Resultats de la cerca

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona Fou cinquè en el Match Internacional Sènior de Copenhaguen, formant part de l’outrigger de vuit de la selecció espanyola 1984 Pel que fa a guardons estatals guanyà el Trofeu del Pilar en embarcació de quatre amb timoner 1984 o la regata de Primavera de Tarragona d’outrigger de vuit amb timoner 1987 i obtingué el Campionat d’Espanya d’outrigger de quatre 1989 També fou semifinalista d’outrigger de quatre en el Campionat del Món 1990

Començà a jugar amb l’equip universitari de l’INEFC de Lleida Posteriorment s’enrolà al Rugby Club l’Hospitalet, amb el qual aconseguí dos títols de la Copa de la Reina Sempre jugà en la posició de tercera línia Fou jugadora de la selecció catalana i espanyola, amb la qual guanyà un Campionat d’Europa 1995 Participà en la primera edició de la versió femenina del torneig de les Sis Nacions el 2000 El 2002 deixà el rugbi, després d’haver jugat 47 partits internacionals

Pioner de l’aerostació a Catalunya, començà a practicar aquest esport el 1980 Guanyà el seu primer Campionat d’Espanya el 1991 i fou recordista d’altura estatal amb una marca de 6300 m Participà en diverses competicions internacionals, entre les quals destaca el Campionat del Món 1995 Des del 1997 ha participat en totes les edicions de l’European Balloon Festival d’Igualada Formà part d’una expedició a l’Àfrica amb globus juntament amb Carles Lladó Dirigeix l’empresa d’aerostació Vol Aventura

Organitzat en la pretemporada pel Girona Futbol Club, és el segon de Catalunya en antiguitat, darrere del Joan Gamper La primera edició coincidí amb la inauguració del nou estadi de Montilivi Ha anat canviant de format, des del quadrangular inicial, passant pel triangular, fins a l’actual, un partit únic, començat el 1986 Els anys 1995, 1996, 2001 i el període 2003-06 no es disputà Fins el 2014, l’equip que ha guanyat més vegades el torneig és el Girona, amb onze victòries

Compaginà la pràctica del bàsquet i el tennis de taula al Club Juventus de Manresa durant la dècada de 1950 Després d’uns anys com a directiu de la secció de futbol del Centre d’Esports Manresa, el 1964 s’incorporà a l’Associació de La Salle Manresa, llavors UD La Salle, on feu diferents tasques, tant a la direcció tècnica de diferents equips com a la junta directiva, que presidí 1985-90 Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Basquetbol

Formà part del Club Vol a Vela Igualada-Òdena i del Centre de Vol a Vela la Cerdanya Guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en classe estàndard l’any 1987 Des de llavors, ha aconseguit el títol en disset ocasions, la major part de les quals en classe estàndard, però també en classe cursa Fou primer del rànquing espanyol de vol a vela diverses temporades Participà amb la selecció estatal en competicions internacionals com el Campionat del Món o el British Overseas Championship

Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1947-58 Durant el seu mandat es resolgué el litigi que el club mantenia per la compra de Sarrià amb la família De la Riva, propietària del terreny, per la qual cosa l’Espanyol tingué camp propi per primera vegada a la seva història El 1951 construí la grada al gol sud, amb capacitat per a mil espectadors, i el 1956 edificà la nova tribuna La federació catalana li atorgà, a títol pòstum, la medalla al mèrit esportiu

Defensa esquerre format al Reial Club Deportiu Espanyol, fou cedit al Terrassa Futbol Club 1958-61 i el Centre d’Esports Sabadell 1962, malgrat que debutà a primera divisió el 5 de novembre de 1961 amb l’equip espanyolista Incorporat al primer equip de l’Espanyol 1962-70, jugà 171 partits de la Lliga Després fitxà per la Unió Esportiva Sant Andreu 1970-73, a la segona divisió, però tan sols disputà una trentena de partits a causa d’una lesió Finalitzà la seva carrera a l’Artiguense, la temporada 1973-74

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà al principi del 1930 com una de les primeres tiradores de Catalunya Guanyà el primer títol al concurs de segona categoria del Tiro Nacional 1931, gràcies al qual aconseguí l’ascens de categoria Fou la primera dona que obtingué una medalla d’or del club, amb una tirada de noranta punts sobre cent trets 1931 El 1932 aconseguí el mestratge amb revòlver a 20 m i el 1933, amb arma curta de guerra Participà en Campionats internacionals com el de Versalles 1932 o el del Món 1933

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1941-45, però no debutà a la Lliga fins el 7 de novembre de 1943 Destacà com un extrem dret molt ràpid, fins que l’última jornada de la temporada 1943-44 una greu lesió truncà la seva carrera Reaparagué al final de la temporada següent, però deixà el Barça, amb el qual guanyà una Copa 1942 i una Lliga 1945, havent jugat 29 partits Formà part del Centre d’Esports Sabadell 1945-46, a la segona divisió, on, després de jugar 16 partits, es retirà