Resultats de la cerca

Membre del Centre Gimnàstic Barcelonès, practicà diverses modalitats atlètiques durant la seva carrera esportiva Es proclamà campió d’Espanya júnior de decatló 1979 i campió de Catalunya absolut 1982 En salt de llargada, aconseguí la tercera posició al Campionat d’Espanya 1988 i es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya 1984, 1988

S’inicià en l’espeleologia i poc després en l’escalada i l’alpinisme El 1977 ascendí el Noshaq 7492 m, a l’Hindu Kush, fent cim juntament amb Enric Font en una expedició de la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya Ascendí diversos cims verges de la Cordillera Real, als Andes de Bolívia, i el 2 d’agost de 1980, també amb Enric Font, conquerí el cim del Gasherbrum II 8035 m, primera ascensió estatal d’aquesta muntanya El 1982, en un intent d’ascensió al Manaslu, morí arrossegat per una allau juntament amb el seu company de cordada

Formà part de l’equip del Club Sant Antoni de Viladrau, juntament amb el seu pare i els seus germans, Antoni i Jordi Es proclamà dues vegades campió d’Espanya 1996, 2000 i aconseguí un subcampionat 1997 Guanyà el Torneig Internacional de Polo de Barcelona 1989, 2000, la Copa Aznar 1991, l’Obert Puerta de Hierro 1992 i el Gran Premi Ciutat de Barcelona de polo en cinc ocasions 1994, 1996, 1998, 2001, 2002 Compaginà la pràctica del polo amb els càrrecs de vicepresident de la Federació Catalana de Polo i de secretari del Club Sant Antoni de Viladrau També fou director de l’Escola Catalana de Polo

Representant el Club Sant Antoni de Viladrau, formà part de l’equip integrat pels seus tres fills Antoni, Jordi i Pere Ayesa i Guix Es proclamà dues vegades campió d’Espanya 1996, 2000 i aconseguí un subcampionat 1997 Formà part de la junta directiva del Reial Club de Polo de Barcelona i fou vicepresident de la Federació Espanyola de Polo durant els anys noranta del segle xx També fou un dels socis fundadors del Club Sant Antoni de Viladrau, mànager del club i entrenador del primer equip

S’inicià, durant la Guerra Civil Espanyola, fent d’enllaç motociclista per a l’exèrcit republicà Durant la dècada dels quaranta començà a treballar com a distribuïdor de motocicletes Montesa Fou pilot oficial de Montesa i de Ducson Guanyà la Pujada als Àngels i les 24 Hores de Montjuïc categoria pilot no experts Fou pioner al país del motocròs Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993, així com la medalla d’or al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Motociclisme i la de bronze de l’espanyola

Propietari, amb Ignasi Bultó, de l’empresa de motocicletes de trial Merlín Quedà segon en el Campionat de Catalunya de Rallis de Terra 1983 Formant equip amb Joan Matamala guanyà les 13 Hores d’Autocross de les Planes en categoria de turismes 1985 i la Ronda Sant Feliu 1987

Membre del Club de Billar Mont-roig, destacà en el billar de caramboles Fou campió d’Espanya en les especialitats de banda 1987, 1989, 1991 i quadres 71/2 1989, 1990 i 47/1 1991, 1992 Formà part de la selecció espanyola que guanyà la medalla de bronze per equips en l’europeu del 1989

S’inicià al Club Esportiu Farners Fou campió d’Espanya juvenil dels 1500 m 1981 i campió de Catalunya juvenil 1981 i jú-nior 1982, 1983 tant de cros com de pista En categoria sènior, guanyà la prova dels 5000 m del Campionat d’Espanya 1986 En cros, guanyà el Campionat de Catalunya 1990, 1992, i el subcampionat d’Es-panya 1992 Participà en cinc Campionatsdel Món sènior 1985, 1992, 1993, 1994, 1996, en els quals aconseguí dos cops acabar entre els 20 primers Es retirà el 1999

Format al Club Egara de Terrassa, amb el qual debutà a la màxima categoria, es proclamà campió d’Europa sub-21 a Sant Sebastià 2008 Guanyà la Copa del Rei 2009, la Lliga 2016 i participà en la final four  de la Copa d’Europa celebrada a Amsterdam 2008