Resultats de la cerca

Vinculat a la Unió Esportiva d’Horta, formà parella artística amb la seva germana Montserrat, amb la qual es proclamà subcampió d’Europa júnior 1982 i, ja en categoria absoluta, campió d’Espanya durant cinc anys consecutius 1984-88 i d’Europa en tres ocasions 1985, 1986, 1988 També assolí la medalla de bronze per parelles al Campionat d’Europa 1987 En l’àmbit individual, fou campió d’Espanya 1983, 1984 i tercer de la Copa Europea 1983 Representà la selecció espanyola des del 1981 fins al 1988 Fou portador de la torxa olímpica en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Té la medalla al mèrit…

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès, on desenvolupà la seva carrera excepte un darrer any al Club Atlètic Vic Fou quatre cops campiona d’Espanya de salt de llargada a l’aire lliure 1980, 1981, 1982, 1984 i tres en pista coberta 1980, 1982, 1984 En els Campionats de Catalunya a l’aire lliure fou tres cops campiona de llargada i una de 100 m tanques, i en els de pista coberta, un cop de salt de llargada, un de salt d’alçada i un de 60 m tanques Fou la primera catalana que superà els 6 m en salt de llargada i establí set cops el rècord de Catalunya entre el 1977 i el 1982 Ja retirada, s’…

Arbitrà diverses competicions, com el Campionat del Món 2007, la Copa de la Reina 2011 o el Mundial júnior 2009 També formà part del jurat del Campionat d’Espanya de clubs 2009 Fou president de la Federació Catalana d’Halterofília

Membre de la Unió Excursionista de Sabadell i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol des del 1997 El 1975 feu la primera ascensió, juntament amb Ramon Oriol, a una agulla situada a l’oest de l’Aneto que fou batejada amb el nom d’Agulla Daviu A partir dels anys vuitanta obrí nombroses vies a Montserrat i als Pirineus És autor de llibres i guies de muntanya, com 3404 Aneto 2001, Pedraforca Todas las ascensiones y escaladas 2003 i Agulles, regió de Montserrat 2011 Inventà alguns accessoris d’escalada, com la corretja extraïble per a piolet 1998 o un tipus de mosquetó 1993

Fou un dels pioners de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Aconseguí diversos títols de Catalunya i d’Espanya a la dècada dels anys vint en les especialitats d’outrigger i de iol de quatre amb timoner i, posteriorment, d’outrigger de vuit Fou internacional amb la selecció espanyola al Campionat d’Europa 1924 Retirat el 1931, fou designat capità de l’equip de rem del seu club Fou també vocal de la Federació Catalana de Rem i vicepresident de l’espanyola El 1956 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana, i el 1960, la medalla d’or al mèrit de l’espanyola

El 1955 fou un dels fundadors de la Societat de Pesca Esportiva Verge del Vilar, de la qual fou president a partir del 1969 Després d’haver ocupat diferents càrrecs a les federacions gironina i catalana de pesca, el 1972 formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Pesca El 1973 ajudà també al naixement del Club Hoquei Blanes

S’inicià al Reial Club Nàutic de Tarragona l’any 1952 impulsat pel seu pare Miles Dalmau Es proclamà campió d’Espanya en iol de quatre 1953-55, en canoa 1953-55, en outrigger de quatre 1954-55 i en vuit amb timoner 1958 També fou deu vegades campió de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Amb la selecció espanyola participà en el Campionat d’Europa 1953 i en els Jocs Mediterranis 1955

S’inicià en l’equip de la Biblioteca Pública de Montgat, que el 1939 esdevingué la Unió Esportiva Montgat Conegut popularment com el Gat per la seva capacitat per al salt, jugà tota la seva carrera esportiva a la UE Montgat, malgrat que reforçà l’equip del FC Barcelona en alguns torneigs internacionals i partits amistosos La temporada 1945-46 disputà la final del Campionat d’Espanya Formà part de la selecció espanyola absoluta en trenta-vuit ocasions, amb la qual disputà el Campionat del Món 1950 La temporada 1954-55 es retirà a causa d’una lesió, i el seu club l’homenatjà el 1956

Soci del Club Natació Manresa, jugà a l’equip de la secció de basquetbol, en el qual també exercí d’entrenador Participà en la fundació del Club Bàsquet Manresa 1950, juntament amb antics jugadors del CN Manresa, i jugà dues temporades en el primer equip del nou club Posteriorment, exercí d’entrenador en diferents equips durant dues dècades, on formà noves generacions de jugadors També exercí tasques directives al CB Manresa, del qual fou el soci número 1 Mobilitzat el 27 d’abril de 1938, fou capturat per les tropes franquistes el 24 de maig al front del Segre Fou membre actiu de l’Agrupació…

El 1973 entrà a Mundo Deportivo com a gestor de l’arxiu fotogràfic, i també cobria les categories inferiors de futbol Uns anys després seguí la seva primera Volta a Catalunya , i assumí la funció de redactor de ciclisme Des d’aleshores fins al 2009, cobrí 35 edicions del Tour de França i de la Vuelta a Espanya, vint Campionats del Món i quinze del Giro d’Itàlia Collaborà en la revista Ciclismo a Fondo i els setmanals El Ciclista i Meta 2Mil També seguí els mundials d’hoquei, competicions d’handbol i diversos Jocs Mediterranis