Resultats de la cerca

El 1980 s’integrà a la Federació Catalana de Judo, on fou responsable de taekwondo i promogué la creació d’un estament propi que regulés aquest esport Fou l’impulsor i primer president de la Federació Catalana de Taekwondo 1987-90 També ocupà els càrrecs de vicepresident de la Federació Espanyola 1987-91 i vocal de la Federació Mundial 1986-95 de taekwondo Membre del Comitè Olímpic Espanyol 1987-95, exercí com a cap de la delegació espanyola de taekwondo en els Jocs Olímpics de Seül 1988

Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1947-58 Durant el seu mandat es resolgué el litigi que el club mantenia per la compra de Sarrià amb la família De la Riva, propietària del terreny, per la qual cosa l’Espanyol tingué camp propi per primera vegada a la seva història El 1951 construí la grada al gol sud, amb capacitat per a mil espectadors, i el 1956 edificà la nova tribuna La federació catalana li atorgà, a títol pòstum, la medalla al mèrit esportiu

Guanyà la primera edició del certamen Míster Olimpo competint en la talla mitjana 1969 Assolí la segona posició en la primera edició del trofeu Míster Catalunya on obtingué el títol de competidor més musculat 1969 Aspirà al títol de Míster Espanya el 1970 Exercí també d’entrenador i obrí el seu propi gimnàs a Tarragona Fou autor de diversos llibres sobre cultura física com El libro completo del culturismo 1993, Enciclopedia del culturismo 2000, Principios fundamentales del culturismo 1988, Anatomía muscular 1987 o Culturismo mejoramiento científico de la condición física 1981

Competí en els camps amateur i professional Es proclamà campió d’Espanya de boxa professional en la categoria del pes mitjà 1950 Guanyà el Campionat de Catalunya de boxa en vèncer José Arrufat 1944 Disputà el títol de campió d’Europa del pes wèlter contra l’argelí nacionalitzat francès Marcel Cerdan Participà en diverses vetllades pugilístiques al Gran Price, l’Olímpia i les places de braus de les Arenes i la Monumental Després de 250 combats penjà els guants El 1972 obrí el seu propi club de boxa al barri de Sants de Barcelona

Introductor del kick-boxing a les comarques de Girona, també fou àrbitre estatal de kick-boxing i taekwondo, i entrenador de boxa i kick-boxing Mestre estatal de taekwondo Cinturó negre sisè dan de taekwondo i cinquè grau de kick-boxing S’inicià en el taekwondo el 1979 i compaginà aquesta art marcial amb el kick-boxing El 2001 fundà el seu propi gimnàs a Girona, l’Oswald Gym, on ha preparat joves lluitadors El 2005 fou entrenador de l’equip de la Confederació Espanyola de Kick-boxing CEK També fou tècnic regional de la Federació Internacional d’Arts Marcials FIDAM

Fou fundat el 1983 per sis persones, entre les quals hi havia Josep Albert, que en fou el primer president Des del 1994 té la seu al pavelló de Riu Clar-Torreforta-Icomar El 2003 el primer equip aconseguí l’ascens a la Lliga EBA El club pujà a la LEB bronze el 2008, i el 2009, a la LEB plata Té vint equips federats en diferents categories estatals, catalanes i territorials, tant masculins com femenins, i disposa d’uns 200 jugadors Des del 1985 organitza el seu propi campus, un dels més concorreguts de tot Catalunya

Fundat el 1917 gràcies a l’impuls del periodista Josep Antoni Trabal, que en fou el primer president, i Josep Trueta Tenia seccions de boxa, futbol, rugbi, atletisme i muntanyisme Promogué l’esport entre la joventut, així com l’activitat física a les escoles, i organitzà diverses competicions Disposà de local propi amb una sala condicionada per a l’entrenament de la boxa i la pràctica gimnàstica, on impartí classes Joan Cervera i Buró, vicepresident de la Federació Catalana de Boxa Ramon Larruy, pioner de la boxa a Catalunya, formà part de la junta directiva 1926-31

Es proclamà sis vegades campió de Catalunya i set d’Espanya entre el 1999 i el 2008 En aquest període disputà cinc Campionats del Món i tres d’Europa i els Jocs Mundials del 2005 En el seu palmarès destaquen les dues medalles d’or guanyades en el Mundial 2002 i l’Europeu 2003 en la categoria de trios La primera l’aconseguí amb Jonathan Cañada i Alba de las Heras i la segona, amb el mateix Cañada i Rosa Álvarez També fou jutge d’aeròbic i dirigí el seu propi club de fitnes i de ball

De formació autodidàctica, collaborà en la creació de Marcador Simultáneo Dardo i Dicen 1952, amb el seu germà Federico i periodistes com José Luis Caro, Paco Albiach, Julián Mir i Joaquim Muntañola Destacà pels seus articles humorístics i futbolístics Fou el guionista del programa radiofònic Fantasía 1953-62 de Ràdio Nacional d’Espanya Posteriorment s’especialitzà en els pronòstics futbolístics amb un mètode propi que combina lògica, sort i cert esoterisme des del 1965 També collaborà amb altres publicacions com Don Balón i El Periódico de Catalunya És autor de la primera lletra de l’himne…

Debutà en la màxima categoria amb el CP Vilanova, on jugà fins a la temporada 1978-79 Passà pel Claret de Sevilla 1979-80, el CH Liceo de la Corunya 1980-82, el Reus Deportiu 1982-83 i 1988-93 i el FC Barcelona 1983-88, i conquerí cinc Copes del Rei 1982, 1983, 1985, 1986, 1987, dues Lligues 1984, 1985, dues Copes d’Europa 1984, 1985 i tres Supercopes d’Europa 1984, 1985, 1986 Amb la selecció espanyola, guanyà un Campionat del Món 1989 i dos d’Europa 1983, 1985 Després dirigí una temporada el Reus Deportiu 1993-94, i diferents equips de base del propi club roig-i-negre i del CHP Amposta