Resultats de la cerca

Fou una de les figures claus en el desenvolupament del bàsquet a les comarques gironines, primer com a jugador durant la dècada de 1940 i, posteriorment, en tasques directives Fou delegat de la Federació Catalana a Girona i presidí la federació provincial 1973-76 Després de la seva mort s’instituí el torneig commemoratiu Memorial Mateu Pell, que disputen els equips de les comarques gironines i serveix per a obrir la temporada

Fou dos cops campió de Catalunya de 400 m 1984, 1987, dos cops de 4 × 100 m 1982, 1984 i quatre de 4 × 400 m 1978, 1982, 1983, 1984 Desenvolupà una llarga carrera de més de quinze anys a les files del Cornellà Atlètic, el FC Barcelona i el CG Barcelonès, que en la darrera etapa compaginà amb tasques d’entrenador Un cop retirat, fou entrenador del sector de velocitat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat

S’inicià com a migcampista al Badalona, però passà a l’Espanya Industrial Fitxà per l’Hèrcules 1944-48, amb el qual debutà en la màxima categoria el 23 de setembre de 1945 i disputà 21 partits a la primera divisió, i pel Màlaga 1948-51, amb el qual novament retornà a la màxima categoria per jugar 28 partits més Una vegada retirat feu tasques d’entrenador en diversos equips, i també al Màlaga la temporada 1959-60

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, fou àrbitre de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esquí FCE al llarg de gairebé quaranta-cinc anys Presidí el Collegi Català d’Àrbitres durant tres anys i, posteriorment, ingressà al comitè de cronometradors de la mateixa federació També feu tasques directives a la FCE i impulsà l’especialitat de salts, de la qual fou jutge d’estil en competicions internacionals Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

S’inicià a les files del club de futbol d’Igualada La temporada 2003-04 fitxà per l’RCD Espanyol i la següent pel FC Barcelona Des del 2007 jugà amb la Penya Barcelonista Anguera a la primera divisió catalana Formà part de la selecció catalana en diferents categories També desenvolupà tasques tècniques, com a preparadora física i segona entrenadora de l’equip de futbol femení del Barça i, el 2010, com a seleccionadora catalana sub-16

S’inicià al CN Barcelona i guanyà la prova de debutants de la Jean Bouin 1960 La temporada següent feu el salt al FC Barcelona i passà a entrenar-se amb Gregorio Rojo Aconseguí un rècord estatal júnior de 1500 m obstacles, i fou campió català de cros de la mateixa categoria 1963 Fou campió de Catalunya absolut de 3000 m obstacles 1963 Continuà vinculat amb l’atletisme a través de les competicions de veterans, i per les seves tasques com a jutge

Jugà al Mallorca abans de la Guerra Civil Passà al Constància 1939-42 i fitxà per l’Atlético Aviación, posteriorment convertit en Atlético de Madrid 1942-51, on jugà com a defensa central en 152 partits de Lliga Guanyà dues Lligues 1950, 1951 Després jugà al Saragossa 1951-53, on es retirà Disputà 3 partits amb la selecció espanyola Posteriorment entrenà l’Osca, el Cacereño, el Màlaga, l’Hèrcules, el Tenerife, el Lleida i el Jerez, on feu tasques de gerent a partir de l’any 1973

Fou internacional espanyol en les categories inferiors i debutà a la divisió d’honor amb el Cangas la temporada 2003-04, cedit pel FC Barcelona Destacà en tasques defensives, jugant indistintament en la posició de central i de lateral esquerre i disputà set temporades en la màxima categoria de l’handbol estatal Fitxà per l’Alcobendas 2004, 2005, 2006, l’Almeria 2006, 2007, 2008 i l’Arrate 2008, 2009, 2010 Tornà al Barcelona 2010, 2011, 2012 per jugar a la divisió de plata amb el segon equip

Fou jugador del Palau de Cultura, el Ribagorçana i l’AC Josepets El 1964 s’inicià en tasques d’entrenador a l’APSI El 1970 fitxà per entrenar el juvenil del FC Barcelona, amb el qual assolí un Campionat d’Espanya 1973 El 1976 dirigí el primer equip del Club Balonmano Granollers i posteriorment esdevingué secretari tècnic de l’entitat El 1985 retornà al FC Barcelona com a directiu Publicà articles tècnics en la revista especialitzada Rebote El 1999 fou nomenat Històric del Bàsquet Català

Compaginà la pràctica del bàsquet i el tennis de taula al Club Juventus de Manresa durant la dècada de 1950 Després d’uns anys com a directiu de la secció de futbol del Centre d’Esports Manresa, el 1964 s’incorporà a l’Associació de La Salle Manresa, llavors UD La Salle, on feu diferents tasques, tant a la direcció tècnica de diferents equips com a la junta directiva, que presidí 1985-90 Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Basquetbol