Resultats de la cerca

Màxim exponent del parapent català S’inicià a l’escola del Club Parapent Pirenaic i començà a volar el 1990 Dos anys després competí a les files de l’Alioth Parapent Bages Club Guanyà la Lliga catalana en vuit ocasions 1993, 1994, 1995, 2000-03, 2007 i el Campionat de Catalunya 2003 Fou també campió de la Lliga espanyola 2001, 2003, 2004, 2008, 2009 i del Campionat i l’Obert d’Espanya en set ocasions 1999, 2001-04, 2008, 2009 Fou primer per equips amb Airex a la Lliga espanyola 2000 i al Campionat i l’Obert d’Espanya 2002, 2007, i per equips amb el Kasana 2008 Fou primer per…

Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i membre actiu del Grup d’Alta Muntanya i Escalada, fou professor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya des del 1967 Participà en expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’Hindu Kush Afganistan, 1973, l’Himàlaia 1976, 1980, l’Ahaggar 1984, l’Atles 1987, Indonèsia 1990, on aconseguí la primera ascensió estatal a la Piràmide de Carstensz i el Ruwenzori 1993 És coautor del llibre Arreu de les muntanyes De Montserrat al Makalu 1983, autor d’ El plaer de l’escalada 2003 i collaborador de la revista Vèrtex

Cinturó negre quart dan, és mestre estatal Es formà al Centre de Tecnificació de Judo del Bages i al Club Judo Moià, i competí representant el Club Esport 7 de Manresa Es proclamà campiona d’Espanya júnior 1998 En categoria absoluta, guanyà el Campionat de Catalunya en diverses ocasions entre el 1998 i el 2011 Guanyà la Copa d’Espanya 1998 i fou tercera en el Campionat d’Espanya 2002 Compaginà els entrenaments amb el càrrec de seleccionadora de l’equip català cadet 2003-10 de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades El 2008 fundà i presidí el Club de Judo…

Vinculada al Centre Excursionista Comarca del Bages i membre activa del GAM i del GAME, s’inicià al Pirineu Durant els anys setanta participà en expedicions de l’entitat manresana al mont Kenya i al Kilimanjaro 1970, Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush 1975 i l’Iran 1977 Participà també en una expedició al Perú dirigida per José María Monfort 1978 Amb l’ascensió al Noshaq occidental 7492 m, en el marc de l’expedició a l’Hindu Kush, es convertí en la primera alpinista de l’Estat i la tercera europea a superar els 7000 m Per aquest motiu guanyà el III trofeu medalla d’or gesta…

Vinculat al Centre Excursionista de la Comarca del Bages i membre d’honor del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME Fou l’impulsor d’un grup d’alpinistes que feren expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’lran Darnavand, 1971, Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, i Noshaq, 1975 i el Makalu 1976, que fou el segon vuit mil de l’alpinisme català Morí a conseqüència d’una allau a la canal de l’Ordiguer serra de Cadí El 1981 la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC inaugurà el refugi del circ de Baiau Pallars Sobirà amb el seu nom, i el 1997 els seus companys…

S’inicià al Centre Excursionista de la Comarca de Bages 1961-65 i passà a l’equip de recerques espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya 1965-2009 També formà part de la National Speleological Society d’Alaska i de l’Spéléo Club de París L’any 1963 descobrí un avenc al Solsonès, que fou batejat amb el seu nom i en el qual establí el rècord estatal femení de fondària També duu el seu nom el coleòpter cavernícola Geotrechus ubachi Ha organitzat i participat en nombroses campanyes espeleològiques arreu del món, com ara les coves dels carsts de Mulu, a Borneu l’avenc del…

Membre del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i del Grup Cavall Bernat, el 1975 ingressà al Grup d’Alta Muntanya i Escalada Ha format part d’expedicions a Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush 1973, el Makalu 1976 i el Lhotse 1980

Des del 1966 fou soci dels grups de muntanya del CEDADE i de l’AGRUECC El 1973 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i al CADE, grup del qual fou monitor Morí durant una escalada al serrat del Moro, a Montserrat El 1975 rebé la insígnia del GAME Al monestir de Santa Cecília de Montserrat, la FEEC hi condicionà un edifici com a refugi, que fou inaugurat el 1978 amb el seu nom Es publicà després de la seva mort el llibre Les muntanyes que vaig estimar records d’un muntanyenc caigut 1976

Membre del Club Femení i d’Esports, fou campiona de Catalunya en llançament de disc 1931, 1932 i establí el rècord català de javelina 1930-32 També practicà el tennis i l’esquí a la Molina i Núria Fou la primera dona directiva d’un club de futbol a Europa, el FC Barcelona 1934-36 Impulsà l’organització de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936

Ingressà en el Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès 1951 i participà en diverses de les expedicions de l’entitat a Catalunya i a la resta de l’Estat Fundà i dirigí Cordada 1957, primera revista independent dedicada a l’excursionisme Posteriorment, edità la publicació espeleològica Geo i BioKarst 1964-72 És autor dels llibres Exploraciones subterráneas 1959 i La incógnita del mundo subterráneo 1968 Fou premi GES del CMB 1958 i soci d’honor del GE Edelweiss de Burgos 1957