Resultats de la cerca

Traslladà la seva residència a Catalunya, on practicà també altres esports com el futbol i el tennis Fou el primer porter del Futbol Club Barcelona El 1897 participà en la fundació del Reial Club de Polo de Barcelona Es convertí en el primer genet que guanyà la Copa President de polo 1914 El 1905 presidí l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona El 1918 fou escollit president del Reial Lawn Tennis del Turó

Fou el primer president de la Federació Catalana de Pentatló Modern, càrrec que ocupà en dues etapes diferents 1982-92, 2000-01 El 1994 es convertí en membre del Comitè Olímpic Espanyol, i optà a la presidència el 2002 També fou vicepresident de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 1989-92 Presidí la comissió estatal de pentatló modern 1996-2000 i el 2013 accedí a la presidència de la Federació Espanyola de Pentatló Modern

Té l’origen en l’equip de bàsquet creat el 1931 per l’entitat Biblioteca Popular que guanyà la competició oficial de l’Agrupació de Basquetbol de Catalunya 1933, 1935 Després de la Guerra Civil es convertí en la Unión Deportiva Montgat, i ascendí a la màxima categoria catalana la temporada 1943-44, amb un equip en què destacava Joan Dalmau La temporada 1944-45 guanyà la Copa Barcelona Trofeu General Orgaz i la següent disputà la final de la Copa d’Espanya després d’eliminar el Real Madrid L’equip estava format per Dalmau, Baró, Diego, Justes, Paguen, Pujol, Ràmia, Reguill, Solé i…

Afincat des de petit a Barcelona, es convertí en cinturó negre primer dan entrenant-se al Club Banzai i, posteriorment, al club Sant Jordi Competí en la modalitat kumite En els Campionats d’Europa guanyà la medalla d’or en la categoria de pes mitjà 1976 i la medalla de plata per equips 1980 Aconseguí tres cops la medalla de bronze en els campionats estatals Fou campió de Catalunya en totes les categories Formà part de la selecció espanyola

És la primera competició de polo femení que es disputà a l’Estat espanyol Prengué el nom de José O’Neill, gran aficionat a aquesta disciplina hípica i expert en doma clàssica, que en patrocinà la primera edició i d’aleshores ençà es convertí en el padrí del polo femení a Catalunya Es disputa al mes de març i hi han participat equips procedents de països com França, Irlanda, Holanda, Suècia, Argentina, Alemanya, Estats Units o la República Dominicana

El 1922 arribà a Catalunya procedent de Múrcia, i l’any 1935 es convertí en el primer jugador professional del Club de Golf Sant Cugat Acabada la Guerra Civil, juntament amb un grup de socis encapçalat per Genaro de la Riva Ruiz, participà en la reconstrucció del camp de golf de Sant Cugat, que havia quedat malmès durant el conflicte Creà una escola d’entrenadors al mateix club Rebé la medalla al mèrit en golf 1939

Vinculat al Club de Rem Ruber, es proclamà campió d’Espanya en quatre amb timoner 1951, 1952 i dos amb timoner 1952, sempre a la canya En la primera especialitat, guanyà la medalla de bronze en el Campionat del Món 1951 i disputà els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, i es convertí en l’esportista més jove que participà en uns Jocs També participà en els Jocs Olímpics de Hivern de Grenoble 1968, en l’especialitat de luge

Fou el primer instructor de surf titulat a Catalunya Exercí de director tècnic a l’Associació Catalana de Surf i creà, juntament amb Felip Verger, la primera escola de surf de Catalunya, que el 2003 es convertí en l’Escola Catalana de Surf Impulsà la creació del Circuit Català de Surf i del Campionat de Catalunya júnior Té el nivell C com a jutge de competició El 2010 fundà el Club de Surf Mediterrani, que presideix

S’inicià en kàrting en categoria júnior i passà a les curses de monoplaces El 2005 va guanyar la Fórmula Renault 2 0 a Itàlia, amb vuit victòries parcials, i el 2007 passà al campionat Euro Series F3, on romangué dues temporades i aconseguí dos podis El 2009 feu el salt a la GP2, on l’any següent es convertí en el primer pilot català en guanyar una cursa de la categoria prèvia a la Fórmula 1

Desenvolupà tota la trajectòria al Club Voleibol Sant Cugat Fou la capitana de l’equip, amb el qual aconseguí dos ascensos a la Superlliga 1994, 2004, i que es convertí en el conjunt català que més temporades ha estat a la màxima categoria El 2009 es retirà després de guanyar la Lliga Catalana Formà part de la selecció catalana El CV Sant Cugat organitza un torneig que porta el seu nom Rebé el premi Esport en Marxa 2010