Resultats de la cerca

S’inicià al Club Gimnàstic de Tarragona El 1941 fou subcampió de Catalunya en llargada i triple salt A partir del 1942 passà al Club Natació Reus Ploms, amb el qual competí fins el 1955, bàsicament en els llançaments També jugà a bàsquet amb el SEU, l’Escola de Treball i el Nàstic El 1956 tornà al Nàstic i en reorganitzà la secció d’atletisme Participà en les proves de veterans, i assolí diversos títols catalans i estatals El 1967 fou nomenat president de la Federació d’Atletisme de Tarragona, càrrec que implicava ser vicepresident de la federació catalana El 1981 es retirà i fou nomenat…

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió d’Espanya de patí de vela 1981, 1983

Davanter, jugà a la Unió Esportiva Girona 1921-22 i a la Unió Esportiva Figueres 1922-24, on fou campió provincial de segona categoria el 1923 Posteriorment, jugà al RCD Espanyol dues temporades 1924-26, on assolí el subcampionat de Catalunya També jugà a l’Iluro de Mataró 1926-27 i al Futbol Club Martinenc 1927-28, abans d’incorporar-se al Club Esportiu Europa En l’equip gracienc jugà dues temporades més 1928-30 i fou de nou subcampió de Catalunya Fou un dels pioners de la Lliga espanyola, on debutà en la jornada inicial al camp del Madrid 1929 Jugà nou partits a primera i marcà tres gols…

Participà en la fundació del Club Esportiu Europa, del qual fou el primer president 1907-11, i propicià l’adquisició –en règim de lloguer– d’un terreny de joc estable per a l’equip de l’entitat També fou vicepresident primer de la Federació Catalana de Futbol 1912-13

Prototip dels esportistes del principi del segle XX, fou recordista estatal de 5 × 50 m lliure i directiu del Club Natació Atlètic, del qual fou nomenat president el 1917 Promogué els primers Campionats de Catalunya de natació organitzats el 1918 al varador del port de Barcelona i els patrocinà tot instituint-hi una challenge que portava el seu nom El 1920 fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA i formà part del primer comitè directiu Des d’aquest organisme, portà a terme les gestions que propiciaren la primera participació olímpica espanyola El 1921 fou nomenat…

En els Jocs Paralímpics de Sidney 2000, aconseguí un or en 100 m papallona i dos bronzes en 100 m esquena i 200 m estils En els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, conquerí un or en 100 m papallona i un bronze en 100 m esquena En els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, aconseguí un or en 400 m lliure i en els de Londres 2012 fou finalista en 400 m lliure, 4 × 100 relleus lliure i estils i en 100 m papallona

Format a l’Escola d’Aviació Progreso, aconseguí el títol de pilot l’any 1934 Al novembre del mateix any acompanyà Ramon Torres en la travessia d’Àfrica que li valgué el Trofeu Harmon i, al gener del 1935, participà en un raid a Tombouctou Membre de l’Aeroclub Popular de Barcelona, el mateix any realitzà un raid turístic en solitari amb el qual creuà dotze països d’Europa i aterrà en les seves capitals L’any 1936, juntament amb Ramon Torres, feu dos raids aeris Primerament bateren el rècord d’Espanya per a avionetes, amb el vol Barcelona-Agadir, tot i que la seva intenció inicial era arribar…

Xutador i linebacker format durant una temporada a Texas, destacà al principi dels anys noranta als Trons de Sant Just Desvern El 1992 fou seleccionat pels Barcelona Dragons per jugar la Lliga Mundial en substitució del lesionat Xisco Martos L’any següent tornà al seu equip anterior, però s’integrà de nou a la disciplina dels Dragons l’any 1995, on jugà dues temporades Fou un dels pocs jugadors catalans que formà part de l’equip

Membre del Centre Excursionista Barcelonès, el 1931 ingressà al Club Muntanyenc Barcelonès en fusionar-se les dues entitats Fou durant molts anys el bibliotecari del centre i escrigué diversos articles al seu butlletí Organitzà diversos cicles d’excursions, cursets d’iniciació i activitats socials És autor de nombroses publicacions, especialment mapes, en collaboració amb Noel Llopis i Salvador Llobet Dissenyà nombrosos mapes de la geografia catalana com de la serra de Collserola, el Solsonès, la Garrotxa, la serra de Cadí o el Montseny

Aconseguí l’or individual i el bronze per seleccions l’any 1996 en el Campionat d’Espanya de mar costa que li valgué l’ascens a l’alta competició