre temporades que estigué al Barça

Competí representant el club Dojo Cervantes i assolí el cinturó negre segon dan Fou subcampió d’Europa cadet 1987 i kumite júnior 1989 També es proclamà campió d’Espanya en les especialitats kata aleví i kumite júnior 1991 Fou campió de Catalunya juvenil 1987, de kumite júnior lleugers 1990,1991 i absolut en kata 1991

Jugà a l’Amposta 1953-59, l’Artiguense 1956-57, l’Ourense 1959-63, equip de segona divisió, i el Pontevedra, que acabava d’ascendir a primera D’aquí sortí el “Hai que roelo” amb què se’l coneixia Fou central i es retirà quan el Pontevedra perdé la categoria 1969

Jugador de cesta punta, fill de Manuel Balet Crous Membre del Club Vasconia, es proclamà onze vegades campió d’Espanya en la posició de davanter 1946, 1948-53, 1955-58 Les seves parelles foren Teodoro Barasona 1948-49, Antoni Amat 1950-51 i 1957, A Bastart 1946 i el seu germà Joaquim 1952-53, 1955-56 i 1958, amb el qual fou campió del món 1952 i subcampió 1958 Es retirà el 1962 i fou seleccionador estatal 1970-73

Jugador de cesta punta, fou el fundador de la Federació Catalana de Pilota 1924, que presidí fins el 1934 i, posteriorment, entre el 1939 i el 1943, càrrec que simultaniejà amb la presidència del Club Vasconia També fundà la Federació Espanyola de Pilota 1927, i fou president de la Federació Internacional de Pilota Basca Des del 1954 fins a la seva mort en fou president honorari