Resultats de la cerca

S’inicià el 1972 a l’Asociación Deportiva Patronato Figueres ADEPAF, ciutat on dirigí també l’equip femení de l’Agrupación Deportiva La Casera, format per jugadores com Anna Junyer i Roser Llop, amb les quals aconseguí el Campionat d’Espanya en categoria juvenil i júnior També dirigí l’ADEPAF a la primera divisió femenina Fou entrenador del Club Bàsquet Sant Josep Girona la temporada 1988-89 Dirigí diferents seleccions espanyoles de categories inferiors

Campió d’Espanya sènior en la modalitat estàndard amb Isabel Baldrich 1997, 1999

Defensa format a l’Indústries García de Santa Coloma de Gramenet, debutà amb el primer equip a divisió d’honor el 1994 Disputà diversos play-off pel títol i fou subcampió de Lliga la temporada 1998-99 Formà part del primer equip del club durant onze temporades, fins la 2004-05, ja amb la denominació de Marfil Santa Coloma Posteriorment jugà a divisió de plata al Montcada Futbol Sala 2005-06, 2006-07 i a l’Hospitalet Bellsport des del 2007 Fou dotze vegades internacional amb la selecció estatal

Ala format a l’equip Indústries García, debutà a la divisió d’honor al final de la dècada de 1980 Jugà al primer equip del club de Santa Coloma de Gramenet fins a la temporada 1995-96 Posteriorment jugà en altres equips a la divisió de plata, entre els quals cal esmentar el Futbol Sala Montcada, del qual fou capità També jugà algun partit amb la selecció espanyola Una vegada retirat, es dedicà a entrenar equips de futbol sala

Extrem esquerre, es formà al planter del Vic Jugà al primer equip osonenc fins a la temporada 1950-51 i després milità en el Màlaga 1951-55, el Tetuán 1955-56, el Ceuta 1956-57, l’Alacant 1957-58, el Llevant 1958-59, el San Fernando 1959-60, el Deportivo Italia 1960-61 i la Unión Deportiva Canarias 1961-62, aquests dos últims de Veneçuela

Format al Club Natació Manresa, el 2002 passà al Club Natació Terrassa, amb el qual disputà una Lliga europea 2008 i quatre LEN Trophy El 2015 fitxà pel Debrecen hongarès i el 2017 retornà al CN Terrassa En el període 2005-12 jugà vuitanta-sis partits internacionals amb la selecció espanyola, i participà en Jocs Mediterranis 2005, medalla d’or, Campionats d’Europa 2006, medalla d’argent, i 2008, cinc Lligues mundials medalla d’argent el 2006 i un Campionat del Món 2005 També formà part de les seleccions que intervingueren en dos Jocs Universitaris 2005, 2007 Té la medalla d’argent de serveis…

Fundat el 1954 al Prat de Llobregat, prengué el relleu del club de Pedralbes quan Barcelona requerí els terrenys per construir la Ciutat Universitària El dissenyador Javier Arana disposà de 27 ha de la finca de la Ricarda i de 50 ha arrendades al Ministeri de l’Aire, al sud de la desembocadura del Llobregat, per a bastir un camp de 18 forats que s’inaugurà el 1956 amb la disputa de l’Obert d’Espanya Durant la dècada de 1970 s’amplià amb 18 forats més A causa de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, el 2003, es traslladà a Terrassa, on disposa de dos recorreguts de 18 forats dissenyats per…

Fundat el 1929, el rei d’Espanya, Alfons XIII, feu la inauguració del camp original que el 1942 es traslladà més al sud i fou dissenyat per Javier Arana El 1950 organitzà l’Obert d’Espanya i, cada any, per cloure la temporada d’estiu, s’hi celebra el Campionat Internacional de la Cerdanya – Trofeu Comte de Godó, una prova amateur de molt prestigi Té un camp de 27 forats, una zona de pràctiques i una escola de golf

Es fundà amb el nom de Societat Columbòfila de Catalunya el 1890 i fou la primera entitat de columbofília a tot l’Estat Del 1902 al 1931 i del 1939 al 1990 s’anomenà Reial Societat Columbòfila de Catalunya, mentre que en el període 1931-39 es denominà Societat Columbòfila de Catalunya A partir del 1990 prengué el nom actual L’impulsor i el primer president fou Diego de la Llave García, que fundà l’entitat juntament amb Sebastià Pascual, Ferran de Sagarra, Josep Sert, Bonaventura Renter i els germans Francesc i Pasqual Monravà En els seus inicis, promocionà la columbofília a Espanya, creant…

Fundada el 1913 com a Associació d’Esgrima de Barcelona a la sala d’armes del Cercle Eqüestre, li va ser atorgat el títol de reial a l’abril del 1914 De seguida formà part de la Federació de Societats Esportives de Barcelona, i es pot considerar l’antecedent de la Federació Catalana d’Esgrima Francesc de Moxó en fou el primer president